Resultats de la cerca

Emplaçada al peu d’un amfiteatre de turons calcaris, la posició geogràfica de Marsella, situada al golf del Lleó, és una de les millors de la conca de la Mediterrània occidental És prop del delta del Roine, la vall del qual, prolongada cap al N per la del Saona, s’obre cap a les planes de la conca de París i cap a la regió del Mosa i la vall del Rin L’increment de la funció portuària, unit al gran desenvolupament industrial de les àrees annexes, ha impulsat el creixement demogràfic de l’aglomeració marsellesa, que de 195300 h el 1851 passà a 491200 el 1901 i a superar l’1000000 a…

Els plegaments arriben fins a la mar i donen una costa alta i retallada, amb platges molt petites És drenada pels rius Argents i Tinèa El clima és mediterrani, d’hiverns suaus 8° i 9°C de mitjana a l’hivern i d’estius càlids i secs té una forta insolació unes 2 500 hores de sol l’any Això la féu el primer lloc on es desenvolupà el turisme, primerament d’hivern i, a partir de la Segona Guerra Mundial, de tot temps L’elevat cost de vida atragué primerament l’alta burgesia i l’aristocràcia, però darrerament hi ha anat arribant el turisme de masses Menton, Mònaco, Niça, Canes i Antíbol són els…

La geografia física Hom hi distingeix tres grans regions geomorfològiques l’Àustria pròpiament alpina, l’Àustria danubiana i el Burgenland La vall de l’Inn i el Brenner divideixen l’ Àustria alpina en dos sectors a l’oest, es troba la zona axial de la serralada alpina, amb nombrosos colls Brenner, Arlberg i valls Inn, Lech, Ill A aquesta àrea corresponen el Vorarlberg i el Tirol El Vorarlberg, a la banda dreta del Rin, té com a eix la vall de l’Ill, coberta de boscs a la part alta i aprofitada per a l’agricultura a la part baixa, i és unida pel túnel d’Arlberg a la vall de l’Inn, al Tirol El…

Incloïa el Gapencès, el Champsaur i l’Embrunès i fou comtat independent des de l’any 1054 fins al 1209 La filla i hereva del comte Guillem Bertran I, Adelaida, es casà amb el comte Ermengol IV d’Urgell en morir el seu pare 1096, Adelaida retornà al comtat amb el fill segon, que en fou nomenat hereu Guillem II, fet que vinculà el casal d’Urgell al comtat de Forcalquier El 1193 el comte Guillem III accedí a casar la seva neta i hereva Garsenda —que era una Sabran — amb el futur Alfons II de Provença, fill d’Alfons I de Catalunya-Aragó més tard Guillem III volgué desdir-se’n, però fou obligat a…

La majoria són representacions esquemàtiques de bòvids o d’armes, sobretot punyals de models corresponents a l’edat de bronze, bé que la part més antiga dels gravats podria haver començat als temps neolítics

Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…

Els comtes i marquesos de Provença a Arle i a Avinyó Pel tractat de Prüm 855 fou atribuït a Carles I mort el 863, fill de l’emperador Lotari I, i a la seva mort quedà extingit, però fou ressuscitat el 879 per al duc Bosó I mort el 887 —germà de Riquilda, muller de l’emperador Carles II—, que es casà amb Ermengarda, filla de l’emperador Lluís II i deixà el regne al seu fill Lluís I el Cec mort el 928, que esdevingué emperador 901 amb el nom de Lluís III El regne de Provença fou també conegut com a regne de la Borgonya Cisjurana o Baixa Borgonya, regne d’Arle o de Viena, per les seves seus…

És situada al sector més oriental del país, a la zona de contacte entre l’extrem oriental dels Alps i la plana Pannònica, a l’encreuament de les vies naturals entre el N d’Europa i l’Adriàtica Antiga plaça forta sobre una baixa terrassa d’un braç del Danubi, el Donaukanal, i a la confluència del petit afluent, el Wien, per la seva situació geogràfica fou elegida, al segle XVI, pels Habsburg com a residència, fet que determinà el seu futur desenvolupament, que ha estat unit a les condicions polítiques El període de màxim creixement correspon a la segona meitat del segle XIX dels…