Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Caríntia
Divisió administrativa
Land
d’Àustria, que limita al NW amb el land
de Salzburg, al NE amb el d’Estíria, al SE amb Eslovènia i al SW amb Itàlia.
La capital és Klagenfurt És una àrea muntanyosa, de clima continental, travessada per la vall del Drava i pel seu afluent el Gail És formada per dues regions la Caríntia occidental, de valls abruptes i altes muntanyes, com les Hohe Tauern, que forma el límit amb la província de Salzburg, i la Caríntia oriental, que comprèn la fèrtil despressió de Klagenfurt, constituïda per sediments morènics, separada d’Itàlia i d’Eslovènia pels Alps Càrnics i els Karawanken La població de Caríntia, majoritàriament alemanya, comprèn un 4% d’eslovens els catòlics constitueixen el 83% i els protestants l’11%…
els Alps

Vista general dels Alps
© Xevi Varela
Serralada
Principal serralada de l’Europa Occidental que al llarg d’uns 1.300 km forma frontera entre Itàlia, França, Suïssa, Àustria i Eslovènia.
Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se…
Montjuïc
Els jardins de Mossèn Costa i Llobera, a la muntanya de Montjuïc
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya (192 m) aïllada del Barcelonès, que domina el camí litoral de Barcelona al Llobregat per un penya-segat produït per una falla que ve des del vessant marítim del Tàber i es prolonga sota l’aigua a l’indret anomenat el Morrot.
En oposició al Sistema Mediterrani Català, els materials de Montjuïc —que es troba a la vora oriental del delta del Llobregat— són neozoics, del Miocè marí, detectable pels fòssils que apareixen als esvorancs de les pedreres, d’on s’ha extret jaspi i normalment gres, la pedra de Montjuïc Durant el Pliocè ja era un illot emergit que esdevingué un tombolo amb un istme de sauló que, passat el turó de la Vinyeta actual plaça d’Espanya, es retroba fins a les Corts Precisament aquest bastió de roca dura -la clàssica i famosa pedra de Montjuïc, de la qual són fets els principals edificis de…