Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
font Picant
© CIC-Moià
Font
Font del municipi d’Amer (Selva).
Les seves aigües són explotades comercialment per l’empresa Fonter
Malavella
Castell
Antic castell del municipi de Caldes de Malavella (Selva), situat al puig de Sant Maurici (139 m), a la dreta de la riera de Malavella, afluent per l’esquerra de la riera de Sils.
Les ruïnes són al costat de l’ermita de Sant Maurici És esmentat el 1057
puig d’Olorda
Muntanya
Contrafort (439 m) oest de la serra de Collserola, termenal dels municipis de Barcelona (Barcelonès), Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei (Baix Llobregat), damunt el llogaret de Santa Creu d'Olorda
.
Les seves calcàries paleozoiques del Devonià són explotades com a materials de construcció o per a fabricar ciment
Montsolís
Barri
Barri industrial de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), situat al NW del terme, a l’esquerra del Besòs, damunt el barri de la Verneda.
Es desenvolupà a partir del 1955, després de l’aprovació d’un pla parcial d’ordenació les indústries hi són de dimensions mitjanes
Serrahima
Masia
Masia del municipi d’Arbúcies (Selva), a l’E del nucli de Joanet.
És documentada, juntament amb sis masos més, el 1262 com a part de la batllia general d’Arbúcies Segons consta, la casa s’incendià el 1834 i la cara nord, la més afectada, fou reconstruïda Les darreres reformes de l’edifici són del 1918
Laie
Ciutat
Nom hipotètic d’una suposada ciutat (o poblat) ibèrica identificada amb Barcelona, concretament amb el poblat emplaçat a Montjuïc.
La font única del nom són les monedes ibèriques amb el rètol Laiesken , que tant es pot llegir 'moneda dels de Laie’ com 'moneda dels laietans’, és a dir, del poble dels laietans, ben documentat Malgrat aquesta base tan feble, la teoria de Laie identificat amb Barcelona ha estat molt acceptada des de la fi del s XIX, i encara ho és força
les Roquetes
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona al peu i vessants del turó de les Roquetes
(305 m alt.), contrafort septentrional de la serra de Collserola, dins l’antic terme de Sant Andreu de Palomar, que domina el Besòs al coll de Finestrelles; és pràcticament tot desproveït de vegetació.
Fins el 1950 tingué algunes torres d’estiueig i “Casetes amb hortet” disperses aleshores s’inicià la seva ocupació per la població immigrant més desfavorida, amb gran predomini dels habitatges fets per autoconstrucció Actualment el barri és format per blocs d’habitatges Els dèficits en equipament urbà són importants Els autobusos i el ferrocarril metropolità hi han arribat tardanament el 1974 i el 1981 respectivament
Bellvitge
Barri
Barri de l’Hospitalet del Llobregat (Barcelonès) sorgit entre els anys seixanta i setanta a l’entorn de l’antic santuari de la Mare de Déu de Bellvitge
, existent ja el 1407, refet el 1493 i que esdevingué parròquia el 1968.
Situat a la part baixa de l’antic terme de Santa Eulàlia de Provençana, fou construït com a barri dormitori per a la mà d’obra industrial de Barcelona, i hi són característics els grans blocs de pisos Actualment forma, amb el barri el Gornal , el districte VI de l’Hospitalet de Llobregat El 1999 tenia 28 019 h Hi és ubicada la Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge
Duana Nova
© Fototeca.cat
Edifici projectat i construït al pla de Palau de Barcelona en 1790-92 per Miguel de Roncali, potser amb la participació de Josep Ivern, a qui algun contemporani atribuí la paternitat absoluta de l’obra.
Té planta rectangular, pati emporxat classicitzant, quatre façanes de pedra i estuc decorades amb pilastres i columnes d’estuc negre adossades al mur la cornisa, de marbre blanc, amb uns grans gerros decoratius, corona el conjunt, que té un cert aire encara rococó L’interior conserva diverses sales decorades amb pintures allusives al comerç barceloní i temes mitològics o relatius a Don Quixot les de la sala d’actes, obra de Pere Pau Muntanya, són una glorificació de Carles III d’Espanya El 1902 esdevingué seu del govern civil de la província
les Planes
© Fototeca.cat
Sector o indret
Sector residencial i d’esbarjo dels barcelonins, situat al vessant septentrional de la serra de Collserola, al voltant de la carretera de Barcelona a Sant Cugat, compartit entre els municipis de Barcelona (Barcelonès)i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
L’hàbitat, format per casetes unifamiliars, és dispers i és lloc d’estiueig i de segona residència de la menestralia En són característics els establiments de menjar amb coberts a l’aire lliure i les esplanades per a jocs Sorgí a partir de la construcció i inauguració de la línia del ferrocarril de Barcelona a Sabadell i a Terrassa 1917, que hi té estació Té una capella agregada a la parròquia de Santa Maria de Vallvidrera, municipi al qual pertangué fins el 1898, que fou agregat a Sarrià
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina