Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
muntanyes Metal·líferes
Serralada
Cadena muntanyosa de 140 km d’extensió, entre Saxònia (Alemanya) i Bohèmia (Txèquia) i limitada imprecisament per l’Elster, a l’W, i l’Elba a l’E.
Culmina, cap al centre, en el Fichtelberg 1215 m i en el Klínovec 1244 És una contrada rica en pasturatges on antigament segles XII-XV hom explotava mines argentíferes
Kaiserslautern
Ciutat
Ciutat del land de la Renània-Palatinat, Alemanya.
És situada en el Pfälzer Wald, als contraforts occidentals de les muntanyes de Hardt És un nus ferroviari i nucli industrial, amb metallúrgia, indústria tèxtil, paperera i de fabricació de màquines de cosir
Spree
Riu
Riu d’Alemanya (403 km).
Neix a les muntanyes de Saxònia, prop de la frontera amb la República Txeca, passa per Cottbus, travessa Berlín i desguassa al Havel, per la dreta, a Spandau Els darrers 180 quilòmetres són navegables
Chemnitz
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia, Alemanya.
Situada al peu del vessant septentrional de les muntanyes Metallíferes, a la vora del riu Chemnitz, és un nucli industrial i un centre de transports en expansió que treu profit de les properes conques d’hulla i de lignit indústria tèxtil diversificada, química i metallúrgica i fabricació d’automòbils i de vehicles comercials
Andros
Illa
Illa de Grècia, al nomós
de les Cíclades, a la mar Egea.
És la més septentrional de l’arxipèlag De relleu muntanyós, especialment a la costa occidental, el cim culminant és el Kubárion 1 009 m A les planes i als contraforts de les muntanyes són conreats oliveres, cítrics, tabac i figueres, que constitueixen el principal recurs econòmic de la població La capital de l’illa és Andros, petit port a la costa occidental
península Balcànica
Península
La més oriental de les tres penínsules meridionals d’Europa, que inclou els actuals estats d’Albània, Grècia, Bulgària, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Serbia i Montenegro i Macedònia, a més de la Turquia europea.
El seu límit septentrional és format per la terminació oriental dels Alps centrals, la plana hongaresa i la conca del Danubi És voltada d’est a oest per les mars Adriàtica, Jònica, Egea, de Màrmara amb els estrets dels Dardanels i del Bòsfor i Negra La península és constituïda per un nucli central de terrenys antics, flanquejats a l’oest i a l’est per serralades de plegament alpí els Alps Dinàrics i els Balcans Aquest nucli central té forma triangular, i en el seu vèrtex nord-occidental conflueixen serralades joves Alps Dinàrics, Alps de…
Giessen
Ciutat
Ciutat del land de Hessen, Alemanya, a la vall del Lahn, en una ampla conca envoltada de muntanyes.
Cap a l’est s’assenta damunt els últims pendents basàltics, molt boscosos, del Vogelsberg Hi ha mines de lignit, de ferro i de manganès i indústria de maquinària Centre d’ensenyament superior Justus Liebig-Universität Giessen, fundada el 1607
Herford
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord—Westfàlia, Alemanya, situada en una vall entre la selva de Teutoburg i les muntanyes del Wichen.
La ciutat vella conserva l’aspecte medieval Hi ha construccions mecàniques i indústries de mobles, cigars, confecció, xocolata i sucre És un nus ferroviari
Turíngia
Divisió administrativa
Land d’Alemanya, situat al voltant de la selva homònima, entre el riu Werra a l’W i el Weisse Elster a l’E.
La capital és Erfurt Situada a l’àrea de les Mittelgebirge , el relleu és moderat, i les altituds màximes no arriben als 1 000 m El centre forma part de la conca de Turíngia, que recorren nombrosos rius, entre els quals destaca l’Unstrut Al S hi ha la selva de Turíngia que enllaça amb la Francònia bavaresa Al SW hi ha la depressió del Werra, i al SE, entre els rius Ilm i el Saale, s’estenen planes del Triàsic inferior i mitjà La part nord correspon als límits meridionals del Harz El clima és de predomini atlàntic lleument modificat pel relleu Les temperatures mitjanes a l’hivern són al…