Resultats de la cerca

Només en resta la capella de Sant Cristòfor, a l’indret d’una de les torres del portal El barri del Regomir, format a la part de fora del portal, havia estat el primer barri mariner on radicaven les primitives drassanes Fusteria Vella El nom de Regomir sembla que és el d’una antiga séquia derivada del rec Comtal reg de Mir o de Miró, un dels comtes de Barcelona, encara que hom havia afirmat que provenia d’un fabulós rei Gamir

Sorgit els anys vint amb l’assentament de població immigrada amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929, després del 1960 tornà a ser un centre d’immigració important Una gran part de la població era gitana El 1971 tenia prop de 700 barraques i una població de 3 270 h El 1989 s’enderrocaren les darreres barraques que havien anat minvant els anys precedents El seu nom sembla que prové del mot francès butte que li donaren les tropes napoleòniques El general Zapatero 1854 hi feu construir un edifici militar, dit el Castell Fou lloc d’execucions en la guerra civil de 1936-39 i…

El nom, d’origen popular, procedeix de les activitats que, des del 1860, hi desenvolupà  el carmelità Francesc Palau , en una finca convertida en convent on acollia malalts i marginats i promovia la pràctica de la penitència solitària en diverses coves excavades a la muntanya del voltant, on sembla que abans ja hi havia vida eremítica El 1892, Mossèn Cinto Verdaguer comprà la finca i hi residí durant un quant temps El convent fou enderrocat per l’Ajuntament d’Horta el 1895, i només resta un pas del viacrucis dins el solar d’una residència sanitària El nucli central del barri es…

Modernament, la comunitat es traslladà a Sarrià, i l’antiga església ha mantingut el nom com a parròquia Fou fundada pels comtes de Barcelona Sunyer I i Riquilda, prop de l’antiga església de Sant Sadurní, al puig del Cogoll El 945 fou consagrada la seva església i s’hi aplegà la comunitat La primera abadessa fou Adelaida, dita Bonafilla, que sembla que era la filla dels fundadors es creu que és la mateixa abadessa Adelaida que entre els anys 942 i 949 regí el monestir de Sant Joan de les Abadesses i que més tard 986-994 tornà a regir el monestir de Sant Pere després de la destrucció d’…

L’església L’església és d’una nau coberta amb volta de canó amb un ampli transsepte i una capçalera de tres absis semicirculars Al creuer s’alça una cúpula sobre quatre trompes formada per vuit sectors de volta que evolucionen en un perfil gairebé esfèric en arribar a la clau de volta En aquest sector hi ha diversos ulls de bou A l’absis central s’obren tres finestres de doble esqueixada disposades simètricament, i una altra al centre de les absidioles La porta principal s’obre als peus de la nau, mentre que la que comunica amb el claustre es troba propera al braç sud del transsepte encara…

El monestir fou fundat inicialment a la torre de Santa Margarida de Santa Creu d’Olorda Barcelonès Amb anterioritat al monestir cistercenc sembla que hi havia hagut una petita comunitat femenina de donades, amb una església dedicada a Santa Maria de Valldonzella, coneguda des del 1175 El 1226 el bisbe Berenguer de Palou cedí el lloc al monestir de Santes Creus perquè hi patrocinés l’erecció canònica d’un monestir de monges cistercenques, que hi començaren a residir el 1237 La primera comunitat era formada per Berenguera de Cervera amb 11 monges El 1263, amb l’autorització de…

Orígens La primera catedral de Barcelona la tenim documentada des del segle VI, si bé l’antic temple de Bàrcino s’esmenta l’any 394 en una carta de Paulí de Nola a Sulpici Sever La seva dedicació a santa Eulàlia apareix per primer cop el 877 La catedral romànica fou consagrada el 1058 per l’arquebisbe de Narbona, durant el bisbat de Guislabert Aquest bisbe, els anys precedents a la consagració, va viure una sèrie d’enfrontaments amb el comte Ramon Berenguer el Vell A l’últim va perdre el bisbe, i tot va concloure en un pacte, probablement relacionat en part amb l’acabament de la catedral Des…

D’una extensió de 3,5 km 2 , és situat al Pla de Barcelona, al cantó de ponent Tenia com a eixos principals la Travessera i el camí ral que sortia del portal dels Tallers i que conflueix amb la Travessera mateix a l’actual carrer de Can Bruixa D’aquests camins en partien d’altres de secundaris que menaven als termes veïns de Sant Gervasi, Sants i Provençana, ultra les vies de la localitat El terme, doncs, és allargat i estès de llevant a ponent A llevant arribava fins a l’actual cruïlla dels carrers d’Aragó i de Casanova, on limitava amb Barcelona la Creu d’en Malla cap amunt limitava amb…

Els límits del terme de Santa Maria de Sants, d’una extensió el 1897, any de la seva annexió a Barcelona, de 6,4 km 2, eren a llevant el terme de Barcelona per la riera de Magòria pel cantó de Barcelona hi havia el barri d’ Hostafrancs i Montjuïc amb els quals actualment conforma el districte III de la ciutat de Barcelona des del 1984 A ponent limitava amb l’Hospitalet de Llobregat per la Riera Blanca des de la travessera de les Corts fins a la mar D’acord amb aquests límits el terme de Sants era format per dues àreees unides per una mena d’istme per sota de la carretera de la Bordeta La…

Situació i presentació Limita a més al N amb el terme vallesà de Montcada i Reixac, a l’E amb Badalona i al S amb Sant Adrià de Besòs El 1945 Barcelona s’annexionà un sector que Santa Coloma tenia a la dreta del Besòs El 1937 adoptà el nom de Gramenet de Besòs La serra de Sant Mateu s’inicia a l’esquerra del Besòs i des del congost de Montcada s’enfila per la Guinardera, la Placeta dels Llops 198 m, el turó del Pollo o Puig Castellar 303 m, el replà del Campament i els turons de les ermites de Sant Climent i Sant Onofre o mont de Poià Seguint els límits, trobem a llevant la serra de Mosques d…