Resultats de la cerca
Es mostren 1360 resultats
Ca l’Abadal Nou
Ca l’Abadal Nou (Calonge de Segarra)
© C.I.C.-Moià
Timiş
Riu
Riu de l’Europa Oriental (Romania i Sèrbia), afluent del Danubi per l’esquerra (440 km).
Neix als monts Semenicului, als Carpats meridionals, i, en direcció SW, penetra a Sèrbia i després, en direcció SE, desguassa al Danubi prop de Belgrad Rep el Bistra, el Pogăniş i el Bîrzava
Subotica
Ciutat
Ciutat de la Vojvodina, a la república de Sèrbia, a 10 km de la frontera amb Hongria.
Principal població i mercat de la Bačka, l’envolten vinyes, camps i plantacions de tabac Indústries químiques, elèctriques i alimentàries farineres, conserveres Té edificis del darrer classicisme i del Biedermeier
monestir de Studenica
Monestir
Monestir ortodox de la Sèrbia central, situat 27 km al SW de Rankovicevo.
Fundat per Esteve I de Sèrbia ~1183, les seves edificacions de marbre constitueixen el millor exemplar de l’estil de la Raska barreja d’elements bizantins i romànics Les esglésies de la Mare de Déu segle XII i de Sant Joaquim i Santa Anna segle XIV són adornades totalment amb frescs contemporanis
el Soler Lladrús
mas de les Solanes
Masia
Masia del municipi de la Llacuna (Anoia), al S del terme, al vessant meridional de la serra de les Solanes (914 m alt.), que separa les valls de la Llacuna (Anoia) i del riu de Foix (terme de Pontons, a l’Alt Penedès).
Havia estat granja del monestir de Santes Creus
Solanelles
Poble
Poble disseminat (765 m alt.) del municipi dels Prats de Rei (Anoia).
És centrat, al N del terme, per l’església de Sant Gil, existent ja el 1139 i sufragània de Sant Pere Sallavinera, s XV-XIX Passà de l’abadessa de Valldaura Berguedà al N de la vila de Castellbò, al baró de Segur 1320 i als Prats de Rei 1788 Fins el 1840 formà, amb Puigdemàger, Seguers i la quadra de Galí, una batllia pròpia
ribera de Sió
Vall de la Depressió Central Catalana, conca del Sió, afluent, per l’esquerra, del Segre, que inclou sectors de la Noguera, l’Urgell i la Segarra (i un petit sector marginal de l’Anoia).
Davalla de l’extrem occidental de l’altiplà de Calaf més enllà de les Oluges, la vall s’amplia notablement al N, vers el Llobregós, amb la plana de Guissona D’Agramunt fins prop del Segre forma una vall més tancada, limitada, al N, per la serra de Montclar i, al S, per la serra d’Almenara Guissona, al sector segarrenc, i Agramunt, al sector urgellès, són els centres principals Fins a la divisió territorial de Catalunya del 1936 fou considerada per molts geògrafs com una comarca diferenciada
la Serra
Caseria
Caseria del municipi de la Torre de Claramunt (Anoia), situada al S del poble de Vilanova d’Espoia.
Sèrbia
Catedral de Sant Sava a Belgrad, capital de Sèrbia
© Eurail
Estat
Estat dels Balcans que limita al N amb Hongria, a l’E amb Romania, al SE amb Bulgària, al S amb Macedònia del Nord i Kosovo, al SW amb Montenegro, a l’W amb Bòsnia i Hercegovina i al NW amb Croàcia.
La capital és Belgrad La frontera SW és sotmesa a discussió atès que Kosovo, territori fronterer al S amb Albània, se separà de Sèrbia l’any 2008 proclamant la independència, amb el reconeixement de nombrosos estats, però no d’alguns altres, entre els quals hi ha la mateixa Sèrbia La geografia És un territori de muntanyes i turons que formen part de diversos sistemes muntanyosos, i la vall del Morava, eix de la regió i una de les zones més poblades i riques, divideix Sèrbia en dos sectors L’oriental, més petit, inclou al N els relleus que formen part dels Alps de Transsilvània, una rica zona…