Resultats de la cerca

El lloc de Vilapicina és esmentat ja en nombrosos documents dels s X i XI, en un indret on existien diversos forns de pega La capella romànica dedicada a santa Eulàlia és esmentada ja el 1031, i fou sufragània de la de Sant Andreu, fins que el 1866 fou erigida en parròquia centrà un petit nucli d’habitatges fins que, a la segona meitat del s XIX, s’inicià la moderna urbanització d’aquest sector El 1929 s’hi inaugurà el grup de cases barates Ramon Albó L’ocupació sistemàtica del seu territori s’esdevingué a partir del 1945 les antigues cases de planta i pis i les masies foren substituïdes per…

Es troba en una alta vall sota el mirador de Sant Jeroni, no lluny del monestir de la Murtra Originàriament 1012 el lloc es deia la vall Carcerenya, on s’establí un mas i llinatge dels Carcerenya 1342 que esdevingueren ciutadans de Barcelona Al principi del segle XV el mas passà a les mans del cavaller Jaume Pallarès ell i els seus successors el posseïren per espai de cent vint anys i fou conegut pel nom de Torre Pallaresa El 1520 adquirí la torre i finca Joan de Cardona , bisbe de Barcelona, que inicià la reconstrucció i ampliació del vell casal convertit en una gran mansió renaixentista,…

El nom, d’origen popular, procedeix de les activitats que, des del 1860, hi desenvolupà  el carmelità Francesc Palau , en una finca convertida en convent on acollia malalts i marginats i promovia la pràctica de la penitència solitària en diverses coves excavades a la muntanya del voltant, on sembla que abans ja hi havia vida eremítica El 1892, Mossèn Cinto Verdaguer comprà la finca i hi residí durant un quant temps El convent fou enderrocat per l’Ajuntament d’Horta el 1895, i només resta un pas del viacrucis dins el solar d’una residència sanitària El nucli central del barri es formà al…

El 1515 fou comprada pel doctor en lleis i del reial consell Joan d’Armengol, senyor de les baronies de Vallespinosa i de Montagut Fou confirmada com a títol del regne el 1747 a Antoni d’Armengol i d’Aimeric mort el 1764, baró de Calabuig Passà per enllaç 1805 als Peguera, marquesos de Foix, que la posseïren fins el 1881 El 1930 fou rehabilitada per Ferran d’Alemany i Milà i es troba vacant des del 1954

Passà als Vilalba, òlim Meca, senyors de Guspí, i als Despujol, marquesos de Palmerola

El conjunt monàstic El magnífic conjunt monàstic de Santa Maria de Poblet, edificat dins un ampli procés cronològic, consta de tres recintes El recinte exterior és tancat per una muralla i s’hi accedeix a través de l’anomenada Porta de Prades alberga al seu interior un conjunt d’edificacions de factura gòtica tardana Al segon recinte s’hi accedeix per l’anomenada Porta Daurada, al costat exterior de la qual veiem la capella de Sant Jordi, obra del segle XV un cop traspassada l’esmentada porta, hi ha una plaça on, a més de la bosseria i altres construccions, es troba la capella de Santa…

Situació i presentació Limita a més al N amb el terme vallesà de Montcada i Reixac, a l’E amb Badalona i al S amb Sant Adrià de Besòs El 1945 Barcelona s’annexionà un sector que Santa Coloma tenia a la dreta del Besòs El 1937 adoptà el nom de Gramenet de Besòs La serra de Sant Mateu s’inicia a l’esquerra del Besòs i des del congost de Montcada s’enfila per la Guinardera, la Placeta dels Llops 198 m, el turó del Pollo o Puig Castellar 303 m, el replà del Campament i els turons de les ermites de…

D’una extensió de 3,5 km 2 , és situat al Pla de Barcelona, al cantó de ponent Tenia com a eixos principals la Travessera i el camí ral que sortia del portal dels Tallers i que conflueix amb la Travessera mateix a l’actual carrer de Can Bruixa D’aquests camins en partien d’altres de secundaris que menaven als termes veïns de Sant Gervasi, Sants i Provençana, ultra les vies de la localitat El terme, doncs, és allargat i estès de llevant a ponent A llevant arribava fins a l’actual cruïlla dels carrers d’Aragó i de Casanova, on limitava amb Barcelona la Creu d’en Malla cap amunt limitava amb…

Situació i presentació És al sector sud-occidental de la comarca, a ponent de Montblanc, al punt d’unió dels corrents d’aigua que formen el Francolí, al NE de les muntanyes de Prades Limita al NW amb Fulleda de les Garrigues, al N amb Senan i amb el terme de Vallbona de les Monges aquest a l’Urgell, a l’E amb Blancafort i Montblanc, al S amb Montblanc i a l’W amb Vimbodí L’altitud màxima del terme és de 997 m a l’extrem de migdia la Pena, a les muntanyes de Prades, i pel sector N s’eleva a 804 m al tossal Gros L’anomenada falla de Poblet i el Francolí separen el terme en dues parts ben…

Situació i presentació És el més extens de la comarca perquè inclou l’antic terme de Rojals, que equival al 14,14% del total de la demarcació És situat al SE de la Conca de Barberà i confronta a tramuntana amb els de l’Espluga de Francolí, Blancafort, Pira i Barberà de la Conca a llevant amb Figuerola del Camp i Valls amb el seu agregat de Fontscaldes, de l’Alt Camp a migdia limita amb Valls, la Riba i Mont-ral, també de l’Alt Camp, i amb el terme de Vilaverd, de la Conca de Barberà, que s’endinsa com un tascó al…