Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Navel

La masia de Navel, a Viver i Serrateix
© Fototeca.cat
Masia
Masia i antiga quadra i antiga parròquia (Sant Vicenç), d’origen romànic, del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà).
És a la vora de la riera de Navel , afluent del Cardener per l’esquerra, la qual neix a l’altiplà de Capolat, sota la serra dels Tossals, i, després de travessar el terme de Montclar i de fer de límit del de Viver i Serrateix i el de Montmajor, desemboca dins el de Cardona aigua avall de la Coromina
desert de Simpson
Desert
Zona desèrtica de l’Austràlia central, entre el llac Eyre i l’altiplà de Barkly.
Desert sorrenc format per dunes paralleles en sentit N-NW/S-SE i amb sebkha en els espais interdunes És cobert de matolls espinosos
Atherton Plateau
Altiplà
Altiplà d’Austràlia, situat al nord-est de l’estat de Queensland (130 km 2
).
És una regió de turons suaus, de fèrtils sòls volcànics i de clima fred, i la seva altitud oscilla entre els 390 m i els 900 m Produeix tabac i moresc, però és important principalment com a centre productor de llet
Tasmània
L’illa de Tasmània, al sud-est d’Austràlia
© Corel Professional Photos
Illa
Divisió administrativa
Illa i estat del SE d’Austràlia.
La capital és Hobart Les seves costes són mot retallades Formada per un altiplà central 1 545 m al Cradle, abundant en llacs, les planes es limiten a les valls dels rius Derwent, Tamar i certes àrees costaneres El clima és oceànic temperat, amb pluges abundants, sobretot a l’W El bosc cobreix gairebé tota l’illa, i és explotat per a fusta i per a l’obtenció de pasta de paper i paper Burnie, Devonport, Wesley Vale Poc poblada 7 h/km 2 est 1993, el 55% de la població s’agrupa a la capital i a Launceston Els conreus ocupen dues cinquenes parts de la superfície cereals, horticultura…
serra del Catllaràs

Vista parcial de la serra de Catllaràs (Berguedà)
© Fototeca.cat
Serra
Serra del Berguedà, a la cara septentrional del gran sinclinori mesozoic de l’alt Berguedà.
Recolza, juntament amb la serra de Falgars , al nord, als contraforts sud-orientals de la serra de Cadí, delimitant pel sud la vall de Lillet Hi dominen les formes d’altiplà estructural damunt les calcàries de la carena i els contraforts meridionals serra de la Llena, serra de puig Lluent i serra Negra, mentre que al vessant septentrional la conca del torrent de Regatell, fortament dissimètrica, assenyala els nivells lignitífers del Garumnià, de modelatge més suau Per l’est davalla per les serres de Folcurs i de Pigota, cap a l’Arija, prop de llur confluència amb el Llobregat, i…
Queensland
Litoral de l’estat de Queensland, al NE d’Austràlia
© Corel Professional Photos
Divisió administrativa
Estat del NE d’Austràlia.
La capital és Brisbane La costa pacífica és abrupta i té moltes illes a l’interior s’alça la Great Dividing Range 900-1 500 m, i a l’W s’estén un vast altiplà Travessat pel tròpic de Capricorn, té clima tropical, quasi equatorial, al N les pluges són relativament abundants a la costa i a les muntanyes i disminueixen a l’interior El bosc cobreix la serralada i a l’interior hi ha transició de la sabana al saltbush Té gairebé la meitat del bestiar boví del país i hi ha ramaderia lletera i ovina als Darling Downs La canya de sucre és el conreu més important a les planes costaneres i assegura el…
Coforb
Poble
Poble del municipi de Capolat (Berguedà), a l’extrem oriental de l’altiplà de Capolat, damunt els cingles de Coforb, que dominen el Baix Berguedà.
L’església parroquial de Sant Martí de Coforb o de Cofort depèn de la d’Espinalbet L'edifici actual es construí sobre restes romàniques i ha sofert nombroses restauracions A la llinda de la porta de migjorn, consta la data de 1813 Al segle XX s’edificà una gran porta d’accés en la façana de llevant, amb les escales i un nou accés al cementiri
Gibson
Desert
Desert de l’Austràlia Occidental, que ocupa la part inferior de l’altiplà occidental, entre el Gran Desert Sorrenc, al nord, i el Desert Victòria, al sud.
És una regió d’una gran aridesa, que no ultrapassa els 500 m l’única elevació és el mont Matley, de 533 m
riera de Clarà
Riera
Riera de la conca del Llobregat, que davalla per l’oest des de l’altiplà de Capolat, després d’haver travessat el terme de l’Espunyola, fins a desguassar al Llobregat, al terme de Casserres de Berguedà.
Drena l’antiga quadra de Clarà