Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
Wels
Ciutat
Ciutat de l’Alta Àustria, Àustria, a la riba esquerra del Traun.
Centre comercial i nucli industrial sobretot maquinària agrícola, és seu d’una fira internacional
Vöcklabruck
Ciutat
Ciutat del land de l’Alta Àustria, Àustria, a la vora de Vöckla.
És una ciutat industrial, amb una gran planta d’asbests i ciment, indústria tèxtil, metallúrgica i paperera
Caríntia
Divisió administrativa
Land
d’Àustria, que limita al NW amb el land
de Salzburg, al NE amb el d’Estíria, al SE amb Eslovènia i al SW amb Itàlia.
La capital és Klagenfurt És una àrea muntanyosa, de clima continental, travessada per la vall del Drava i pel seu afluent el Gail És formada per dues regions la Caríntia occidental, de valls abruptes i altes muntanyes, com les Hohe Tauern, que forma el límit amb la província de Salzburg, i la Caríntia oriental, que comprèn la fèrtil despressió de Klagenfurt, constituïda per sediments morènics, separada d’Itàlia i d’Eslovènia pels Alps Càrnics i els Karawanken La població de Caríntia, majoritàriament alemanya, comprèn un 4% d’eslovens els catòlics constitueixen el 83% i els protestants l’11%…
Isar
Riu
Riu d’Àustria i de la RF d’Alemanya, afluent del Danubi per la dreta (283 km de longitud i 8971 km2 de conca).
Neix al Tirol Àustria, passa per Munic i, prop de Freising, es dirigeix cap al NE, fins a desguassar al Danubi És aprofitat per a la producció d’energia hidroelèctrica
Innsbruck
Ciutat
Capital del land del Tirol, Àustria.
És situada a la confluència de l’Inn del qual rep el nom amb el Sill, i entre el Karwendel al N i els Alps Stubaier i Tuxen al S Important nucli industrial indústria tèxtil, química, farmacèutica, alimentària, del paper i comercial, és un centre turístic i d’esports d’hivern i un nus ferroviari És seu de la Leopold-Franzens Universität Innsbruck, fundada el 1669 Al centre de la ciutat hi ha cases dels ss XIII i XIV A l’església dels franciscans s XVI hi ha la tomba de Maximilià I Antiga colònia romana Veldidena , prengué el nom actual al s XI
Fluchthorn
Cim
Pic de les muntanyes Silvretta, als Alps Rètics, a la frontera austrosuïssa (3 399 m).
Estíria
Divisió administrativa
Land del SE d’Àustria, entre la Baixa Àustria al N, Burgenland a l’E, Eslovènia al SE, Caríntia al SW, Salzburg a l’W i l’Alta Àustria al NW.
La capital és Graz És una regió muntanyosa que correspon al sector més oriental de l’Àustria alpina La part occidental és constituïda per les valls superiors de l’Enns i del Mur, separades pels Niedere Tauern 2747 m La primera és limitada al N pels massissos de Totesgebirge i Dachsteingebirge 2995 m alt La part oriental correspon a la vall mitjana del Mur, que rep la del Mürz i que s’obre pas per entre una sèrie de serralades prealpines Fischbacher, Packalpe, Koralpe flanquejades per un piemont format de materials terciaris La riquesa minera de la vall del Mur i l’activitat industrial que hom…
Baixa Àustria
Divisió administrativa
Land
d’Àustria.
Limita a l’E amb el land de Burgenlan, Hongria i Eslovàquia, al N amb la República Txeca, i a l’W i al S amb els länder d’Alta Àustria i Estíria, respectivament La capital és Sankt Pölten Enclou en el seu territori l’àrea de la gran Viena, d’administració autònoma El Danubi la divideix en dues parts, una de septentrional, en contacte amb el massís de Bohèmia, i una altra de meridional, accidentada per l’extrem oriental dels Alps És una regió agrícola, drenada per la conca del Danubi Kamp, Russbach, Traisen, a banda i banda del qual s’estenen les planes Marchfeld, Tullner, Feld cerealístiques…
Badgastein
Localitat
Localitat d’Àustria, al land de Salzburg, al vessant nord dels Hohe Tauern (5 600 h [1986]).
Important centre turístic estació termal i esports de neu
Baden
Ciutat
Ciutat del land de la Baixa Àustria, a Àustria, vora el riu Schwechat al sud de Viena.
Estació balneària fonts d’aigües sulfuroses El centre termal fou ja anomenat pels romans Aquae Pannonicae Escollida com a residència d’estiu de l’emperador del Sacre Imperi, Baden gaudí d’una fama extraordinària com a estació balneària des de la fi del s XVIII, fama que s’incrementà amb la construcció del ferrocarril 1841 Durant la Segona Guerra Mundial fou ocupada per l’exèrcit soviètic i convertida en el seu quarter principal