Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
àrees olímpiques de Barcelona

Port Olímpic de Barcelona
© Fototeca.cat
Conjunt d’instal·lacions esportives i d’allotjament construïdes en quatre zones de Barcelona amb vistes als jocs de la XXV Olimpíada, celebrats en aquesta ciutat.
Les quatre àrees inclouen l’Anella Olímpica de Montjuïc, que comprèn l’estadi, el Palau Sant Jordi i les piscines Picornell la Vila Olimpica del Poblenou, convertida posteriorment en zona residencial, amb el port olímpic i les residències dels atletes Vila Olímpica de Barcelona la zona de la Diagonal, entorn de les installacions ja existents del Futbol Club Barcelona i del Reial Club de Polo i finalment la Vall d’Hebron, que fou sotmesa a una important remodelació urbanística entorn del Velòdrom d’Horta
Santa Caterina de Barcelona

Convent de Santa Caterina segons un gravat de l’artista francès J. Blanchard
© Fototeca.cat
Convent
Convent de frares dominicans de Barcelona, situat a un extrem de l’avinguda de la Catedral, a l’indret del mercat de Santa Caterina i que ha donat nom al barri de Santa Caterina.
Fou el convent dominicà més important dels Països Catalans Fou edificat vers el 1243 s’hi traslladaren els frares establerts el 1221 amb Miquel Fabra prop del call jueu La personalitat de Ramon de Penyafort, frare d’aquest convent, i l’ajuda de Jaume I permeteren la construcció d’una gran basílica, l’anomenada catedral dels frares , la més important de Barcelona després de la seu i de Santa Maria del Mar Era un edifici gòtic, amb moltes capelles radials, una gran rosassa i una portalada ricament esculpida, i un campanar acabat com el de Sant Feliu de Girona Al seu costat fou construït el gran…
monestir de la Vall d’Hebron
Monestir
Monestir de jerònims (Sant Jeroni de la Vall d’Hebron), del municipi de Barcelona, dins l’antiga parròquia de Sant Genís dels Agudells, als vessants meridionals de la serra de Collserola.
El seu solar és avui travessat per la carretera de Sant Cugat del Vallès per l’Arrabassada, poc abans de perdre de vista el pla de Barcelona ha donat nom al parc de la Vall d’Hebron Des d’antic habitaven aquest lloc alguns ermitans, per als quals fra Ponç Astars el 1386 obtingué el permís de tenir oratori propi i cementiri, amb dependència de Sant Genís dels Agudells Vers el 1393 la reina Violant de Bar, segona muller de Joan I, patrocinà l’erecció del monestir, amb frares vinguts de Cotalba Safor Ella féu iniciar l’església i la residència per als frares, que era quasi acabada el 1397, creà…
la Rambla
La Rambla de Barcelona, passeig del nucli urbà, que va des de la plaça de Catalunya fins al port
© Fototeca.cat
Carrer
Passeig del nucli urbà de Barcelona, que separa el primer recinte emmurallat del Raval, i va des de la plaça de Catalunya fins al port.
Hi ha un passeig central vorejat de plàtans i unes voreres laterals És un dels llocs més concorreguts de la ciutat Són característiques la font de Canaletes , els quioscs, les terrasses dels bars, les parades de flors el mercat de flors hi era installat ja al segle XVIII, de regals i records fins l’any 2011, també d’ocells i altres petits animals, com peixos, tortugues, etc, el monument modernista a Frederic Soler, de Pere Falqués i Agustí Querol 1900, els hotels, les botigues i els locals d’espectacles, etc A la part alta, sector dit rambla de Canaletes o dels Estudis , hi hagué l’Estudi…
Hospital de la Santa Creu
Pati interior de l'Hospital de la Santa Creu
© Fototeca.cat
Medicina
Hospital general de la ciutat de Barcelona.
Aixecat en 1401-06, en el solar situat entre els dos camins del Llobregat actuals carrers del Carme i de l'Hospital abans de confluir al Pedró, on hi havia hagut l'antic hospital d'en Colom, fundat el 1219, del qual es conserva una part de l'edificació El Consell de Cent decidí la seva construcció el 1401 per a unir els antics hospitals ciutadans d'en Guitard segle X, ampliat el 1024 i el 1047 i transformat en l'hospital de la Santa Creu i Santa Eulàlia del qual prengué el nom el nou hospital, el d'en Marcús erigit el 1150, el dels Mesells o dels Llebrosos fundat al segle XII pel bisbe…
Camp Nou

Camp Nou
© FC Barcelona
Estadi de futbol
Estadi del Futbol Club Barcelona inaugurat el 24 de setembre de 1957.
Denominació Tot i que l’any 1965, a través d’una consulta convocada entre els socis del club, hom resolgué anomenar-lo oficialment Estadi del Club de Futbol Barcelona , la denominació popular de Camp Nou ha estat sempre, i amb una gran diferència, la més utilitzada Des de la temporada 2001-2002 ha esdevingut el nom oficial, després d’una nova consulta entre els socis Precedents i construcció L’any 1948, arran dels èxits del club a la Lliga, es començà a parlar de la necessitat de construir un camp nou atès que el de les Corts, amb 60000 localitats, s’estava quedant petit El 1950, durant la…
,
el Poble-sec
Barri
Amb més de 50000 h i unes 70 ha d’extensió, és delimitat pel passeig de Colom, el Parallel, el carrer de Lleida i la muntanya de Montjuïc, entre el sector del passeig de Santa Madrona o Teatre Grec i el Morrot a sota Miramar Es va començar a formar el 1856 com a barri forà de les velles muralles, entre la muntanya de Montjuïc i les antigues portes de Santa Madrona, de Sant Pau i de Sant Antoni L’integren tres sectors el més llevantí o proper a la mar, dit inicialment les Hortes de Sant Bertran , el sector mitjà o Poble-sec pròpiament dit, format entre els camins que anaven de les portes de la…
Sant Pau del Camp
Exterior de l’església de Sant Pau del Camp
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir benedictí, situat a l’antic raval de la dreta de la Rambla de la ciutat de Barcelona; del conjunt romànic es conserva l’església, el claustre i algunes de les dependències que l’envoltaven, totalment transformades.
L’església L’església és d’una nau coberta amb volta de canó amb un ampli transsepte i una capçalera de tres absis semicirculars Al creuer s’alça una cúpula sobre quatre trompes formada per vuit sectors de volta que evolucionen en un perfil gairebé esfèric en arribar a la clau de volta En aquest sector hi ha diversos ulls de bou A l’absis central s’obren tres finestres de doble esqueixada disposades simètricament, i una altra al centre de les absidioles La porta principal s’obre als peus de la nau, mentre que la que comunica amb el claustre es troba propera al…
Sant Adrià de Besòs

Plaça de l’església de Sant Adrià de Besòs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Barcelonès.
Situació i presentació El municipi de Sant Adrià de Besòs és el més petit del Barcelonès, amb només 3,78 km 2 segons els límits establerts el 1955 Es troba a la costa, a la desembocadura del Besòs estès a banda i banda del riu, que migparteix el terme de forma irregular, entre els termes de Barcelona a ponent i de Badalona a llevant, formant una conurbació amb aquestes dues ciutats i amb Santa Coloma de Gramenet al N Antigament el riu es dividia en dos braços, que s’allargassaven fins al barri de la Llacuna del Poblenou i fins a l’antic Gorg de Badalona El 1929 el municipi fou migpartit…
Montjuïc
Els jardins de Mossèn Costa i Llobera, a la muntanya de Montjuïc
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya (192 m) aïllada del Barcelonès, que domina el camí litoral de Barcelona al Llobregat per un penya-segat produït per una falla que ve des del vessant marítim del Tàber i es prolonga sota l’aigua a l’indret anomenat el Morrot.
En oposició al Sistema Mediterrani Català, els materials de Montjuïc —que es troba a la vora oriental del delta del Llobregat— són neozoics, del Miocè marí, detectable pels fòssils que apareixen als esvorancs de les pedreres, d’on s’ha extret jaspi i normalment gres, la pedra de Montjuïc Durant el Pliocè ja era un illot emergit que esdevingué un tombolo amb un istme de sauló que, passat el turó de la Vinyeta actual plaça d’Espanya, es retroba fins a les Corts Precisament aquest bastió de roca dura -la clàssica i famosa pedra de Montjuïc, de la qual són fets els principals edificis de…