Resultats de la cerca

Important centre agrícola olives, fruites, cereals, amb algunes indústries agroalimentàries i tèxtils seda Aeroport internacional Conserva el castell franc dels Villehardouin 1208 i remarcables esglésies bizantines segles X-XII La ciutat adquirí significació amb l’arribada dels francs al principat d’Acaia i esdevingué feu dels Villehardouin el 1206 Passà posteriorment als angevins i als florentins Acciaiuoli, i formà part del despotat bizantí de Mistràs 1425 Conquerida pels otomans el 1459, passà a domini venecià 1685-1715 Fou incendiada per Ibrahim Paixà durant els inicis de la guerra d’…

És un centre agrícola i comercial blat, fruita, amb indústria tèxtil La ciutat tingué molta importància en temps dels romans època en què Pau i Siles hi predicaren el cristianisme L’any 1361 fou ocupada pels turcs i el 1912 passà a Grècia

Es troba adossada a la pedra on la ribera d’Ordino passa profundament engorjada entre altes parets de pedra i densa vegetació de ribera en l’antic camí ral que unia les parròquies de la Maçana i Escaldes i Engordany Les obres de l’obertura d’uns túnels viaris la malmeteren fins destruir-la en bona part, però posteriorment fou refeta completament Aquesta capella és dedicada a Sant Antoni Abat, patró dels traginers, que l’invocaven abans de passar per aquest mal pas engorgat Un centenar de metres per sota hi ha el pont de Sant Antoni de la Grella

Pel port Vell de Tòro o coll de Tòro de Viella , obert a la línia de crestes que separa la Vall d’Aran de la vall de Barravés, passa l’antic camí que des de Viella condueix a l’hospital de Sant Nicolau des Pontèths, després de deixar a llevant el port de Viella

La línia de crestes que separa la Vall d’Aran dels territoris occitans de Comenge i Coserans, que culmina als tucs de Crabèra 2630 m alt i de Serralta 2 713 m, n'és el límit septentrional la línia de crestes que uneix el Montlude 2517 m amb els rasos de Liat altiplà on tenen llur capçalera les valls de Toran i de l’Unhòla, a través de les serres de Guarbes, Sescorjada i de pica Palomèra, n'és el límit amb la vall de Varradòs, al S És drenada pel riu de Toran , afluent, per la dreta, de la Garona a Pontaut, format per la unió de diversos torrents que davallen dels tucs de Crabèra i de Güerri i…