Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
turó de Monterols
Turó
Turó (121 m alt.) del pla de Barcelona, dins l’antic terme de Sant Gervasi de Cassoles, actualment urbanitzat i cobert d’edificacions i del parc públic de Monterols, entre els carrers de Muntaner i de Balmes.
Forma part de la línia de petits turons parallela a la serra de Collserola entre el d’en Modolell i el Puget esmentada al s XI amb el nom dels Monterols
el Morrot
Sector marítim de Barcelona, a la vora de Cantunis, entre la muntanya de Montjuïc i la mar, on hi ha la dàrsena del port i diverses instal·lacions industrials.
El travessa una branca de la línia dels Ferrocarrils Catalans estació de mercaderies del Morrot Al començament del s XX hom guanyà terreny a la mar i amplià l’estació el 1903 fou inaugurat el tramvia Les coves de l’escarpament de la muntanya estigueren habitades després del 1939
Cantunis
Barri
Barri de Barcelona, al SW de Montjuïc, entre la mar, la Zona Franca i la línia del ferrocarril.
Té l’origen en un barri de pescadors anomenat Fraga , vora l’antic port medieval El seu nom actual prové de la propietat del mestre d’aixa Manuel Antunis o Antúnez, mort el 1763, que comprenia el terreny pantanós entre Montjuïc i l’estany de Port, on installà unes drassanes El seu fill Joan Antunis dessecà els terrenys entre el 1772 i el 1807 Però no fou fins el 1883, amb la dessecació definitiva de l’estany feta per una societat agrícola per tal d’installar-hi un hipòdrom, que es desenvolupà aquesta zona El mateix any hom construí a la part muntanyosa el cementiri del Sud-oest El 1913 fou…
les Planes

Elèctric de les Planes, antic restaurant i actual centre cívic, situat a la vora de les vies del ferrocarril prop de les Planes, Barcelona
© Fototeca.cat
Sector o indret
Sector residencial i d’esbarjo dels barcelonins, situat al vessant septentrional de la serra de Collserola, al voltant de la carretera de Barcelona a Sant Cugat, compartit entre els municipis de Barcelona (Barcelonès)i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
L’hàbitat, format per casetes unifamiliars, és dispers i és lloc d’estiueig i de segona residència de la menestralia En són característics els establiments de menjar amb coberts a l’aire lliure i les esplanades per a jocs Sorgí a partir de la construcció i inauguració de la línia del ferrocarril de Barcelona a Sabadell i a Terrassa 1917, que hi té estació Té una capella agregada a la parròquia de Santa Maria de Vallvidrera, municipi al qual pertangué fins el 1898, que fou agregat a Sarrià
la Marina de l’Hospitalet
Sector de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), limitat al N per la línia dels Ferrocarrils Catalans i format per les terres baixes del delta.
Hi ha conreus, indústries, barris de barraques la Bomba i noves urbanitzacions de grans blocs, com Bellvitge, el Torrent Gornal i Pedrosa El 1920 la zona marítima de la Marina de l’Hospitalet fou incorporada al municipi de Barcelona, per tal d’engrandir el port franc i la zona franca Originàriament, aquest nom només era aplicat al sector més proper a la mar
Pubilla Cases
Barri
Barri de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), situat al nord del centre urbà, del qual queda separat per la línia del ferrocarril de Barcelona a Vilafranca del Penedès.
Es començà a formar de manera anàrquica el decenni dels cinquanta —amb l’onada immigràtoria vers l’aglomeració barcelonina— damunt els terrenys del sector de muntanya de l’Hospitalet dedicats al conreu de secà i on hi havia, també, algunes bòbiles Fins el 1973 no hi arribà el metropolità Forma un continuum urbà amb el barri de Can Vidalet d’Esplugues de Llobregat, i amb el barri de Can Serra forma el districte administratiu V de la ciutat
el Poblenou

Casino de l’Aliança del Poble Nou, Barcelona
© Fototeca.cat
Sector litoral septentrional de Barcelona, dins l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, situat entre el parc de la Ciutadella i el municipi de Sant Adrià de Besòs, a banda i banda del carrer de Pere IV, antiga carretera de França.
La línia del ferrocarril de Barcelona a Mataró i el sector fabril parallel a la mar aïlla el sector residencial de la platja de Marbella, utilitzada com a abocador fins els anys noranta, que hom la recuperà com a espai de lleure l’activitat pesquera ha estat pràcticament abandonada Antic sector de maresmes, s’hi practicà el conreu, i durant el segle XVIII s’hi installaren les primeres fàbriques tèxtils i cases per als obrers activitat que s’intensificà tot al llarg del segle XIX, i que donà lloc a alguns dels conjunts industrials més importants de Catalunya de l'època, entre els…
el Clot

Parc del Clot
© Fototeca.cat
Barri
Barri i zona industrial de l’antic terme de Sant Martí de Provençals, agregat el 1897 a Barcelona, situat entre la Gran Via, la plaça de les Glòries, el Camp de l’Arpa i la Verneda.
Dues línies de ferrocarril el travessen la de Barcelona-Portbou, iniciada el 1852, que hi té una estació, i la dels Ferrocarrils del Nord, iniciada el 1883 Hi resten encara algunes masies, com la vella torre de Sant Joan, antiga possessió de l’orde dels hospitalers el nucli existia ja al s XVII, format al voltant de l’antiga carretera del Vallès carrer del Clot, a la partida rural, deprimida, anomenada el Clot de la Mel , molt rica per les hortes al voltant del rec Comtal i els seus molins, proveïdora de queviures a Barcelona Vers el 1638 fou construïda vora la carretera la capella, que…
els Penitents
Barri
Barri de Barcelona, del tipus ciutat jardí, situat als contraforts del Tibidabo, entre el tram superior de l’avinguda de Vallcarca, el carrer de Collserola, la carretera de les Aigües i la carretera de l’Arrabassada.
El nom, d’origen popular, procedeix de les activitats que, des del 1860, hi desenvolupà el carmelità Francesc Palau , en una finca convertida en convent on acollia malalts i marginats i promovia la pràctica de la penitència solitària en diverses coves excavades a la muntanya del voltant, on sembla que abans ja hi havia vida eremítica El 1892, Mossèn Cinto Verdaguer comprà la finca i hi residí durant un quant temps El convent fou enderrocat per l’Ajuntament d’Horta el 1895, i només resta un pas del viacrucis dins el solar d’una residència sanitària El nucli central del barri es formà al…
Sant Feliu
Barri
Barri residencial obrer de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), situat a les terres altes del municipi, al N del centre urbà, del qual és separat per la línia del ferrocarril de la RENFE per Vilafranca.
Sorgí al decenni dels cinquanta amb l’inici de la forta onada immigratòria cap a la regió industrial de Barcelona Forma amb els barris del Centre i Sant Josep el districte I de la ciutat