Resultats de la cerca

Neix al Tirol Àustria, passa per Munic i, prop de Freising, es dirigeix cap al NE, fins a desguassar al Danubi És aprofitat per a la producció d’energia hidroelèctrica

Té la capçalera al vessant nord del cim més alt dels Pirineus, el pic d’Aneto 3403 m alt, i recull també les aigües del massís de Posets 3367 m Té un sol gran afluent, l’Isàvena, que neix al puig de Gallinero i desguassa a Graus Tots dos descendeixen de la zona axial pirinenca i travessen els plecs dels Prepirineus amb engorjats profunds Ventanillo L’Éssera desguassa al Cinca aigua avall d’El Grado És molt ric en aigües 19,5 l/s/km 2 de vessant, puix que la pluviositat a la capçalera arriba fins a 3000 mm anuals El seu règim, clarament pirinenc, cap a l’aiguabarreig es matisa una mica A…

La capital és Innsbruck Comprèn l’alta conca de l’Inn i l’anomenat Tirol Oriental, que correspon al districte de Lienz, el qual resta isolat entre l’Alt Tauern i els Alps Càrnics El territori és molt accidentat, format per alts cims i valls aïllades que desemboquen a la de l’Inn, eix de l’estat i on es concentra la població, principalment al sector oriental Aquesta, que assoleix la densitat més baixa del país 52 h/km 2 est 1994, visqué tradicionalment d’una escassa agricultura i de l’explotació forestal i ramadera, sector que, bé que millorat, actualment ha restat marginal 2,1% del PIB del…

La capital és Linz Regió predominantment muntanyosa que s’estén des dels contraforts septentrionals dels Niedere Tauern fins a la vall del Danubi amb els seus afluents Traun, Enns i Inn al centre, i les muntanyes de Mühlviertel al N Entre l’Inn i el Traun Innviertel hi ha nombroses centrals hidroelèctriques L’agricultura, desenvolupada especialment a les àrees immediates als Alps cereals, farratge, horta, bleda-rave, tabac, lli, representa, juntament amb la ramaderia boví i la silvicultura una aportació molt secundària a l’economia del land prop del 5% del PNB La localització…

La capital és Salzburg Correspon a la conca del riu Salzach afluent de l’Inn, entre la serralada dels Tauern al s i les muntanyes dels Alps de Kitzbühel al N A causa del caràcter muntanyós del territori, té una densitat de població 67 h/km 2 est 1990 inferior a la mitjana del país El Pongau, regió que correspon a la vall inferior del Salzach, és la zona més poblada i més industrialitzada D’economia forestal i ramadera, posseeix jaciments de sal, ferro i coure Té importància la producció d’energia hidroelèctrica Indústria diversificada alimentàries, de la fusta, químiques i…

La capital és Bregenz Limita al N amb Baviera i el llac de Constança, a l’W i al s amb Suïssa i Liechtenstein i a l’E amb el Tirol, a través de l’Arlberg Pass És travessat per l’Ill, afluent del Rin frontera occidental amb Suïssa, per l’Ach de Bregenz, tributari del llac de Constança, i pels cursos superiors del Lech i de l’Iller, afluents del Danubi El relleu és muntanyós al S, de roques esquistosocristallines al Rätikon i calcàries als Alps de Silvretta El clima és continental alpí, amb hiverns freds i precipitacions abundants Actualment, els recursos econòmics deriven en…

Neix prop de la Coma Solsonès, a les fonts del Cardener 1050 m alt, al vessant oriental de la serra de Port del Comte, les quals li proporcionen un cabal relativament important, que s’ajunta tot seguit amb els cursos migrats que baixen del coll del Port, de la Bòfia de Port del Comte i també de la serra del Verd prop de la Pedra hi ha, a la confluència amb el Mosoll, la central elèctrica de la Gafa La seva conca 1500 km 2 enclou la meitat oriental del Solsonès i els sectors limítrofs del Berguedà, del Bages i, també, d’Anoia Amb els seus afluents, l’aigua de Valls, que neix a Gósol, i l’…

Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…

La geografia física Hom hi distingeix tres grans regions geomorfològiques l’Àustria pròpiament alpina, l’Àustria danubiana i el Burgenland La vall de l’Inn i el Brenner divideixen l’ Àustria alpina en dos sectors a l’oest, es troba la zona axial de la serralada alpina, amb nombrosos colls Brenner, Arlberg i valls Inn, Lech, Ill A aquesta àrea corresponen el Vorarlberg i el Tirol El Vorarlberg, a la banda dreta del Rin, té com a eix la vall de l’Ill, coberta de boscs a la part alta i aprofitada per a l’agricultura a la part baixa, i és unida pel túnel d’Arlberg a la vall de l’Inn, al Tirol El…

Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual hom aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i Barcelona, anomenat pels països…