Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Mitilene
Ciutat
Capital de l’illa i del nomós de Lesbos, Grècia, a la regió de les Illes de l’Egea.
Situada a la costa oriental, damunt un promontori que fou, en el seu origen, una illa, és dominada per un castell medieval Mercat important, té producció de cítrics, oli d’oliva i objectes de pell Aeroport Seu metropolitana
Canea
Ciutat
Capital del nomós homònim de Creta, Grècia.
És situada a la vora del golf de Canea , a la costa septentrional de l’illa de Creta Exporta a través del seu port els productes de la regió oli, vi, cítrics Té aeroport Correspon a l’antiga Cydonia, conquerida el 1204 i fortificada el 1252 pels venecians, que li donaren el nom actual restà sota llur domini fins a la conquesta otomana 1646 Des del 1841 és la capital de l’illa de Creta
Calamata
Ciutat
Ciutat del Peloponès, capital del nomós de Messènia, Grècia, situada al fons del golf de Messènia.
Important centre agrícola olives, fruites, cereals, amb algunes indústries agroalimentàries i tèxtils seda Aeroport internacional Conserva el castell franc dels Villehardouin 1208 i remarcables esglésies bizantines segles X-XII La ciutat adquirí significació amb l’arribada dels francs al principat d’Acaia i esdevingué feu dels Villehardouin el 1206 Passà posteriorment als angevins i als florentins Acciaiuoli, i formà part del despotat bizantí de Mistràs 1425 Conquerida pels otomans el 1459, passà a domini venecià 1685-1715 Fou incendiada per Ibrahim Paixà durant els inicis de la guerra d’…
Patres
Ciutat
Capital del nomós d’Acaia, al Peloponès, Grècia.
Situada a la ribera del golf homònim, comunica, a l’W, amb la mar Jònica, i, a l’E, a través d’un braç de mar llarg i estret, amb el golf de Corint Port important Nucli industrial en procés de desenvolupament Producció de vi, d’oli d’oliva, de pells adobades, etc Centre d’ensenyament superior Universitat de Patres, fundada el 1964 Té aeroport A l’antiguitat, formà part de la lliga Aquea, i fou centre de la contesa entre Cèsar i Pompeu i, més tard, entre Marc Antoni i Octavi Colònia romana, fou un dels primers centres cristians de Grècia Conquerida pels turcs 1440, no fou…
Zúric
Ciutat
Capital del cantó de Zúric, Suïssa, a banda i banda dels rius Limmat i Sihl, a la desembocadura del llac de Zúric.
És flanquejada per l’Uetliberg 803 m, al SW, i pel Zürichberg 678 m, al NE, als vessants dels quals hi ha els barris residencials És el principal nucli industrial i el principal centre comercial i financer de Suïssa indústria pesant i de precisió, tèxtil, editorial, etc borsa, banca i assegurances d’abast internacional Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universität Zürich, fundada el 1833 i Eidgenössische Technische Hochschule Zürich, el 1855 Centre cultural museus, teatre d’òpera Després dels celtes helvecis, fou conquerida per Roma Turicum i annexada a la…
Corfú

Vista de la illa de Corfú
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa de la mar Jònica, que constitueix un nomós de la regió Illes Jòniques, Grècia.
La capital és Corfú És separada de la costa de l’Epir per l’estret de Corfú La part septentrional és muntanyosa mont Pantokrátos, 911 m, la central, suaument ondada, i la meridional, plana Els recursos econòmics són l’agricultura oliveres, vinya i arbres fruiters i també la fabricació de paper i sabó i l’artesania tèxtil És un centre d’atracció turística Té aeroport S’hi destaquen les ruïnes del temple grec d’Àrtemis Després d’un efímer assaig colonial per part d’Erètria, l’antiga Corcira fou colònia de Corint 733 aC Mantingué lluites amb la metròpolis, com la batalla naval del 664 aC i la…
Berna
Vista del portal de la Zeitglockenturm o torre del rellotge, d’estil gòtic, a la ciutat de Berna
© A. Bachs
Ciutat
Capital de Suïssa i del cantó de Berna, vora el riu Aare.
El primitiu nucli urbà Nydeck s’establí en un turó que dominava el riu i s’anà expandint a banda i banda dels meandres que tallen actualment la ciutat per tres punts El 86,3% de la població parla l’alemany, el 6% el francès, i el 5,9% l’italià el 77% és protestant, i el 20,8% catòlica La principal funció urbana de Berna és l’administrativa i la cultural Historisches Museum i Kunstmuseum Schweizer Landesbibliothek Universitat de Berna, fundada el 1834 Alhora és també un centre industrial indústria siderúrgica, metallúrgica, editorial La població activa treballa, majoritàriament, en el sector…
Ginebra
La catedral de Ginebra
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del cantó de Ginebra, Suïssa, a l’extrem sud-oest del llac Léman, o de Ginebra.
El Roine surt pel sud del llac i divideix la ciutat en dues parts A l’esquerra s’alça el turó on hi ha el nucli antic de la ciutat, amb la catedral al punt més alt és el centre administratiu, amb carrers estrets i tortuosos Rue de la Cité, Grand Rue Al S i el SW l’expansió urbana es produí cap a l’Arve i al punt d’aiguabarreig amb el Roine, al NW amb els barris del Petit Saconnex, el Grand Pré i La Servette, al N i el NE cap al Montbrillant i Le Sacheron, i a l’E i el SE amb el barri d’Eaux-Vives Ginebra ha conservat una funció administrativa de caràcter supranacional és seu de…
Basilea
Ciutat
Capital del semicantó de Basilea-Ciutat, Suïssa, estesa a banda i banda del Rin, vora les fronteres amb França i amb Alemanya.
La seva situació, vora la via fluvial vers l’Europa del nord-oest, l’ha convertida en un important centre de transport i de comunicacions, per on són efectuades des del s XIX una gran part de les exportacions suïsses Com a centre industrial, el seu desenvolupament començà al s XVIII amb la fabricació de teixits de seda, actualment superada per l’obtenció de productes químics CIBA, Sandoz, Geigy, etc i per les indústries alimentària, mecànica, paperera i d’arts gràfiques Les àrees industrials s’estenen al llarg del riu hi són representades les grans firmes industrials europees La situació…
Tessalònica
Ciutat
Capital del nomós homònim, a la Macedònia, Grècia.
Situada al centre del golf de Tessalònica anomenat també Termaic , a l’E de la desembocadura de l’Axiós, és un centre important de comunicacions entre els països de la península balcànica, especialment els de Iugoslàvia, i l’Àsia Menor Nucli industrial molt desenvolupat el primer del país, té fàbriques de filatures tèxtils de cotó, llana i seda, indústries metallúrgiques, d’elaboració de tabac i de cervesa El port, obert el 1901, exporta, sobretot, tabac, manganès i pells A causa de la convenció de Tessalònica, signada entre Grècia i Sèrbia 1914 i, posteriorment, entre Grècia i Iugoslàvia…