Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
cap de la Galera
Cap espadat a ponent de la badia de l’Alguer, Sardenya, que la separa de port Agre.
cap de la Caça
El cap de la Caça
© Xevi Varela
Gran promontori calcari de la costa occidental de Sardenya, on aquesta canvia la direcció N-S per la E-W, i que limita, a l’W, el port del Comte, dins el municipi de l’Alguer
.
Al nivell del mar hi ha les coves de Neptú, dels Recams i Verda, amb estalactites
port del Comte
Badia
Badia de Sardenya, situada a l’W de l’Alguer, oberta vers el S entre la punta del Lliri i el cap de Caça; és un excel·lent port natural, abans protegit per la torre del port del Comte, a l’E, i la de Tramariu, a l’W.
cala Bona
Cala
Petita cala de la costa de l’Alguer, a ponent del port de l’Alguer (Sardenya); hi desemboca el riuet de cala Bona.
les Bombardes
Indret de la costa de l’Alguer (Sardenya), prop de Fertília, on hi ha una de les millors platges del terme.
Antilles Daneses
Geografia històrica
Grup de les illes Verges (illes Verges Nord-americanes) que fins l’any 1917 havien estat de sobirania danesa.
Anghelu Ruiu
Prehistòria
Important necròpoli prehistòrica de Sardenya, prop de l’Alguer.
Hi ha 40 coves artificials, funeràries, d’època eneolítica
gruta de l’Altar
Cova
Cova natural del terme municipal de l’Alguer (Sardenya), al port del Comte.
Té l’entrada en un pendent molt escarpat i d’accés difícil Hi han estat descobertes les restes d’un altar dedicat a sant Erasme A causa del to verdós d’un grup de grans estalactites és també anomenada gruta Verda
Illes Verges Nord-americanes
Charlotte Amalie
(CC BY-NC 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Territori no incorporat dels Estats Units, situat a cavall entre l’oceà Atlàntic al N, la mar Carib al S, i Puerto Rico a l’W; la capital és Charlotte Amalie, a Saint Thomas.
Són constituïdes per tres illes grans Saint Croix 207 km 2 , Saint Thomas 83 km 2 i Saint John 52 km 2 i prop de seixanta de més petites Descobertes per Cristòfor Colom 1493, foren colonitzades pels holandesos 1643, i passaren successivament a mans dels anglesos, els castellans i els francesos, fins que el 1672 s’hi establiren els danesos, els quals les vengueren als EUA el 1917