Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Ústí nad Labem
Ciutat
Capital de la Bohèmia Septentrional, a Bohèmia, Txèquia.
Centre comercial i port fluvial a la riba de l’Elba, al vessant nord-est de les muntanyes Metallíferes, té una important indústria química, i cal destacar també les indústries del vidre i les alimentàries
Hebron
Ciutat
Ciutat de Cisjordània.
Situada a la fèrtil vall d’Eškol, a uns 900 m d’altitud, és notable pels vins, les oliveres i els fruiters Té indústria del vidre Escenari de nombrosos esdeveniments bíblics, la ciutat fou inicialment capital del regne de David
Plzeň
Ciutat
Capital del kraj de Bohèmia Occidental, a Bohèmia, Txèquia, situada al SW de Praga.
És centre cultural, amb una gran tradició industrial té fàbriques de paper, calçat i vidre, quatre grans fàbriques de cervesa especialitat Pilsen i una important indústria siderúrgica, destinada a fabricar armes i vehicles, fundada el 1859 pel comte Evon Waldstein, i adquirida el 1869 per E Škoda El centre de la ciutat ha conservat el traçat primitiu, amb edificis gòtics i renaixentistes
Nègueb
Vista de la regió de Nègueb des de Mizpé Ramon
© Fototeca.cat
Vasta regió desèrtica del sud d’Israel, que ocupa quasi la meitat del país.
De forma triangular, limita a l’E amb Jordània i a l’W amb la península del Sinaí l’extrem S, on hi ha el port d’Elat, és banyat pel golf d’'Aqaba És extremament sec, amb precipitacions inferiors a 200 mm anuals al sud de Beer Sheva i un mínim de 20-30 mm anuals a Elat La revaloració del Nègueb, iniciada el 1948, constitueix una empresa espectacular —sobretot a la regió de Beer Sheva i a la part occidental, cobertes de loess fèrtils—, car l’aigua portada per canalitzacions des del nord ha permès de fer productives les terres desèrtiques, on actualment hom duu a terme una agricultura intensiva…
Txèquia
Estat
Estat de l’Europa central que limita al N amb Polònia, al NW i a l’W amb Alemanya, al S amb Àustria i a l’E amb Eslovàquia; la capital és Praga.
La geografia física Morfològicament hom hi distingeix la zona herciniana del massís de Bohèmia, al sector occidental, i el solc format per les conques de Moràvia i Silèsia a ponent El massís de Bohèmia, format per antics blocs hercinians, es presenta com un altiplà vorejat per serralades disposades en forma de quadrilàter, que són al N, i en direcció SW-NE, les muntanyes Metallíferes al NE, i en direcció NW-SE, la serralada dels Krknose , on hi ha la màxima altitud 1602 m, i els Sudets al S, i en direcció NE-SW, els turons txecomoravians i a l’W la Selva de Bohèmia El riu Sazava, que forma…