Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Sant Pere Màrtir
Cim
Cim del municipi de Barcelona (Barcelonès) de 399 m d’altitud.
És el més meridional dels de la serra de Collserola i domina un gran panorama sobre el Barcelonès i el Baix Llobregat Sota el cim, dins el terme d’Esplugues, hi ha el gran dipòsit d’aigua del Llobregat per al forniment de Barcelona
mola de Colldejou
© Fototeca.cat
Muntanya
Mola (914 m alt.) de la Serralada Prelitoral, al terme de Colldejou, que forma part dels relleus estesos entre el Priorat i el Baix Camp, coneguda també per Portell del Llamp
.
Recolzada en un basament paleozoic, és composta per nivells de Triàsic coronats d’una cinglera juràssica de calcàries i margues Al NE enllaça pel coll Roig de Colldejou amb la serra de l’Argentera, i al SW, pel coll del Guix, amb la mola de Llaberia, mentre que al NW domina la depressió de Móra, davant Falset, i al SE resta oberta pel barranc de Rifà, damunt les planes del Baix Camp Als cims, que hom abasta travessant nombrosos portells de les Processons, de la cova del Llamp hi ha els residus d’una antiga fortificació
Miramar
Sector de la muntanya de Montjuïc, al seu vessant N, el més rost, que domina el port de Barcelona.
Al començament del segle hom hi installà un camp de tir de coloms i el 1916 fou construïda la via que l’uneix a la zona portuària, dita avinguda de Miramar Posteriorment s’hi establiren uns camps de tir al blanc Amb l’urbanització de Montjuïc, arran de l’Exposició Internacional del 1929, hom enjardinà la zona A l’antic restaurant Miramar fou installat des del 1959 fins al 1983 l’estudi de Televisión Española a Barcelona
Sant Bartomeu de Fraguerau
© Fototeca.cat
Ermita
Ermita del municipi d’Ulldemolins (Priorat), al congost de Fraguerau, en un coster que domina, per la dreta, el riu de Montsant.
Fou fundada per fra Guerau Miquel, que hi habitava junt amb altres eremites, segon J Lladonosa, des dels volts de 1160 La zona és molt erosionada i ubèrrima, plena d’indrets batejats amb noms poètics i plens de llegenda Fra Guerau vivia en una gran balma, vora l’ermita, la construcció de la qual li és atribuïda Cap al 1192 rebé dels reis Alfons i Sança una bona part de la vall del riu de Montsant —coneguda encara com la Quadra de Fraguerau—, la zona compresa entre Sant Bartomeu i Santa Maria, que el 1210 traspassà als Balb de Lleida perquè hi fundessin un monestir El seu darrer ermità s’hi…
Montjuïc
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya (192 m) aïllada del Barcelonès, que domina el camí litoral de Barcelona al Llobregat per un penya-segat produït per una falla que ve des del vessant marítim del Tàber i es prolonga sota l’aigua a l’indret anomenat el Morrot.
En oposició al Sistema Mediterrani Català, els materials de Montjuïc —que es troba a la vora oriental del delta del Llobregat— són neozoics, del Miocè marí, detectable pels fòssils que apareixen als esvorancs de les pedreres, d’on s’ha extret jaspi i normalment gres, la pedra de Montjuïc Durant el Pliocè ja era un illot emergit que esdevingué un tombolo amb un istme de sauló que, passat el turó de la Vinyeta actual plaça d’Espanya, es retroba fins a les Corts Precisament aquest bastió de roca dura -la clàssica i famosa pedra de Montjuïc, de la qual són fets els principals edificis de…
Siuranella
Morrot (755 m) de les muntanyes de Prades que domina el torrent d’Estopinyà, enfront del cingle de Siurana de Prades, dins el municipi de Cornudella de Montsant (Priorat).
les Roquetes
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona al peu i vessants del turó de les Roquetes
(305 m alt.), contrafort septentrional de la serra de Collserola, dins l’antic terme de Sant Andreu de Palomar, que domina el Besòs al coll de Finestrelles; és pràcticament tot desproveït de vegetació.
Fins el 1950 tingué algunes torres d’estiueig i “Casetes amb hortet” disperses aleshores s’inicià la seva ocupació per la població immigrant més desfavorida, amb gran predomini dels habitatges fets per autoconstrucció Actualment el barri és format per blocs d’habitatges Els dèficits en equipament urbà són importants Els autobusos i el ferrocarril metropolità hi han arribat tardanament el 1974 i el 1981 respectivament
la Bisbal de Falset
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Es troba a l’extrem nord-occidental de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre i molt proper a les Garrigues Limita amb Margalef E, Cabassers S, la Palma d’Ebre W i Flix N, aquests dos últims municipis pertanyents a la comarca de la Ribera d’Ebre És situat a la vall del riu de Montsant, el qual separa els darrers contraforts occidentals de la serra de la Llena, al N del territori 589 m a les Costeres, 511 m al Còdol, al límit amb Margalef 469 m a la Costa, dominant el poble de la Bisbal, dels vessants també més occidentals de la serra de Montsant 617 m a la serra…
serra de Collserola
© Lluís Prats
Serra
Massís de la serralada de Marina, limitat pel Besòs, a llevant, i la riera de Rubí i el Llobregat, a ponent, que separa el Vallès Occidental del pla de Barcelona.
La carena comença, a l’oest, amb el turó de Sant Pere Màrtir 389 m alt, separat, vers l’est, pel coll del Portell, del puig Aguilar 387 m segueix el Tibidabo 512 m, on culmina el muntanyam, entre el coll de Vallvidrera, a l’oest, i el coll Serola, a l’est, el qual l’enllaça amb el turó de Valldaura 422 m la cresta davalla pel coll de la Ventosa fins al turó de Roquetes 305 m, damunt el Besòs Pel nord limita clarament amb la depressió del Vallès, mentre que al sud segueix per una successió de turons baixos Monterols, el Puget, de can Muntaner, d’en Falcó, del Carmel, de la Rovira i de la Peira…
el Molar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Es troba a l’extrem de ponent de la comarca, a la dreta del riu de Siurana poc abans de la seva desembocadura a l’Ebre Limita amb els termes de la Figuera i el Lloar N, Gratallops NE, Bellmunt del Priorat E, el Masroig SE, Garcia W i la Torre de l’Espanyol NW, aquests dos últims pertanyents a la comarca de la Ribera d’Ebre El territori va des d’altituds inferiors als 100 m a la vora del riu fins a les de la serra del Tormo, a l’extrem septentrional 530 m al tossal de la Cogulla i 384 m al tossal de l’Àliga Des d’aquestes altures baixen diversos barrancs vers el riu de…