Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
el Clot

Parc del Clot
© Fototeca.cat
Barri
Barri i zona industrial de l’antic terme de Sant Martí de Provençals, agregat el 1897 a Barcelona, situat entre la Gran Via, la plaça de les Glòries, el Camp de l’Arpa i la Verneda.
Dues línies de ferrocarril el travessen la de Barcelona-Portbou, iniciada el 1852, que hi té una estació, i la dels Ferrocarrils del Nord, iniciada el 1883 Hi resten encara algunes masies, com la vella torre de Sant Joan, antiga possessió de l’orde dels hospitalers el nucli existia ja al s XVII, format al voltant de l’antiga carretera del Vallès carrer del Clot, a la partida rural, deprimida, anomenada el Clot de la Mel , molt rica per les hortes al voltant del rec Comtal i els seus molins, proveïdora de queviures a Barcelona Vers el 1638 fou construïda vora la carretera la capella, que…
riera de Magòria
Riera
Riera del pla de Barcelona que drenava les aigües procedents dels contraforts de la serra de Collserola, a l’antic municipi de Sarrià.
Fou límit del terme de les Corts de Sarrià, i també dels de Sants i Hostafrancs Donà nom a una estació dels Ferrocarrils Catalans inaugurada el 1912
el Morrot
Sector marítim de Barcelona, a la vora de Cantunis, entre la muntanya de Montjuïc i la mar, on hi ha la dàrsena del port i diverses instal·lacions industrials.
El travessa una branca de la línia dels Ferrocarrils Catalans estació de mercaderies del Morrot Al començament del s XX hom guanyà terreny a la mar i amplià l’estació el 1903 fou inaugurat el tramvia Les coves de l’escarpament de la muntanya estigueren habitades després del 1939
el Polvorí
Barri
Barri de Barcelona, situat en un altiplà al vessant de ponent de la muntanya de Montjuïc.
Promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge Sorgí entre el 1950 i el 1952 per tal d’acollir barraquistes de la Diagonal, el Morrot, el Somorrostro, Sant Sebastià amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic del 1952 Format per blocs d’habitatges, té greus deficiències de construcció, d’urbanització i de serveis públics Li dóna nom un polvorí del segle XVII que es conserva És voltat per pedreres del Foment d’Obres i Construccions, el barri dels Ferrocarrils Catalans, les vies del tren del mateix nom i els barris de Can Clos i la Vinya
la Torrassa
Barri
Barri de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), al límit amb el terme de Barcelona (la riera Blanca el separa del barri de Sants).
Forma un conjunt sense solució de continuïtat amb els barris de Collblanc , situat al NW amb qui conforma el districte II de la ciutat, i amb el més nou de la Florida, situat a l’W Al S, les línies dels ferrocarrils a Vilafranca i Vilanova, i actualment del TAV, el separen de Santa Eulàlia de Provençana i del nucli més antic de la ciutat Els primers anys del s XX s’hi inicià un petit barri de cases de tipus anglès, però rebé un fort impuls a partir del 1920, amb la primera onada immigratòria, procedent, en general, de Múrcia, motivada per les obres de l’Exposició Internacional de…
la Marina de l’Hospitalet
Sector de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), limitat al N per la línia dels Ferrocarrils Catalans i format per les terres baixes del delta.
Hi ha conreus, indústries, barris de barraques la Bomba i noves urbanitzacions de grans blocs, com Bellvitge, el Torrent Gornal i Pedrosa El 1920 la zona marítima de la Marina de l’Hospitalet fou incorporada al municipi de Barcelona, per tal d’engrandir el port franc i la zona franca Originàriament, aquest nom només era aplicat al sector més proper a la mar
plaça de Catalunya
La plaça de Catalunya, a Barcelona
© Fototeca.cat
Plaça de Barcelona, de grans proporcions, que constitueix el punt d’unió entre el nucli vell (per la Rambla i l’avinguda del Portal de l’Àngel) i el nou l’Eixample de Barcelona (pel carrer de Fontanella, les rondes, el passeig de Gràcia, la rambla de Catalunya, els carrers de Bergara i de Pelai).
Té el caràcter alhora de zona d’esplai, de comunicació punt de confluència de línies d’autobús, de metros i de ferrocarrils i de serveis bancs, grans magatzems, cosa que n’ha fet el centre simbòlic de la ciutat Té l’origen en el pla Rovira 1859 malgrat l’aprovació del pla Cerdà per a l’eixample de la ciutat, que no preveia la plaça, el 1862 l’ajuntament en demanà la formació El permís oficial fou concedit el 1889 amb motiu de l’Exposició Universal del 1888 havia estat convocat un concurs, que guanyà Pere Falqués El 1892 foren expropiats els terrenys, les cases, els cafès, els teatres i les…
Port

Façana d’un bloc de pisos, al barri del Port de Barcelona
© Fototeca.cat
Barri
Barri mixt d’habitatge i indústria de Barcelona situat al vessant de ponent de la muntanya de Montjuïc, entre la via dels Ferrocarrils Catalans i el passeig de la Zona Franca, que amb el carrer de la Mare de Déu de Port són els principals eixos.
És format per blocs d’habitatges, els primers edificats el 1966 pel Patronat Municipal de l’Habitatge, per les antigues cases, encara dempeus, dels pagesos que conreaven les terres ocupades ara per la Zona Franca i que ocuparen, també, els nous habitatges, i per la colònia industrial Santiveri Forma part del sector on existia des d’època romana el port, cobert posteriorment per terres d’alluvió L’antiga capella de la Mare de Déu de Port és actualment parròquia Santa Maria del Port Hi ha associació de veïns
Sants
La plaça dels Països Catalans amb l’estació de trens de Sants, al fons
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona, dins del districte de Sants-Montjuïc, antic municipi situat al SW de la ciutat.
Els límits del terme de Santa Maria de Sants, d’una extensió el 1897, any de la seva annexió a Barcelona, de 6,4 km 2, eren a llevant el terme de Barcelona per la riera de Magòria pel cantó de Barcelona hi havia el barri d’ Hostafrancs i Montjuïc amb els quals actualment conforma el districte III de la ciutat de Barcelona des del 1984 A ponent limitava amb l’Hospitalet de Llobregat per la Riera Blanca des de la travessera de les Corts fins a la mar D’acord amb aquests límits el terme de Sants era format per dues àreees unides per una mena d’istme per sota de la carretera de la Bordeta La…
l’Hospitalet de Llobregat
El carrer del Xipreret de l’Hospitalet de Llobregat, amb la Talaia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Barcelonès, situat al pla de Barcelona, a la riba esquerra del Llobregat.
Situació i presentació Limita al N amb Esplugues deLlobregat i Barcelona al S amb el Prat deLlobregat la riba oriental del riu i Barcelona, i a l’W altra vegada amb Esplugues i Cornellà D’acord amb la divisió comarcal del 1987, basada en l’establerta el l936, pertany a la comarca del Barcelonès, que comprèn des del Besòs fins al Llobregat Malgrat l’adscripció, l’Hospitalet és en la realitat una ciutat entre el Barcelonès i el Baix Llobregat, i la seva vida es mou a cavall d’aquestes comarques, oscillant cap a l’…