Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
pla de la Ribera
Pla de renovació urbana del sector marítim de Barcelona comprès entre el port i el riu Besòs que proposà un canvi d’usos del sòl: la indústria substituïda per la residència de luxe.
Iniciativa de Pere Duran i Farell, fou projectat 1965-68 en forma de pla parcial i promogut per les principals empreses radicades en aquell sector, tingué el suport de l’ajuntament de Barcelona, de la diputació provincial i de la RENFE El 1968 fou aprovat un esbós del pla parcial per l’ajuntament i el 1971 fou presentat el pla parcial definitiu, que en la seva expressió pública fou objecte de crítiques i contrapropostes d’associacions ciutadanes molt diverses Fou incorporat, en part, al pla comarcal del 1971
el Fort Pius
Barri
Barri de Barcelona, dins l’antic terme municipal de Sant Martí de Provençals, a l’indret de l’antic fort Pio
.
Bastit el 1719 amb vista a una possible invasió francesa, vora la Ciutadella, damunt el Portal Nou on hi havia hagut la seu de Sant Francesc i un convent de mínims, pel capità general Francesco Pio di Savoia, marquès de Castelo Rodrigo, i enderrocat el 1868 Fou construït seguint el pla Cerdà, i el carrer de Marina n'era la via principal el 1894, tres anys abans de l’agregació de Sant Martí a Barcelona, ja hi fou segregada la part del barri a ponent d’aquell carrer
la Perona
Barri
Antic barri de barraques de la ciutat de Barcelona, situat a la ronda de Sant Martí de Provençals, en un extrem del barri de la Verneda.
El nucli es formà el 1947 i prengué el nom arran de la visita que féu a Barcelona Eva Duarte de Perón aquell any Fins el 1966 el nombre de barraques no superà les 200, però la desaparició de les del Somorrostro i de Montjuïc hi incrementà la població, que arribà a tenir 1 000 barraques i unes 5 000 persones La població era majoritàriament gitana L’any 1985 encara hi havia 55 barraques i una població d’unes 400 persones Un cop desaparegudes les barraques 1989, hom hi construí el parc de Sant Martí
la Guineueta
Barri
Barri de l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar (Barcelona), al límit amb el d’Horta, construït prop de l’antiga masia de can Guineueta
.
Afectat en part pel pla parcial del 1962, s’ha convertit en zona residencial urbana semiintensiva 500/600 h/ha, malgrat que el 1953 havia estat classificada com a ciutat jardí intensiva 200 h/ha Dins el barri hi ha el parc de la o de Can Guineueta 1968 Entre la via Favència i la carretera Alta de les Roquetes hi havia el nucli de Can Guineueta Vell o la Guineueta Vella , conjunt no urbanitzat de cases d’una sola planta, sorgit els anys quaranta, que foren expropiades durant els anys setanta per a construir en aquell indret el polígon o barri de Canyelles
la Pau
Antic barri
Antic barri residencial de treballadors, al límit dels termes de Barcelona i de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), al sud del carrer de Guipúscoa.
Promogut el decenni de 1960-70 per l’Obra Sindical del Hogar, era format per blocs d’habitatges de gran alçada, que allotjaven 9707 h est 1985 Hom començà a ocupar els primers blocs el 1966 Originàriament, era deficitari en equipaments urbans i afectat per alts graus de contaminació atmosfèrica provocada per les indústries radicades en aquell sector El desembre del 2006 passà a formar part del districte de Sant Martí en la nova divisió administrativa municipal, juntament amb el barri veí de la Verneda , sota el nom de barri de la Verneda i la Pau
Casa Calvet

Aspecte exterior de la façana principal de la Casa Calvet
© Fototeca.cat
Edifici modernista de Barcelona, construït per Antoni Gaudí entre el 1898 i el 1900 per encàrrec de Juliana Pinto, vídua de l’empresari tèxtil Pere Màrtir Calvet.
Situat al carrer de Casp, és un edifici d’influència barroca, de façana simètrica i estructurada A la façana es distribueixen cinc balcons per planta i una tribuna, que remarca la situació de la planta noble Hi destaca la decoració amb elements simbòlics que fan referència a la vida, professió i personalitat de Pere Calvet A l’interior, destaquen les columnes salomòniques, les pintures decoratives, el baldaquí on s’encaixa l’ascensor i la gran escala d’accés als pisos A la façana posterior, una galeria connecta el pis noble amb un gran jardí que ocupa el terrat del magatzem Als baixos de l’…
Sant Adrià de Besòs

Plaça de l’església de Sant Adrià de Besòs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Barcelonès.
Situació i presentació El municipi de Sant Adrià de Besòs és el més petit del Barcelonès, amb només 3,78 km 2 segons els límits establerts el 1955 Es troba a la costa, a la desembocadura del Besòs estès a banda i banda del riu, que migparteix el terme de forma irregular, entre els termes de Barcelona a ponent i de Badalona a llevant, formant una conurbació amb aquestes dues ciutats i amb Santa Coloma de Gramenet al N Antigament el riu es dividia en dos braços, que s’allargassaven fins al barri de la Llacuna del Poblenou i fins a l’antic Gorg de Badalona El 1929 el municipi fou migpartit…
el Barcelonès

Comarca
Comarca de Catalunya.
La geografia Cap de comarca, Barcelona Centrada a la costa, li fa de capçalera el tram de la Serralada Litoral destacat pels passos del Besòs i del Llobregat, anomenat serra de Collserola D’un cap a l’altre s’estén la platja, interrompuda per Montjuïc, que ha avançat mar endins amb el creixement del delta del Llobregat Uns serrats van parallels a aquell tram orogràfic, des del turó de Monterols fins al turó de la Peira Mentre que aquesta avançada a penes s’aixeca 200 m sobre el nivell del mar 267 m al turó d’en Móra, al Carmel, i 261 m al turó de la Rovira, la carena de Collserola passa dels…
l’Hospitalet de Llobregat
El carrer del Xipreret de l’Hospitalet de Llobregat, amb la Talaia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Barcelonès, situat al pla de Barcelona, a la riba esquerra del Llobregat.
Situació i presentació Limita al N amb Esplugues de Llobregat i Barcelona al S amb el Prat de Llobregat la riba oriental del riu i Barcelona, i a l’W altra vegada amb Esplugues i Cornellà D’acord amb la divisió comarcal del 1987, basada en l’establerta el l936, pertany a la comarca del Barcelonès, que comprèn des del Besòs fins al Llobregat Malgrat l’adscripció, l’Hospitalet és en la realitat una ciutat entre el Barcelonès i el Baix Llobregat, i la seva vida es mou a cavall d’aquestes comarques, oscillant cap a l’una o cap a l’altra segons els atzars del moment El consistori aprovà el 1987…
Badalona
Vista aèria de Badalona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Barcelonès, al vessant marítim de la serralada de Marina, ocupant la plana al·luvial costanera situada a l’esquerre del delta del Besòs.
Situació i presentació Limita amb Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet a l’W municipis amb els quals forma un sector d’una certa homogeneïtat que hom ha volgut anomenar el Barcelonès del Nord, el Barcelonès Oriental, el Baix Besòs, etc, i al qual, segons com, s’inclou Tiana i Montgat a l’E amb la mar Mediterrània, amb 4,8 km de platja, amb Tiana i amb Montgat Maresme i al N amb Montcada i Reixac Vallès Occidental i Sant Fost de Campsentelles Vallès Oriental Badalona s’estén entre la Serralada Litoral o Serra de Marina i la mar, a la plana litoral formada per la sedimentació dels…