Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
el Paral·lel
© Fototeca.cat
Història
Via de Barcelona estesa entre Hostafrancs i la mar, tangent en la seva part més propera a aquesta amb el nucli antic de la ciutat.
Definida ja al pla Cerdà 1855 com a límit sud-oest de la ciutat i l’Eixample previst, separa aquest conjunt del Poble-sec El nom de Parallel el va rebre de l’astrònom Comas i Solà, que va determinar que per aquest carrer passava exactament el parallel 41° 44’ de latitud N, hi ha sobreviscut —es recuperà oficialment el 1980— als imposats oficialment segons les èpoques d’avinguda del Marquès del Duero proposat el 1874 per VBalaguer i de Francesc Layret 1931-39 A la part baixa és flanquejat a una banda per la muralla medieval —porta de Santa Madrona—, i a l’altra per la central…
Laberint d’Horta
Fototeca.cat
Art
Jardins creats a Horta, a Barcelona, el 1794, per Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, que n’encarregà la realització al polifacètic artista italià Domenico Bagutti.
En el seu estat actual, correspon a tres fases la primera, que encara dóna caràcter al conjunt, és la neoclàssica, amb un programa iconogràfic —escultures i relleus— sobre els diferents nivells de l’amor la segona és romàntica, i només en resten vestigis la tercera és exclusivament jardinera El palau, els orígens del qual es remunten a l’edat mitjana, presenta una façana neomusulmana del segle XIX
Montbau
Barri
Barri residencial perifèric del sector N de Barcelona, situat als vessants de la serra de Collserola, damunt el passeig de la Vall d’Hebron.
És un dels primers grans polígons 31 ha promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge fou realitzat en 1957-65 i projectat, en la primera fase, pels arquitectes GGiráldez, PLópez Iñigo i XSubias i Fages pla modificat per l’ajuntament, que afegí un pis d’alçada als blocs, i en la segona fase 1961 per PLópez i JSoteres, entre d’altres La urbanització d’aquest sector, considerada la millor dels últims anys dins l’àrea de Barcelona, s’inspira en els principis urbanístics racionalistes definits pel CIAM La població prevista era d’uns 10 000 h Hi resideixen 6 973 h, principalment…
el Poble-sec
Barri
Amb més de 50000 h i unes 70 ha d’extensió, és delimitat pel passeig de Colom, el Parallel, el carrer de Lleida i la muntanya de Montjuïc, entre el sector del passeig de Santa Madrona o Teatre Grec i el Morrot a sota Miramar Es va començar a formar el 1856 com a barri forà de les velles muralles, entre la muntanya de Montjuïc i les antigues portes de Santa Madrona, de Sant Pau i de Sant Antoni L’integren tres sectors el més llevantí o proper a la mar, dit inicialment les Hortes de Sant Bertran , el sector mitjà o Poble-sec pròpiament dit, format entre els camins que anaven de les portes de la…
monestir de la Vall d’Hebron
Monestir
Monestir de jerònims (Sant Jeroni de la Vall d’Hebron), del municipi de Barcelona, dins l’antiga parròquia de Sant Genís dels Agudells, als vessants meridionals de la serra de Collserola.
El seu solar és avui travessat per la carretera de Sant Cugat del Vallès per l’Arrabassada, poc abans de perdre de vista el pla de Barcelona ha donat nom al parc de la Vall d’Hebron Des d’antic habitaven aquest lloc alguns ermitans, per als quals fra Ponç Astars el 1386 obtingué el permís de tenir oratori propi i cementiri, amb dependència de Sant Genís dels Agudells Vers el 1393 la reina Violant de Bar, segona muller de Joan I, patrocinà l’erecció del monestir, amb frares vinguts de Cotalba Safor Ella féu iniciar l’església i la residència per als frares, que era…
la Salut
Barri
Barri de Barcelona, situat dins l’antic terme de Gràcia, als vessants meridionals dels turons del Carmel i de la Rovira.
La seva urbanització s’inicià la segona meitat del s XIX al voltant de la capella de la Mare de Déu de la Salut 1864, edificada per iniciativa d’Antoni MMorera Antic sector agrícola, amb importants masos, com el de can Xipreret, can Muntaner, ca n'Alegre de Dalt, s’anà transformant en zona d’estiueig i residencial de l’alta burgesia barcelonina i, també, encara que en menor grau, de la petita i mitjana burgesies barcelonina i gracienca La inauguració el 1880 del tramvia de la plaça de Santa Anna a la de Rovira i Trias, i el 1909 del de la plaça de Lesseps al carrer de l’Escorial, així com l’…
pla de Palau
© Fototeca.cat
Plaça de la ciutat de Barcelona, vora la mar, que esdevingué el centre de la ciutat als segles XVIII i XIX.
És situada en l’antic centre comercial segle XV testimoniat per la Llotja, el consolat de mar, el porxo del forment després Hala dels Draps i les drassanes, també centre ciutadà del segle XVII, testimoniat per la conversió de l’antiga Hala dels Draps en Palau dels Lloctinents 1668 —el Palau Reial que donà nom a la plaça desaparegué en un incendi el 1875— La restauració de la Llotja 1774-1902, la construcció de la nova Duana 1790-92, la urbanització de la plaça 1825-34, i l’edificació dels Porxos d’En Xifré 1836 li acabaren de donar fesomia
Pomar
Barri
Barri de Badalona (Barcelonès), situat al N del terme i aïllat del centre urbà per l’autopista de Mataró.
Format fins al decenni dels cinquanta per masies i algunes torres d’estiueig, l’Obra Sindical del Hogar hi programà el 1967 l’edificació d’una Unidad Vecinal de Absorción UVA amb 2 000 habitatges El lloc, esmentat ja al s XI, formà una quadra, dita també de Blanes pel fet d’haver pertangut a aquest llinatge, del qual passà als Centelles i després als Moncayo, marquesos de Coscoyuela de Fantova i comtes de Fuentes, als Pignatelli, ducs de Solferino, i als Llançà
àrees olímpiques de Barcelona
© Fototeca.cat
Conjunt d’instal·lacions esportives i d’allotjament construïdes en quatre zones de Barcelona amb vistes als jocs de la XXV Olimpíada, celebrats en aquesta ciutat.
Les quatre àrees inclouen l’Anella Olímpica de Montjuïc, que comprèn l’estadi, el Palau Sant Jordi i les piscines Picornell la Vila Olimpica del Poblenou, convertida posteriorment en zona residencial, amb el port olímpic i les residències dels atletes Vila Olímpica de Barcelona la zona de la Diagonal, entorn de les installacions ja existents del Futbol Club Barcelona i del Reial Club de Polo i finalment la Vall d’Hebron, que fou sotmesa a una important remodelació urbanística entorn del Velòdrom d’Horta
torrent Gornal
Torrent
Antic curs d’aigua del pla de Barcelona que naixia als vessants sud de Sant Pere Màrtir i que donà nom al barri del Torrent Gornal de l’Hospitalet de Llobregat.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina