Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
Eisenerz
Ciutat
Ciutat del land d’Estíria, Àustria.
Constitueix un important centre miner del ferro, al peu del Präbichl
llac de Constança
Llac
Llac dels Alps, entre Suïssa, Àustria i Alemanya (540 km 2
).
D’origen glacial, és tancat per les antigues morenes finals Té un sector oriental Obersee i un occidental amb dos braços Überlinger See, al nord, i Untersee, al sud Els seus immissaris són el Schussen, l’Argen i el Rin, que desguassa en un gran delta i alhora n'és l’emissari Hi ha les illes de Mainau a l’Überlinger See i Reichenau a l’Untersee Els principals centres urbans de la seva riba són Constança, Friedrichshafen i Lindau a Alemanya, Bregenz a Àustria, i Rorschach a Suïssa És travessat per importants vies de comunicació a través del ferry que uneix Friedrischshafen i Romanshorn Suïssa
Linz
Ciutat
Capital del land de l’Alta Àustria, Àustria, a la vora del Danubi, aigües amunt de la confluència amb el Traun.
De planta bastant regular, té el centre comercial a la Landstrasse A la vora esquerra del riu hi ha l’àrea residencial d’Urfahr Les àrees industrials són a Scharlinz, Kleinmünchen i Sankt Peter Nucli industrial, hi predomina la indústria siderometallúrgica i química També té indústria tèxtil, del tabac, d’aparells elèctrics i alimentària
Klagenfurt
Regió
Conca d’Àustria, a Caríntia.
Constitueix la depressió interna més gran dels Alps orientals Travessada pel Drava, s’obre al vessant nord dels Karawanken L’agricultura, juntament amb la ramaderia i l’explotació del bosc, és la riquesa principal El centre més important és Klagenfurt
Alps de Kitzbühel
Serralada
Conjunt muntanyós d’Àustria que s’aixeca sobre la vall de Salzach, al N dels Tauern, des del Zillertal.
Karawanken

El castell de Bled a l'hivern amb la serralada de Karawanken al darrera
© Slovenian Tourist Board / Mirko Kunšič
Serralada
Serralada alpina que forma l’extrem oriental dels Alps, entre Caríntia (Àustria) i Eslovènia, i constitueix la prolongació dels Alps Càrnics (que separen Friül Venècia Júlia del Tirol austríac i de Caríntia).
Formada per materials calcaris, separa les valls del Drava i el Sava L’altura mitjana és d’uns 2000 m La travessa un túnel de 8 km, obert el 1909, que uneix Àustria amb Ljubljana i Trieste per ferrocarril Un segon túnel, acabat el 1991, uneix per carretera Àustria i Eslovènia
Isar
Riu
Riu d’Àustria i de la RF d’Alemanya, afluent del Danubi per la dreta (283 km de longitud i 8971 km2 de conca).
Neix al Tirol Àustria, passa per Munic i, prop de Freising, es dirigeix cap al NE, fins a desguassar al Danubi És aprofitat per a la producció d’energia hidroelèctrica
Innsbruck
Ciutat
Capital del land del Tirol, Àustria.
És situada a la confluència de l’Inn del qual rep el nom amb el Sill, i entre el Karwendel al N i els Alps Stubaier i Tuxen al S Important nucli industrial indústria tèxtil, química, farmacèutica, alimentària, del paper i comercial, és un centre turístic i d’esports d’hivern i un nus ferroviari És seu de la Leopold-Franzens Universität Innsbruck, fundada el 1669 Al centre de la ciutat hi ha cases dels ss XIII i XIV A l’església dels franciscans s XVI hi ha la tomba de Maximilià I Antiga colònia romana Veldidena , prengué el nom actual al s XI
Cisleithània
Geografia històrica
Regions de l’oest del riu Leitha que foren encomanades al govern d’Àustria en la repartició de l’imperi austrohongarès entre Àustria i Hongria (Cisleithània i Transleithània, respectivament).
A més de l’Àustria pròpia, la Cisleithània comprenia els territoris de Bohèmia, Moràvia, Silèsia, Galítzia, la Bukcovina, Ístria i Dalmàcia Aquesta divisió estigué en vigor fins a la definitiva disgregació de l’imperi austrohongarès el 1918