Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Petra
Geografia històrica
Baronia creada a Grècia durant el domini català, a la Beòcia.
En fou baró Pere Ballester, germà del bisbe català d’Atenes, Antoni Ballester El 1379 fou envaïda per les tropes navarreses de Jaume de Baus, fet que suposà la pèrdua definitiva d’aquest domini
senyoria de Citó
Geografia històrica
Feu medieval català a Grècia, centrat sobre l’actual Làmia (Zituni).
Assetjada la fortalesa el 1310 pel duc d’Atenes Gautier de Brienne amb l’ajuda de la Companyia Catalana, el 1319 fou ocupada per Lluís Frederic d’Aragó, comte de Salona, i fou incorporada al comtat de Salona
senyoria de Kapraina
Geografia històrica
Jurisdicció feudal a la Grècia catalana del s XIV, situada dins el ducat d’Atenes; antigament fou la famosa Queronea.
Fou posseïda per Pere de Bellestar, també senyor de Patrici en català el Patriau
senyoria del Castell de l’Estanyol
Geografia històrica
Territori feudal de Grècia situat més enllà de la frontera nord del comtat de Mitra, a l’indret actualment anomenat Kastri, on hi ha restes d’una interessant ciutadella amb torres semicirculars.
Era l’avançada més septentrional del ducat de Neopàtria Passà a la família catalana dels Novelles per l’enllaç d’Ot de Novelles amb la germana i hereva de Stefanos Melissenos El darrer senyor català fou el seu net Missili de Novelles
Modó
Localitat
Localitat del Peloponès, Grècia, situada a la costa SW de la Messènia, damunt d’un promontori que domina la mar Jònica.
Habitada des del 2000 aC, a la fi del s VIII aC fou conquerida pels espartans Independent durant el s IV aC, hagué d’adherir-se a la lliga aquea 191 aC, i passà posteriorment al domini de Roma A l’època bizantina fou un refugi de corsaris, que els venecians destruïren el 1124 Per la seva situació estratègica, posseí un consolat català 1416-86, i l’any 1499, a l’hora del darrer perill, els corsaris catalans i venecians s’hi refugiaren per oposar una resistència comuna als osmanlís, els quals, finalment, se n'empararen
Lesbos
Illa
Illa de Grècia, a la mar Egea, que constitueix un nomós de la regió de les Illes de l’Egea.
La capital és Mitilene Separada de Turquia per l’estret de Mitilene, té un relleu pronunciat i costes accidentades Les valls de l’interior, de sòl fèrtil, són aprofitades per a l’agricultura fruiters, horta, vinya, olives, tabac i ametllers La població habita, dispersa o agrupada, en petits pobles de pescadors A l’antiguitat fou colonitzada per estirps eòliques, i aviat es distingí pel seu esperit aristocràtic i oligàrquic Pàtria de Terpandre, d’Alceu i de Safo, tingué cinc ciutats importants, presidides per Mitilene Colonitzà les riberes de l’Àsia Menor i s’uní a la lliga delioàtica 471 aC…
Càndia
Ciutat
Capital del nomós
homònim de Creta, i de la regió que forma aquesta illa, a Grècia.
És situada a la costa septentrional de l’illa, de la qual és la principal ciutat i un centre actiu d’exportació, a través del seu port, dels productes agrícoles de la regió olives, oli, vi, raïm, cítrics, ametlles Fundada pels àrabs s IX prop de l’antiga Cnossos, fou conquerida pels bizantins 961 i posteriorment pels croats s XIII, que la donaren a Bonifaci, marquès de Monferrat, el qual, el mateix any, la vengué a Venècia El comerç català amb l’illa de Creta, documentat des del s XIII, tingué el centre a la ciutat de Càndia, on fou establert un consolat de catalans proveït…
Creta
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa de Grècia, entre la mar de Creta, al nord, i la mar Mediterrània, al sud.
Constitueix una regió administrativa de Grècia, dividida en quatre nomoí Càndia, Canea, Lasíthion i Réthymnon La capital és Càndia És de forma allargada d’oest a est té 260 km de longitud i uns 60 d’amplada El relleu és muntanyós, format per tres massissos calcaris separats per depressions, parallels a la costa meridional D’oest a est hi ha el mont Levkà 2 452 m, l’Ida 2 456 m i el Diktē 2 148 m La plana costanera més gran és la de Messarà, a la part meridional La costa meridional és abrupta i espadada, i la septentrional és retallada per profundes badies El clima és mediterrani, molt sec…
catedral de Tarragona
© Fototeca.cat
Temple principal de l’arxidiòcesi de Tarragona, que té com a titular Santa Maria.
Antecedents i evolució constructiva L’edifici romànic Construït molt probablement sobre el Temple d’August de Tarragona segle I dC, en època posterior el precediren possiblement una basílica romanocristiana, transformada més tard en església visigòtica i potser en mesquita islàmica, edificada en un mateix lloc, a la part posterior de la catedral actual, i un petit temple romànic, del segle XII, construït durant el curs de la repoblació de la ciutat, que ha estat identificat amb la catedral primitiva Per bé que la constitució d’una canonja catedralícia sota la regla augustiniana dati del 1154…
Atenes
© Fototeca.cat - Corel
Ciutat
Capital de Grècia i del nomós de l’Àtica.
La geografia Situada en una planura drenada del Cefís i el seu afluent l’Ilís i envoltada per petites muntanyes com l’Himet, el Pentèlic i el Parnes, bé que oberta al sud-oest a la mar Egea, la ciutat té un clima calorós i molt sec És el primer centre industrial del país les indústries principals són les tèxtils, químiques, alimentàries, de maquinària i de confecció les principals funcions de la ciutat són, però, la política, la comercial i la cultural El ràpid creixement de la ciutat fou ocasionat, en gran part, pel flux de refugiats procedents de Turquia 1923 i de fugitius de la guerra…