Resultats de la cerca

Aquesta constellació és en una regió del firmament pobra d’estels brillants L’estel principal, α Fornacis , té una magnitud aparent de 3,95 i és a una distància de 45 anys llum és un estel nan vermell de tipus espectral F5 Un altre astre important, β Fornacis , és un estel groc de tipus espectral G6 És a una distància de 148 anys llum i la seva magnitud aparent és de 4,5 Dintre els límits de la constellació hi ha una galàxia del Grup Local, coneguda amb el nom de sistema de Fornax

L’explotació de les mines de carbó n'impulsà el desenvolupament industrial, que s’inicià amb la construcció del primer alt forn, el 1858 Hi ha extracció de carbó, siderúrgia i indústria de laminatge

Conté pocs estels visibles a ull nu En són els astres més brillants l’α Phoenicis , de magnitud 2,4, situat a una distància de 76 anys llum i que pertany a la classe espectral G5, i el β Phoenicis , binari de magnitud 3,35, situat a una distància de 180 anys llum i que pertany a la classe espectral G4

És constituït per una ciutadella ovalada, voltada de cinc muralles baixes, que encerclen un mégaron primitiu i llocs reservats al bestiar Hi han estat trobades restes de ceràmica i diversos ídols de tipus ciclàdic La cultura de Dimini succeí la cultura de Sesklo i sembla relacionada, sobretot a través de la ceràmica, amb la cultura balcànica de Starcevo-Körös, probablement la més antiga de les danubianes El 1975 M Kourmouziadis descobrí tot un barri de cases, de planta ortogonal, que data de principi del quart millenni aC, i pogué constatar l’existència de fases d’ocupació pre-Dimini Al NW…

La geografia física El relleu i la geologia Astúries és estructurada en dues serralades paralleles orientades d’est a oest, l’una litoral i l’altra interior, que emmarquen una depressió prelitoral Aquest relleu té com a origen tectònic el reaixecament d’una antiga serralada herciniana, que donà lloc a dos horste que emmarquen una fossa tectònica Les serralades paralleles a la mar s’ajunten en un colze brusc cap a l’oest en topar amb el bloc rígid del massís gallec Aquest colze, format per esquists i quarsites paleozoiques, és d’estructura massissa i d’altituds modestes 1000-1500 m cap a l’est…

Situació i presentació És el més extens del Solsonès, al seu extrem oriental, en contacte amb el Berguedà Capolat, l’Espunyola i Montmajor i amb una petita part del Bages Cardona Dins la comarca limita amb Guixers i Sant Llorenç de Morunys N, Odèn, Lladurs i Olius W i Clariana SW i S Geogràficament, pertany en bona part a la vall de Lord vall de Lord Jussà i les nombroses parròquies que componen aquest complicat municipi corresponien, efectivament, al deganat de la vall de Lord S'estén al S de la serra dels Bastets i de la mola de Lord, entre el vessant oriental de la capçalera del Cardener…

Situació i presentació Limita en gran part amb el terme d’Olius i al N, amb el de Lladurs El N és accidentat per la serra de Sant Bartomeu, amb el puig del mateix nom, que és la principal elevació del terme 871 m Al N, el terreny és marcat pels darrers vessants de la zona muntanyosa de Lladurs, mentre que al NW hom troba les elevacions del turó de Castellvell i de la serra de Torregassa Sota aquestes lleus elevacions es forma una depressió, inclinada vers el S, capçalera de la vall del riu Negre, o riera de Solsona, afluent del Cardener per la dreta Aquest riu parteix el terme i recull les…

La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…