Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
illa de Gràcia
el Baix Ebre L’illa de Gràcia
© Fototeca.cat
Illa
Illa de l’Ebre, al delta, dins el terme de Deltebre, davant Jesús i Maria (a l’esquerra) i Balada (a la dreta).
Té uns 2 km de longitud
illa dels Cangurs
Illa
Illa d’Austràlia, a l’estat d’Austràlia Meridional, davant el golf de Sant Vicenç.
El principal recurs és la ramaderia ovins i l’explotació dels boscs d’eucaliptus Reserves botàniques i zoològiques La població principal és Kingscote
illa de la Mar
Sector del delta de l’Ebre, al N, separat pel riu Fondo de la terra ferma, al voltant del port del Fangar.
Tasmània
L’illa de Tasmània, al sud-est d’Austràlia
© Corel Professional Photos
Illa
Divisió administrativa
Illa i estat del SE d’Austràlia.
La capital és Hobart Les seves costes són mot retallades Formada per un altiplà central 1 545 m al Cradle, abundant en llacs, les planes es limiten a les valls dels rius Derwent, Tamar i certes àrees costaneres El clima és oceànic temperat, amb pluges abundants, sobretot a l’W El bosc cobreix gairebé tota l’illa, i és explotat per a fusta i per a l’obtenció de pasta de paper i paper Burnie, Devonport, Wesley Vale Poc poblada 7 h/km 2 est 1993, el 55% de la població s’agrupa a la capital i a Launceston Els conreus ocupen dues cinquenes parts de la superfície cereals, horticultura…
Cheju
Ciutat
Capital de l’illa i la província homònima, a la República de Corea.
És situada a la costa septentrional de l’illa i n'és l’únic port i aeroport És un centre industrial, amb manufactura de productes mariners, alcohol i fècules
canal de l’esquerra de l’Ebre
El canal de l'Esquerra de l’Ebre al seu pas per Deltebre (Baix Ebre)
© Fototeca.cat
Canal de regadiu que arrenca de l’assut de Xerta, a l’extrem nord del terme de Tivenys, segueix paral·lel al riu, travessa Tortosa per un túnel que endogala els 19 m 3
/s que té assignats, i s’escola, després d’uns 50 km de recorregut, als Muntells de Tramuntana, davant l’illa de Buda.
Construït en 1907-11, rega unes 12000 ha entre la ribera de Dalt i la de Baix delta De la xarxa de séquies i desguassos, es destaquen el canal de Camarles, que desguassa a la bassa de les Olles, la séquia Sanitària, de davant Amposta fins al riu Fondo, el canal de Montanyana, d’aigua amunt de l’illa de Gràcia fins al riu Fondo, i el riell de la Saida És previst de revestir-lo per tal de millorar-ne l’aprofitament
port del Fangar
Gent collint petxines al port del Fangar
© Fototeca.cat
Entrant de la mar al nord del delta de l’Ebre, davant la badia de l’Ampolla, d’uns 6 km de llargada (a partir del riu Fondo) per 3 d’amplada màxima, fins a la base de l’anomenada punta Vella
, prop de mig quilòmetre a llevant de l’actual punta del Fangar
.
Correspon al litoral de l’illa de la Mar Abans de formar-se la península sorrenca del nord de l’illa, anomenada el Canalot , havia acollit potser un cert tràfic mariner a partir de la darreria del s XIII el port Fangós era conegut com un dels bons ports catalans però a la segona meitat del s XIX, havent adquirit ja la forma actual, el Fangar justificava el seu nom pel litoral fangós i, a més, pels baixos fons la isòbata de -5 m servia de límit exterior del port, del qual ha desaparegut la navegació Un banc de sorra va en camí de convertir-ne el terç sud-est en estany
Hobart
Ciutat
Capital de l’estat de Tasmània, Austràlia.
És situada al SE de l’illa Exporta fruita i fusta, i hi ha indústria metallúrgica del coure, del zinc i de l’alumini, mecànica, serradores, de pasta de paper i tèxtil
baronia de la Portella
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial que comprenia les batllies de la Quar —que era el centre de la baronia i on residia el procurador general, representant del baró— (amb el castell i la parròquia de la Quar i la vall i monestir de la Portella —on primitivament s’aixecà el castell de la Portella, parròquia de Sant Maurici i el lloc d’Heures), de Palmerola (amb el castell i la parròquia de Palmerola, la parròquia de Boadella i part de la de Borredà), Castell de l’Areny (amb el seu castell i la parròquia), de Vilada (amb la seva parròquia i el castell de Roset) i de Sagàs (amb la seva parròquia, la parròquia de Biure).
Posteriorment fou agregat a aquesta darrera batllia el terme del castell de Merlès amb la seva parròquia de Sant Martí de Merlès i Santa Maria de Merlès Fou possessió del llinatge de Saportella almenys des del s XII al s XIV passà per enllaç als Fenollet, vescomtes d’Illa, que vengueren la baronia 1369 als Pinós, barons de Pinós i Mataplana i finalment comtes de Vallfogona
Austràlia
Estat
La geografia econòmica i l’economia L’agricultura El sector primari aportava el 2001 el 3% del PIB, i ocupava 1997 el 5% de la població activa Tot i que ha anat perdent importància relativa, els anys noranta encara representava entre un 16% i un 20% del valor de les exportacions El 54,3% del territori és destinat a prats i pastures i el 6,7% als conreus L’escassetat d’aigua, agreujada per recurrents sequeres, condiciona l’agricultura australiana, que es caracteritza pels conreus extensius, els sòls pobres i uns rendiments no gaire alts Hom ha intentat resoldre aquesta mancança amb la…