Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
séquia de Manresa
© C.I.C - Moià
Canal de regadiu, que forneix també d’aigua la ciutat de Manresa, de 26 km de llargada i 10 m de desnivell, amb un cabal de 1 000 l/s.
Pren l’aigua del Llobregat, sota el castell de Balsareny, i travessa els termes de Sallent, Santpedor i Sant Fruitós de Bages i desemboca al Parc de l'Agulla de Manresa Rega unes 1500 ha, dedicades primer a cereals, després a llegums i verdures i, des al segle XIX, a més de verdures, a arbres fruiters i, sobretot, a blat de moro i farratge Iniciada el 1339, amb l’aprovació de Pere III, segons projecte del mestre d’obres barceloní Guillem Catà, la construcció es paralitzà el 1341 per oposició del bisbe de Vic Galzeran Sacosta, que tenia la senyoria de Sallent el 1340 foren…
Cisjordània
Territori no independent
Regió de l’Àsia occidental situada a l’oest del riu Jordà.
Part integrant de Palestina , el 1948 fou ocupada per Jordània, que en proclamà l’annexió el 1950 Després de la guerra dels Sis Dies 1967 fou, juntament amb Gaza , ocupada per Israel, que li donà l’estatus de territori administrat, integrat per les regions designades a la Bíblia com a Judea i Samaria Per tal de tenir unes fronteres segures, l’Estat d’Israel hi installà nombrosos enclavaments militars, però també, emparat en la ideologia del Gran Israel Eretz Yisrael de determinats grups, sobretot religiosos, construí nombrosos assentaments 60000 colons israelians el 1985 tant en aquest…
el Bages
Comarca
Comarca de Catalunya, al bell mig de la Depressió Central Catalana.
La geografia física Cap de comarca, Manresa El centre de la comarca és una gran conca d’erosió, el pla de Bages, excavada en les argiles i les margues rogenques anomenades tapars i en els gresos de la banda oriental de la Depressió Central Catalana Una altra forma d’erosió, bastant més reduïda, és la conca de Sant Vicenç de Castellet, afaiçonada en les margues i els gresos de l’Eocè En contrast amb aquestes conques, a una altitud mitjana de 150-300 m, hi ha una perifèria de terres elevades l’alt Bages, a més de 500 m, heterogènies però força contínues A la part sud-oriental, separa el Bages…
Palestina
CC-BY-SA Diego Delso, delso.photo
Geografia històrica
Designació tradicional de l’antic país de Canaan o d’Israel, sobretot a partir de la revolta jueva del 132-135, en què l’anterior Judea formà part de la província romana de Síria. També és anomenada Terra Santa. El nom es relaciona amb els antics filisteus. Actualment està repartida entre els estats d’Israel i de Jordània.
La geografia Al N queda delimitada pels darrers contraforts de l’Hermon i les muntanyes de l’Hauran 1830 m, i al S pel desert del Nègueb De N a S, la vall del Jordà la divideix en dues parts Cisjordània a llevant, fins a la Mediterrània, i Transjordània a ponent, fins al desert de Síria Al S de la mar Morta, la plana de l’‘Araba continua aquesta divisió fins al golf d’‘Aqaba o d’Elat Transjordània presenta una sèrie de valls en direcció EW, fins a la depressió del Jordà, mentre que Cisjordània es caracteritza per la cadena muntanyosa que la travessa en direcció NS al centre del país Samaria,…