Resultats de la cerca

Hi habitaven la petita burgesia local, propietaris agrícoles i població immigrada de fora del Principat En aquest sector hom localitzà al començament del s XX les primeres fàbriques del municipi, que al llarg del segle foren traslladades fora del centre urbà Forma amb els barris del Centre i Sant Feliu el districte I de la ciutat

El sector, dit així perquè eren sota l’antiga capella de Sant Bertran, es va començar a omplir d’edificacions a partir del 1860, però el lloc no es va urbanitzar fins el 1877, en aprovar-se l’anomenat Eixample de Santa Madrona Fou sotmès a un procés de reconversió urbana motivat pel trasllat fora de la ciutat dels magatzems i les indústries que, des del s XIX, s’anaren localitzant en aquesta antiga zona de conreus Encara el 1879 hom esmentava amb aquest nom, usat pels pagesos, l’espai, fora del clos emmurallat, situat entre el mont Tàber i Montjuïc, conegut també pels pescadors pel Caganell

Al final del s XIX s’inicià el procés d’expandiment i urbanització vers Collblanc, fora ja del pla Cerdà

Al costat de les primeres torres d’estiueig o de residència foren construïdes, els anys cinquanta, barraques per a immigrants fora de cap pla d’urbanització i posteriorment aterrades El 1969 hi fou inaugurat un centre esportiu municipal

Només en resta la capella de Sant Cristòfor, a l’indret d’una de les torres del portal El barri del Regomir, format a la part de fora del portal, havia estat el primer barri mariner on radicaven les primitives drassanes Fusteria Vella El nom de Regomir sembla que és el d’una antiga séquia derivada del rec Comtal reg de Mir o de Miró, un dels comtes de Barcelona, encara que hom havia afirmat que provenia d’un fabulós rei Gamir

El santuari és esmentat ja el 1295 La imatge de la Mare de Déu és d’alabastre i, segons la tradició, hi fou duta per la princesa grega Irene Làscaris, quan anant a Saragossa a fer-ne l’ofrena, el carro que duia la imatge s’aturà a l’indret de l’església L’església i el convent són gòtics Es conserven diversos sepulcres gòtics d’abadesses i altres personatges Presideix la plaça que s’obre davant el monestir la creu Verda o dels Miracles Fins el 2008 les quatre darreres monges clarisses que hi residien en sortiren per motius d’edat i en el seu lloc es feren càrrec del santuari membres del…

Dues línies de ferrocarril el travessen la de Barcelona-Portbou, iniciada el 1852, que hi té una estació, i la dels Ferrocarrils del Nord, iniciada el 1883 Hi resten encara algunes masies, com la vella torre de Sant Joan, antiga possessió de l’orde dels hospitalers el nucli existia ja al s XVII, format al voltant de l’antiga carretera del Vallès carrer del Clot, a la partida rural, deprimida, anomenada el Clot de la Mel , molt rica per les hortes al voltant del rec Comtal i els seus molins, proveïdora de queviures a Barcelona Vers el 1638 fou construïda vora la carretera la capella, que…

Comprèn un total de 8295 ha, majoritàriament a la serra de Collserola repartides entre nou municipis Barcelona , Cerdanyola del Vallès , Esplugues de Llobregat , Molins de Rei , Montcada i Reixac , el Papiol , Sant Cugat del Vallès , Sant Feliu de Llobregat , Sant Just Desvern , i té declarades dues reserves naturals parcials d’alt valor naturalístic, la Font Groga 113 ha i la Rierada -Can Balasc 380 ha La vegetació, típicament mediterrània, és d’una gran varietat i també inclou zones humides Els vertebrats hi són representats amb més de dues-centes espècies Considerada l’àrea verda més…

A partir del 1877 formà part del districte municipal anomenat l’Eixample de Santa Madrona l’església de Santa Madrona fou convertida en tinença parroquial el 1888, incendiada a la Setmana Tràgica i reconstruïda el 1916

Històricament, el nom prové de la seva situació, fora del segon recinte emmurallat Des del 1984 forma part del districte de Ciutat Vella Antic sector d’hortes, s’hi installaren a l’edat mitjana institucions hospitalàries i convents, àdhuc després de restar envoltat pel tercer cercle de muralles Sant Pau del Camp , Hospital de la Santa Creu , Casa de Convalescència, Collegi de Cirurgia, Sant Agustí Actualment molts d’aquests edificis són seus d’institucions culturals, com ara l' Institut d’Estudis Catalans , a la Casa de la Convalescència la Biblioteca de Catalunya , a l’Hospital de la Santa…