Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Àtica
Divisió administrativa
Regió de Grècia Central que comprèn els actuals nomoí
de l’Àtica i del Pireu.
Envoltada per la Beòcia al nord, el golf de Corint a l’oest, el golf Sarònic al sud i la mar Egea a l’est En el paisatge es combinen el relleu del litoral amb les planes alluvials i les muntanyes com les serres de Citeró i Parnes al nord, el massís cristallí del Pentèlic al nord-est i altres serres calcàries al sud i a l’oest Els principals recursos econòmics són l’agricultura blat, oli d’oliva, vi, fruita i les mines de Làurion al sud plom, zinc, ferro De la primitiva població només són conservades algunes restes de l’edat de pedra i de bronze i algun topònim Els seus habitants, que s’…
Eubea
Illa
Illa de la mar Egea, Grècia, davant la costa oriental de la península Balcànica (3 654 km2).
Juntament amb l’illa de Skyros forma el nomós d’Eubea 4167 km 2 188410 h 1981 La capital és Calcis S'estén de forma allargada entre Tessàlia, al NW, de la qual és separada pel canal Oreon, i les illes Cíclades, al SE, i és parallela a la costa d’Àtica i Beòcia És molt muntanyosa, i és formada principalment per gresos, argiles i calcàries, del Cretaci al nord i al centre i permians al sud El relleu, amb abundància de formes càrstiques, s’alinea en direcció NW, torç cap a l’oest-est al sud i culmina al mont Dirfys, de 1747 m, al centre de l’illa Les planes litorals no són gaire desenvolupades…
Juià

Juià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, al sector N del massís de les Gavarres, als vessants septentrionals del puig de la Mare de Déu dels Àngels.
Situació i presentació Confronta al N amb el municipi de Bordils, a l’E amb Sant Martí Vell, al S amb Quart, al SW amb Girona i a l’W amb Celrà El terme comprèn una part del vessant septentrional de la serra de la Mare de Déu dels Àngels, o serra de Vall-lloreda, la vall de la qual és drenada per la riera dels Màrtirs o de Vall-lloreda, que desguassa a la riera de Sant Martí, afluent del Ter, ja al terme veí de Sant Martí Vell Comprèn, també, una petita part de la plana propera al Ter, però sense arribar al riu Aquesta part septentrional del terme és regada per altres rieres, com la de Juià,…
Girona
Vista parcial de la ciutat de Girona presidida per l’antic nucli fortificat de la Força Vella, a la dreta, i l’Onyar i els ponts que el travessen, a l’esquerra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Gironès, a la confluència de quatre rius (el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants), encaixat en l’únic pas que les formacions muntanyoses de les Guilleries i les Gavarres deixen entre les comarques de la Selva i l’Empordà.
Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part dels termes municipals de Sant Gregori 3,…