Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Gran Conca Artesiana
Aqüífer artesià
Conca sedimentària de l’interior d’Austràlia, que cobreix una superfície d’1 500 000 km2, del golf de Carpentària a la conca de l’Eyre i el Murray.
Les capes d’aigua subterrànies, no útils per al regadiu a causa de la forta salinitat, són aprofitables per a la ramaderia bestiar oví
conca de l’Amazones
Riu
Conca que comprèn una àrea de 7 milions de km² i que engloba tot el conjunt de recursos hídrics que convergeixen al riu Amazones.
Orinoco
Riu
Riu de l’Amèrica meridional, el tercer en importància, després de l’Amazones i del Plata (2.150 km de longitud i 948.000 km2 de conca, que comprèn la gran regió dels llanos).
Neix a la serra de Parima, que juntament amb la de Pacaraima separa la seva conca de la de l’Amazones Travessa Veneçuela i desguassa a l’Atlàntic prop de Trinidad, formant un delta d’uns 25000 km 2 El cabal 18000 m 3 /s està subjecte a un règim d’aigües altes i d’estiatges, molt relacionat amb la climatologia de la conca i amb el règim pluvial de gairebé tots els tributaris Són freqüents en el curs els ràpids que dificulten la navegació Els afluents principals són l’ Apure i el Caroní
Eyre
Llac
Llac salat d’Austràlia, a l’estat d’Austràlia Meridional.
És situat 12 m sota el nivell del mar, a la secció sud de la depressió central australiana Constitueix el fons d’una gran conca sedimentària coberta per la mar durant el Terciari i el Cretaci i reblerta per alluvions de fins a 4 000 m de gruix L’Eyre forma la conca endorreica més gran del país, de la qual formen part nombrosos rius, com el Diamantina i el Coper Creek situat, però, a la regió australiana de més aridesa rep menys de 200 mm de pluja anual, els cursos d’aigua hi són intermitents i escassos
Gascoyne
Riu
Riu d’Austràlia (820 km).
Neix al Massís Occidental Australià, flueix en direcció EW, travessa la conca de Carnarvon i desemboca a l’oceà Índic per la badia de Shark
Amazònia
© X. Pintanel
Regió
Regió natural d’Amèrica del Sud, constituïda per una extensa conca sedimentària de més de 6 milions de km2, solcada pel riu Amazones i els seus afluents, i emplaçada entre dos massissos antics poc elevats: el massís de la Guaiana, al N, i l’escut brasiler al S.
La geomorfologia Amazònia Aproximadament la meitat de la regió pertany al Brasil la resta, estesa al peu dels Andes, ocupa territoris de Veneçuela, de Colòmbia, de l’Equador, del Perú i de Bolívia Els límits oriental i occidental són ben definits per l’Atlàntic i els Andes Els límits meridional i septentrional no ho són tant, puix que els dos escuts cristallins esmentats només delimiten parcialment la conca la transició de la selva a la sabana és el criteri generalment adoptat per manca d’uns límits físics precisos Geològicament, l’Amazònia és una regió de subsidència, on s’ha…
Great Dividing Range
Serralada
Serralada que voreja la costa oriental d’Austràlia, des de la península de Cape York, al NE del continent, fins a l’estat de Victòria, al S.
És a la línia de partió d’aigües dels rius que corren del vessant occidental fins a la conca del Murray i dels que baixen amb curs torrencial pel vessant oriental cap al Pacífic Les altituds són modestes, excepte al S, on s’alcen els Alps Australians, en els quals són més considerables i culminen al mont Kosciusko 2 230 m
Mérida
Divisió administrativa
Estat de Veneçuela.
La capital és Mérida Ocupa una gran part de la Cordillera de Mérida, prolongació de la Cordillera Oriental dels Andes Al NW hi ha una plana alluvial costanera amb el llac de Maracaibo Hi desguassa el riu principal, el Torondoy Altres rius Santo Domingo, Curbatí, etc pertanyen a la conca de l’Orinoco El clima és tropical humit 17,2° de temperatura mitjana pel gener i 18,3° pel juliol les precipitacions són de l’ordre de 2 028 mm anuals Hi ha conreus de cereals, cafè, cacau i fruites tropicals Jaciments de petroli Indústries alimentàries Les comunicacions són fonamentalment per…
Cordillera de la Costa
Serralada
Alineació muntanyosa al nord de Veneçuela que s’estén d’oest a est, de la Cordillera de Mérida fins a la península de Paria.
Els materials són d’origen metamòrfic gneis i esquists i de plegament alpí, relacionats amb les Antilles És dividida en dos sectors parallels a la costa un, l’occidental, és constituït per dues seccions separades pel llac de Valencia i la conca del Tuy, on la meridional no supera els 2 000 m, però hi neixen nombrosos rius al septentrional, d’alçada mitjana de 2 000 m, hi ha els cims més alts Naiguatà, 2 765 m, i Pico Coniza, 2 410 m El sector oriental és constituït per la Serra Cumaná, el cim més destacat de la qual és el Turimiquire 2 596 m
Cojedes
Divisió administrativa
Estat de Veneçuela.
La capital és San Carlos 37 892 h 1981 L’extrem nord és ocupat per les alineacions muntanyoses de la Cordillera de la Costa la resta de l’estat forma part dels Llanos L’estat és drenat pels rius Cojedes, Claro, San Carlos i Pao, afluents del Portuguesa, a la conca de l’Orinoco El clima és subequatorial, amb temperatures mitjanes d’uns 27°C i precipitacions que oscillen entorn dels 1 500 mm, amb una estació seca molt aguda L’agricultura blat de moro, verdura, arròs, mandioca, tabac, cafè, cotó, canya de sucre i la mineria asbest a Tinaquillo hi són importants, però la principal…