Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
estret de Torres
Estret marí
Braç de mar entre Austràlia (península de York) i l’illa de Nova Guinea que comunica la mar del Corall amb la d’Arafura.
Té uns 150 km d’amplada Duu el nom del seu descobridor Luís Vaz de Torres
golf de Carpentària
Badia
Ampla badia al nord del continent australià emmarcada per la Terra d’Arnhem, a l’oest, i la península del Cap York, a l’est.
Dins la badia hi ha les illes Wellesley, el grup de les Sir Edward Pellew i Groote Eylandt La navegació hi és difícil per raó de la poca profunditat
Murray
Riu
Riu de l’E d’Austràlia, el més llarg del país, amb 2 575 km de longitud i un cabal de 1 800 m3/s.
Neix als Alps australians, des d’on pren primer la direcció N-S, i després continua cap al NW Rep per l’esquerra els afluents procedents de les muntanyes del N de Melbourne i per la dreta al Lachlan 1 226 km i al Murrumbidgee 1 680 km S'aiguabarreja amb el Darling a Wentworth Desguassa a l’oceà Índic per la badia d’Encounter És de navegació difícil, però posseeix l’àrea de regadius més gran del país
Great Dividing Range
Serralada
Serralada que voreja la costa oriental d’Austràlia, des de la península de Cape York, al NE del continent, fins a l’estat de Victòria, al S.
És a la línia de partió d’aigües dels rius que corren del vessant occidental fins a la conca del Murray i dels que baixen amb curs torrencial pel vessant oriental cap al Pacífic Les altituds són modestes, excepte al S, on s’alcen els Alps Australians, en els quals són més considerables i culminen al mont Kosciusko 2 230 m
Gibson
Desert
Desert de l’Austràlia Occidental, que ocupa la part inferior de l’altiplà occidental, entre el Gran Desert Sorrenc, al nord, i el Desert Victòria, al sud.
És una regió d’una gran aridesa, que no ultrapassa els 500 m l’única elevació és el mont Matley, de 533 m
Gran Conca Artesiana
Aqüífer artesià
Conca sedimentària de l’interior d’Austràlia, que cobreix una superfície d’1 500 000 km2, del golf de Carpentària a la conca de l’Eyre i el Murray.
Les capes d’aigua subterrànies, no útils per al regadiu a causa de la forta salinitat, són aprofitables per a la ramaderia bestiar oví
Botany Bay
Badia
Badia de la costa sud-oriental d’Austràlia, a Nova Gal·les del Sud, situada entre les penínsules de La Pérouse, al nord, i Kurnell, al sud (9,6 km d’amplada).
Actualment forma part de l’àrea suburbana de Sydney, i a la costa han estat installades diverses indústries, una refineria de petroli i l’aeroport Fou descoberta el 1770 per James Cook
golf de Saint Vincent
Badia
Badia del S d’Austràlia, a l’E de la península de Yorke i davant l’illa Kangaroo, que hi traça l’estret d’Investigator, a l’W, i el Backstairs Passage, a l’E.
Té una amplada de 74 km
mar del Corall
Mar
Mar del sud-oest de l’oceà Pacífic, entre Austràlia, Papua Nova Guinea, les illes Salomó, les Noves Hèbrides i Nova Caledònia; rep el nom dels nombrosos esculls coral·lins que voregen les costes de les terres que l’envolten.
Blue Mountains
Massís
Massís muntanyós del Great Dividing Range, a Austràlia, a l’estat de Nova Gal·les del Sud, format per gresos triàsics i drenat pels rius Cox, Grose i Nepean i llurs afluents; el punt més alt és el pic Bindo (1 368 m).
La vegetació és formada principalment per eucaliptus, i el principal recurs econòmic és la ramaderia Zona turística i parc nacional 1 009 km 2