Bellvitge

Barri de l’Hospitalet del Llobregat (Barcelonès) sorgit entre els anys seixanta i setanta a l’entorn de l’antic santuari de la Mare de Déu de Bellvitge, existent ja el 1407, refet el 1493 i que esdevingué parròquia el 1968.

Situat a la part baixa de l’antic terme de Santa Eulàlia de Provençana, fou construït com a barri dormitori per acollir la immigració que arribà com a mà d’obra industrial de Barcelona, i hi són característics els grans blocs de pisos. Actualment forma, amb el barri el Gornal, el districte VI de l’Hospitalet de Llobregat.

Els primers veïns s'instal·laren el 1965, i la població cresqué molt ràpidament durant els anys seixanta i setanta. El 1975 el barri comptava amb 30.659 habitants, i la població continuà augmentant fins a assolir el seu màxim històric el 1986, amb 32.832 habitants. A partir d'aleshores inicià una davallada progressiva: 32.605 el 1991, 30.224 el 1996, 26.599 el 2001 i 25.179 el 2011. En els darrers anys la població s'ha estabilitzat entorn dels 25.000 habitants.

Hi és ubicada la Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge.