Resultats de la cerca

En fou baró Pere Ballester, germà del bisbe català d’Atenes, Antoni Ballester El 1379 fou envaïda per les tropes navarreses de Jaume de Baus, fet que suposà la pèrdua definitiva d’aquest domini

Assetjada la fortalesa el 1310 pel duc d’Atenes Gautier de Brienne amb l’ajuda de la Companyia Catalana, el 1319 fou ocupada per Lluís Frederic d’Aragó, comte de Salona, i fou incorporada al comtat de Salona

Fou posseïda per Pere de Bellestar, també senyor de Patrici en català el Patriau

Era l’avançada més septentrional del ducat de Neopàtria Passà a la família catalana dels Novelles per l’enllaç d’Ot de Novelles amb la germana i hereva de Stefanos Melissenos El darrer senyor català fou el seu net Missili de Novelles

El castell de Castellmeià s XIII fou refet en part a la fi del s XVI i és en bon estat de conservació N'eren senyors els Vergós, senyors també de Santa Maria de Meià i de Majanell al final del s XVII passà a Francesc de Junyent i de Marimon, al qual fou concedit el 1716 el marquesat de Castellmeià , únic títol concedit per Felip V a un català després de l’inici de la Guerra de Successió Passà als Amat, als Càrcer i als Vilallonga

Habitada des del 2000 aC, a la fi del s VIII aC fou conquerida pels espartans Independent durant el s IV aC, hagué d’adherir-se a la lliga aquea 191 aC, i passà posteriorment al domini de Roma A l’època bizantina fou un refugi de corsaris, que els venecians destruïren el 1124 Per la seva situació estratègica, posseí un consolat català 1416-86, i l’any 1499, a l’hora del darrer perill, els corsaris catalans i venecians s’hi refugiaren per oposar una resistència comuna als osmanlís, els quals, finalment, se n'empararen

La capital és Mitilene Separada de Turquia per l’estret de Mitilene, té un relleu pronunciat i costes accidentades Les valls de l’interior, de sòl fèrtil, són aprofitades per a l’agricultura fruiters, horta, vinya, olives, tabac i ametllers La població habita, dispersa o agrupada, en petits pobles de pescadors A l’antiguitat fou colonitzada per estirps eòliques, i aviat es distingí pel seu esperit aristocràtic i oligàrquic Pàtria de Terpandre, d’Alceu i de Safo, tingué cinc ciutats importants, presidides per Mitilene Colonitzà les riberes de l’Àsia Menor i s’uní a la lliga delioàtica 471 aC…

És situada a la costa septentrional de l’illa, de la qual és la principal ciutat i un centre actiu d’exportació, a través del seu port, dels productes agrícoles de la regió olives, oli, vi, raïm, cítrics, ametlles Fundada pels àrabs s IX prop de l’antiga Cnossos, fou conquerida pels bizantins 961 i posteriorment pels croats s XIII, que la donaren a Bonifaci, marquès de Monferrat, el qual, el mateix any, la vengué a Venècia El comerç català amb l’illa de Creta, documentat des del s XIII, tingué el centre a la ciutat de Càndia, on fou establert un consolat de catalans…

És característica la seva església rodona, construïda al s XI És una de les millors rotondes del romànic català El diàmetre exterior és de 10 m, i l’interior de 5 Té un absis a llevant i la porta descentrada vers migdia El seu interior té sis fornícules en els murs, repartides simètricament, i un airós campanaret d’espadanya al centre de la volta S'esmenta per primera vegada el 1072 El 1079 fou donat pel matrimoni Ellemar i Ermessenda al monestir empordanès de Sant Pere de Rodes, però el 1081 els senyors de Cervera, Guillem Ramon i Arsenda, el donaren a Ripoll, que hi tenia…

Constitueix una regió administrativa de Grècia, dividida en quatre nomoí Càndia, Canea, Lasíthion i Réthymnon La capital és Càndia És de forma allargada d’oest a est té 260 km de longitud i uns 60 d’amplada El relleu és muntanyós, format per tres massissos calcaris separats per depressions, parallels a la costa meridional D’oest a est hi ha el mont Levkà 2 452 m, l’Ida 2 456 m i el Diktē 2 148 m La plana costanera més gran és la de Messarà, a la part meridional La costa meridional és abrupta i espadada, i la septentrional és retallada per profundes badies El clima és mediterrani, molt sec…