Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Vernissa
Despoblat
Despoblat del municipi de Beniarjó (Safor), prop del límit amb el de Palma de Gandia, vora el riu de Vernissa.
séquia reial d’Alcoi
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia, la més important de l’horta de Gandia, que pren l’aigua del riu d’Alcoi, per la dreta, a l’assut d’Alcoi o d’en Carròs, aigua avall de Vilallonga de la Safor i dins el seu terme municipal; del mateix assut, per l’esquerra, l’aigua és desviada cap a la séquia d’en Carròs.
L’aigua sobrant d’aquest assut és recollida més avall, a l’assut d’en Marc , i desviada cap a la séquia d’en Marc Tot el cabal del riu és dividit en 45 files a 700 m de l’assut hi ha la Casa Fosca, recinte cobert i tancat amb dues claus guardades a Gandia i a la Font d’en Carròs, on l’aigua és dividida per primera vegada, en set parts i mitja dues, a la dreta, formen la séquia de Rebollet que rega els termes de Potries, la Font d’en Carròs i Oliva la resta forma la séquia comuna de Gandia i Oliva, subdividida als 350 m a l’anomenada Casa Clara, entre la séquia comuna d’Oliva que rega, amb 21…
Cotalba
© Fototeca.cat
Monestir
Antic Monestir (Sant Jeroni de Cotalba o també Sant Jeroni de Gandia) de monjos jerònims, sobre un turó, a l’esquerra del riu de Vernissa, dins el municipi d’Alfauir (Safor).
Fou fundat el 1388 a l’indret de l’antiga alqueria de Cotalba , de població musulmana, per Alfons, duc de Gandia, que li atorgà, a més de Cotalba, la senyoria sobre Rafalet, Bonamira i Alfauir i els delmes de Palma de Gandia i Ador, que en depenien eclesiàsticament El 1514 l’arquebisbe de Tarragona Alfons d’Aragó li donà el lloc de Tavernes Blanques, prop de València Al començament del segle XVII les seves rendes eren de 5000 ducats La senyoria era habitada en gran part per moriscs, i quan en foren expulsats 1609 els religiosos la repoblaren a l’indret del Rafalet de Bonamira sorgí el Llocnou…
Xeraco
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, entre la Valldigna i l’horta de Gandia, estès del massís del Mondúber (puntal dels Quatre Termes, 584 m alt.) a la costa ( platja de Xeraco
), on la séquia de la Ratlla el separa del terme de Tavernes de la Valldigna, i la desembocadura del riu de Xeraco
, del de Gandia.
El sector occidental del municipi és muntanyós, cobert de matollar i drenat pel barranc de les Fonts i el barranquet de la Palma, que vessen llurs aigües als aiguamolls litorals, les valls dels quals inclouen la major part de les terres de secà 40 ha de vinya moscatell, destinada a la producció de raïm de taula, 30 d’oliveres, 160 de garrofers i 30 d’ametllers El sector oriental és una plana alluvial, recorreguda pel curs més baix del riu de Xeraco originàriament era una gran marjal excepte el cordó litoral, on hi ha la caseria…
la Marjuquera
Caseria
Enclavament (3,53 km2) i caseria del municipi d’Ador (Safor), que forma una llarga llenca de territori entre els termes de Gandia i de la Palma de Gandia, al llarg del curs del barranc de Lloret.
La caseria també s’estén, en part, pel terme de Gandia 66 h agl i 99 h diss 1981, disseminada per una ampla plana de secà
la Falconera
Cim
Cim (452 m alt.) de l’alineació cretàcia que, en direcció S-N, limita per l’oest l’horta de Gandia (serra de la Falconera), dins els termes de Beniopa i de Palma de Gandia (Safor), al sud del Mondúber.
És conegut també com la Creu del Mestre Pau
catedral de Barcelona
© Fototeca.cat
Temple principal de la diòcesi de Barcelona, que té com a titulars la Santa Creu i santa Eulàlia; des del 1867 té el títol de basílica menor.
Orígens La primera catedral de Barcelona la tenim documentada des del s VI, si bé l’antic temple de Bàrcino s’esmenta l’any 394 en una carta de Paulí de Nola a Sulpici Sever La seva dedicació a santa Eulàlia apareix per primer cop el 877 La catedral romànica fou consagrada el 1058 per l’arquebisbe de Narbona, durant el bisbat de Guislabert Aquest bisbe, els anys precedents a la consagració, va viure una sèrie d’enfrontaments amb el comte Ramon Berenguer el Vell A l’últim va perdre el bisbe, i tot va concloure en un pacte, probablement relacionat en part amb l’acabament de la catedral Des d’…
bisbat d’Urgell
© Fototeca.cat
Bisbat
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de la Seu d’Urgell.
Té una extensió territorial de 7630 km 2 , que comprèn també Andorra, amb una població de 184395 h 2000 Limita amb els bisbats de Vic, Solsona, Lleida, Barbastre, Tolosa, Pàmies i Perpinyà La seva jurisdicció s’estén a 408 parròquies, amb 127 annexos, 221 de les quals de menys de 100 h, repartides en 16 arxiprestats Els límits territorials, que durant l’edat mitjana sobrepassaven els 10000 km 2 , en el transcurs dels segles experimentaren modificacions importants la pèrdua de la Ribagorça segle IX, a favor de la seu de Roda, traslladada més tard a Lleida 1149, la del Berguedà, el Solsonès i…
Barcelona
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi i cap de comarca del Barcelonès.
Situada a la costa mediterrània, en una plana d’uns 5 km d’amplària limitada per la mar, la Serralada Litoral o de Marina i els deltes del Llobregat i del Besòs Aquesta plana, en gran part ocupada per construccions urbanes, llevat de la part més meridional del delta del Llobregat, té uns 170 km 2 , però només uns 60 km 2 corresponen al municipi de Barcelona El terme municipal enclou també, al vessant interior de la Serralada Litoral, l’antic terme de Vallvidrera i una part del de Santa Creu d’Olorda Els dos grans eixos de…