Resultats de la cerca

Segons la Crònica de Morea , fou fundada el 1248 Miquel VIII Paleòleg la conquerí als croats llatins el 1262 i la convertí en residència del governador del Peloponès Aviat atragué els habitants d’Esparta, que s’hi installaren i hi residiren Seu del despotat de Mistràs, fou ocupada pels turcs el 1460 i, malgrat les diverses temptatives efectuades per alliberar-la del jou otomà els Malatesta el 1464, els Morosini el 1687, caigué gradualment en decadència Fou un extraordinari centre cultural, que florí a les acaballes de l’Imperi i, entre altres, acollí el filòsof neoplatònic Iorgos Plítonas o…

És situat a la vall d’Àssua, a la dreta del riu Pamano Al s XIX formà el municipi de Saurí i Menauri De l’església parroquial Sant Víctor depèn l’antic terme de Menauri En aquest poble hi havia les esglésies de Sant Vicenç i de Sant Esteve, que formaven la cella o monestir de Saurí , que l’any 979 ja era regit per un prevere Hom en desconeix l’origen i la filiació

L'edifici està catalogat com a Bé Cultural d'Interès local BCIL i la referència més antiga coneguda correspon a la relació d'esglésies parroquials del deganat de Cardós, visitades l'any 1314 pels delegats de l'arquebisbe de Tarragona Segons fonts orals, durant la guerra civil l'edifici serví com a niu de metralladores, i aquest ús portà a ampliar l'obertura central de l'absis deixant l'esvoranc del mur absidal En mal estat de conservació, al novembre del 2016 s'iniciaren les obres de consolidació estructural i de les cobertes

Important centre agrícola olives, fruites, cereals, amb algunes indústries agroalimentàries i tèxtils seda Aeroport internacional Conserva el castell franc dels Villehardouin 1208 i remarcables esglésies bizantines segles X-XII La ciutat adquirí significació amb l’arribada dels francs al principat d’Acaia i esdevingué feu dels Villehardouin el 1206 Passà posteriorment als angevins i als florentins Acciaiuoli, i formà part del despotat bizantí de Mistràs 1425 Conquerida pels otomans el 1459, passà a domini venecià 1685-1715 Fou incendiada per Ibrahim Paixà durant els inicis de la…

Situada a la vora del riu Estrimó en una zona de gran riquesa aurífera, fou conquerida el 424 aC pels espartans i retornada a Atenes després de la pau de Nícies El 357 aC fou presa per Filip II de Macedònia , que aprofità l’or amfipolità per a començar una encunyació macedònia El seu fill  Alexandre el Gran  la convertí en una important base naval del seu imperi, i posteriorment formà part del regne dels antigònides Conquerida pels romans 185 aC, fou capital d'un dels districtes autònoms de l'antic regne, posteriorment integrats a la província de Tràcia A la fi de l'imperi Romà hom hi…

És drenada pels afluents del riu de Sant Antoni, afluent de la Noguera Pallaresa format a Escàs per la confluència del riu de Caregue, que davalla del nord, i del riu de Berasti o Rialbo, que davalla del Montsent d’oest a est es dirigeix el riu de Pamano o de Bernui, que aflueix al riu de Sant Antoni, per la dreta, entre Escàs i Rialb, prop d’Altron La vall d’Àssua comprèn els pobles de Llessui amb la Torre, cap de la vall i el de més altitud 1 407 m, i de Saurí amb el despoblat de Menauri, que formen el terme de Llessui, els d’Altron, el de menys altitud 955 m, Sorre i Bernui, que formen el…

Sembla que en aquest lloc, a l’època visigòtica, hi hagué un monestir sota l’advocació a sant Vicenç, que fou restaurat el 807 pel prevere Espanell i cinc companys Obtingué privilegis d’immunitat i confirmació de béns de Frédol 849 i de Ramon 865, comtes de Tolosa i senyors del Pallars Al segle X prengué com a titular Santa Maria, segurament amb motiu d’acceptar la regla benedictina El 908 tenia setze monjos preveres i tres llecs i vengué al comte Ramon I de Pallars el monestir de Sant Pere del Burgal, que recuperà poc després Joan XIII li concedí l’exempció episcopal el 966 aleshores tenia…

La geografia Situada en una planura drenada del Cefís i el seu afluent l’Ilís i envoltada per petites muntanyes com l’Himet, el Pentèlic i el Parnes, bé que oberta al sud-oest a la mar Egea, la ciutat té un clima calorós i molt sec És el primer centre industrial del país les indústries principals són les tèxtils, químiques, alimentàries, de maquinària i de confecció les principals funcions de la ciutat són, però, la política, la comercial i la cultural El ràpid creixement de la ciutat fou ocasionat, en gran part, pel flux de refugiats procedents de Turquia 1923 i de fugitius de la guerra…

Situació i presentació El municipi de Baix Pallars, de 129,41 km 2 , és el més meridional de la comarca del Pallars Sobirà El terme tradicional del seu cap, Gerri de la Sal, ocupava només 11,4 km 2 , però el 1969 li foren annexats els municipis de Peramea 21,5 km 2 , Baén 52,5 km 2 i Montcortès de Pallars 43,4 km 2 D’ençà d’aquest any el terme rebé el nom oficial de Baix Pallars L’actual municipi de Baix Pallars limita al N amb Sort, per una petita part de terres, i amb Soriguera, a l’E amb el terme de Noves de Segre Alt Urgell, al S amb Conca de Dalt i la Pobla de Segur, al SW amb…

Situació i presentació El terme municipal de Lladorre, de 146,98 km 2 , es troba a la zona axial pirinenca, que limita aquí amb Comenge i el País de Foix Els límits municipals segueixen els límits naturals Administrativament, Lladorre afronta al N i el NE amb França, en concret amb el departament francès de l’Arieja a l’E i al SE amb el terme d’Alins al S amb Esterri de Cardós al SW amb la Vall de Cardós, i al NW amb la Guingueta d’Àneu El municipi comprèn a més del poble de Lladorre, cap de municipi, els pobles d’Aineto, Boldís Jussà, Boldís Sobirà, Lleret i Tavascan, les bordes de Noarre,…