Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Gaborone
Ciutat
Capital de Botswana.
És situada al SE del país, a la vora del riu Ngotwane, afluent del Limpopo Centre administratiu, és un important nus de comunicacions té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of Botswana, fundada el 1976
Cubango
Riu
Riu de l’Àfrica austral (~1 300 km).
Neix a l’altiplà de Bié, Angola, i flueix en direcció NW-SE Rep, per l’esquerra, el riu Cuito, i fa de frontera entre Angola i Namíbia Desguassa a Botswana, a la conca endorreica de l’Okavango, del qual pren el nom el seu curs inferior
Botswana

Estat
Estat interior de l’Àfrica austral, limitat al N i a l’W amb Namíbia, al N amb Zàmbia, al S amb la República de Sud-àfrica i al NE amb Zimbàbue; la capital és Gaborone.
La geografia física El relleu del país és simple i monòton una vasta planura sedimentària, lleugerament enfonsada voltada d’altiplans, formada essencialment per gresos terciaris, amb el centre i el sud ocupats per les dunes i els sorrals del subdesert de Kalahari La franja sud-oriental, a l’oest del riu Limpopo, presenta un paisatge més ondulat, on apareix el sòcol granits i gneis permians i efusions de roques volcàniques del secundari El clima és tropical al nord 23°C i subtropical tendint a temperat a la resta del país 20°C al sud, amb hiverns suaus, però amb nits fredes i glaçades…
Limpopo
Riu
Riu del S d’Àfrica que neix al massís de Witwatersrand, al Transvaal, Sud-àfrica (1.680 km).
Al llarg del seu curs descriu una gran corba cap a l’oceà Índic i fa de frontera natural entre Sud-àfrica, Botswana i Zimbàbue, on forma grans cascades després penetra a Moçambic i desemboca, al NE de Maputo, a l’oceà Índic Té un cabal molt irregular Rep els afluents més importants per la vora dreta el Mogol, el Mogalakwena i l’Olifants
desert de Kalahari

Vista del desert de Kalahari
© Corel / Fototeca.cat
Desert
Regió semidesèrtica del sud d’Àfrica que ocupa les parts central i meridional de Botswana.
L’altitud, de 800-1200 m, disminueix d’E a W i es inferior al N És un erm monòton de sorra rogenca i de dunes Les precipitacions oscillen entre 200 i 600 mm anuals La vegetació, dispersa, consisteix en matolls arbustius Excepte a la perifèria, manca d’establiments permanents i és normalment travessat per grups nomàdes de ramaders khois i de caçadors sans
Antilles Daneses
Geografia històrica
Grup de les illes Verges (illes Verges Nord-americanes) que fins l’any 1917 havien estat de sobirania danesa.
Illes Verges Nord-americanes

Charlotte Amalie
(CC BY-NC 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Territori no incorporat dels Estats Units, situat a cavall entre l’oceà Atlàntic al N, la mar Carib al S, i Puerto Rico a l’W; la capital és Charlotte Amalie, a Saint Thomas.
Són constituïdes per tres illes grans Saint Croix 207 km 2 , Saint Thomas 83 km 2 i Saint John 52 km 2 i prop de seixanta de més petites Descobertes per Cristòfor Colom 1493, foren colonitzades pels holandesos 1643, i passaren successivament a mans dels anglesos, els castellans i els francesos, fins que el 1672 s’hi establiren els danesos, els quals les vengueren als EUA el 1917
Makarikari
Llacuna
Llacuna salada de l’Àfrica austral, al NE de Botswana, que ocupa una gran depressió sorrenca.
El seu emissari és el riu Botletle
illes Verges

Illes Verges nord-americanes (Saint John)
© Fototeca.cat-Corel
Arxipèlag
Arxipèlag de les Petites Antilles, format per un centenar d’illes i illots, esteses en arc entre les Petites Antilles i les Grans Antilles, al llarg d’uns 100 km, entre l’E de Puerto Rico i l’estret d’Anegada, que connecta l’oceà Atlàntic i la mar de les Antilles.
D’origen volcànic i corallí, s’assenten damunt la plataforma submarina de Puerto Rico, separada de les Petites Antilles per profunditats superiors a 3000 m Políticament són dividides entre la Gran Bretanya Illes Verges Britàniques i els EUA Illes Verges Nord-americanes La població és majoritàriament negra La canya de sucre, el cotó, el tabac, la fruita tropical, la pesca i l’elaboració de rom són els recursos tradicionals, als quals cal afegir la creixent expansió del turisme Descobertes per CColom 1493, foren colonitzades pels holandesos 1643, i passaren successivament a mans…
Zambezi
La gran presa de Kariba, controlada per Zimbàbue i Zàmbia
© Corel Professional Photos
Riu
Riu de l’Àfrica meridional (2.260 km de longitud i 1.450.000 km 2
de conca).
Neix als monts Kalene, a la regió de Shaba Congo, a tocar de la frontera amb Angola i amb Zàmbia, davalla en direcció S i travessa la part oriental de Zàmbia, gira cap a l’E i forma les cascades Victòria, que constitueixen la frontera de Zàmbia amb Zimbàbue al territori de Zàmbia rep diversos afluents el Lungué-Bungo, el Luanginga, el Kabompo i el Chobe i, després de rebre el Shangani, pren la direcció NE, forma des de 1955-59 el pantà de Kariba i rep el Kafue i el Luangwa, penetra al territori de Moçambic, travessa la vall de Tete i, després de girar cap al SE i de rebre les aigües del Shire…