Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Saba
Illa
Illa de les Antilles situada a l’E de Puerto Rico, que constitueix un municipi autònom especial dels Països Baixos.
Formà part de les Antilles Neerlandeses fins el 2010, que obtingué l'estatut actual
Sint Eustatius
Illa
Illa de les Antilles situada a l’E de Puerto Rico, que constitueix un municipi autònom especial dels Països Baixos.
Fins el 2010, que obtingué l'estatut actual, formà part de les Antilles Neerlandeses
Carib Neerlandès
Territori no independent
Conjunt de les illes Bonaire, Sint Eustatius i Saba, del Carib, que formaven part de les Antilles Neerlandeses i, el 10 d'octubre de 2010 després de la seva dissolució, passaren a formar part dels Països Baixos com a municipis.
Algèria
Estat
Estat de l’Àfrica septentrional que limita al N amb la mar Mediterrània, a l’E amb Tunísia i Líbia, al S amb Mali i Níger i a l’W amb Mauritània i Marroc; la capital és Alger.
La geografia física Situat a la regió d’unió del sòcol rígid d’Àfrica i de les muntanyes terciàries de l’Atles, les formacions precambrianes i paleozoiques ocupen poca extensió, excepte prop de la costa, a l’E d’Alger, on són acompanyades per extrusions volcàniques El Secundari, generalment calcari o margós, forma el principal esquelet de l’Atles des del Sàhara fins a la mar, i el Terciari, també molt desenvolupat, és afectat fins al Miocè inferior per les diferents fases de plegament de l’Atles Des de la Mediterrània fins al Sàhara se succeeixen tres grans zones, el Tell, l’estepa i el…
la Vall d’Aran
Comarca
Comarca de Catalunya, al NW del país, que constitueix un enclavament del gascó, en la variant aranesa.
La geografia Cap de comarca, Viella Ocupa un sector dels Pirineus axials, on la vall de la Garona s’enfondeix d’E a W, dominada pel muntanyam Aran alt i mitjà, que acaba rebutjant-la cap al N, on la vall baix Aran s’obre per un trau a Occitània i a l’Atlàntic L’eix hidrogràfic entre les conques de la Garona i l’Ebre coincideix aproximadament amb els límits de l’Alta Ribagorça S i el Pallars Sobirà E El límit meridional forma part de la carena més sostinguda dels Pirineus, a llevant de la Maladeta, on el tuc de Molières culmina a 3 010 m alt, seguint per la cresta de Salanques, el tossal d’Es…