Resultats de la cerca
Es mostren 222 resultats
Hósios Lukás
Monestir
Monestir de la Fòcida (Grècia), al peu de l’Helicó, prop de Delfos, i dedicat a sant Lluc ermità (mort vers el 949), que habità en aquest indret.
L’església segle XI, de planta netament bizantina, amb nàrtex i gineceu, és tota decorada amb mosaics, que formen un dels millors conjunts d’art musiva bizantina L’iconòstasi té quatre icones del pintor cretenc Damaskinós segle XVI La cripta la primitiva església de Santa Barba, del segle X conté la tomba de sant Lluc i alguns frescs, en mal estat
Lòcrida
Geografia històrica
Regió històrica de la Grècia central, dividida en dues parts per la Fòcida i la Dòrida: la sud-occidental (Lòcrida Ozòlia) i l’oriental (Lòcrida Opúncia).
Ocupada per una estirp pregrega, la regió sofrí la invasió dòrica Al s VII aC, els seus habitants fundaren colònies a Occident Locres Epizefiris, i després de la destrucció de Crisa 586 aC lluitaren contra la Beòcia i la Fòcida Sotmesos a l’hegemonia tebana, passaren a mans de Filip de Macedònia després de la desfeta de Queronea 338 Finalment, foren vençuts pels romans el 196 aC
Locres Epizefiris
Ciutat antiga
Ciutat de la Magna Grècia, a uns 3 km de l’actual Locri, fundada el 673 aC per colons grecs procedents de la Lòcrida.
Conquerida per Escipió 205 aC, fou, durant l’imperi, una petita vila, i els sarraïns la destruïren al s VII
Cíclades
Arxipèlag
Arxipèlag de la mar Egea, Grècia, constituït per 24 illes grans i unes 200 de més petites.
Hi destaquen les illes de Siros, Delos, Andros, Melos, Tinos, Santorí, Naxos, Paros, Amorgós, Míkonos Constitueix un nomós de Grècia La capital és Hermúpolis, a l’illa de Siros 12 600 h est 2002 Els seus recursos principals, a més del turisme, són l’agricultura vinya, oliveres, blat, ordi, lleguminoses, tabac i la pesca Hi ha també pedreres de marbre i algunes indústries siderúrgiques i mecàniques S'hi desenvolupà ~2600-1000 aC l’anomenada cultura ciclàdica En 478-477 aC entraren a formar part de la lliga de Delos Foren conquerides per Mitridates del Pont 88 aC, i a l’edat mitjana estigueren…
Cefalònia
Illa
Illa de la mar Jònica, Grècia, a l’entrada del golf de Patres.
Constitueix el nomós de Cefalònia, a les Illes Jòniques La capital és Argostólion El relleu és molt muntanyós, i els conreus es limiten a vinya panses i vi, olivera i cotó Conquerida pels romans el 189 aC, passà sota el govern de Bizanci i hi restà fins el 1082, que fou ocupada pels normands, els quals hi fundaren el comtat palatí de Cefalònia Esdevingué vassalla de Venècia i del principat de Morea 1194-1324 Presa pels angevins, recuperà l’autonomia sota els Tocco, els quals, davant el perill turc, demanaren el protectorat de Venècia 1482, que la integrà al ducat de Corfú Administrada pel…
Castellroig
Illa
Illa de la regió d’illes de la mar Egea, al nomós del Dodecanès, Grècia.
Pertangué a l’orde de Sant Joan de l’Hospital 1306 fins a l’any 1450, que, per ordre del rei Alfons IV de Catalunya-Aragó i amb autorització del pontífex Nicolau V, fou ocupada per l’almirall Bernat de Vilamarí, el qual la convertí en una important base naval d’operacions hi construí el Castell Alfonsí, on fou collocat un escut de pedra amb les barres catalanes en senyal de sobirania el 1456 almenys des del 1458, el succeí com a almirall Pere Martorell Fou la més oriental de les possessions catalanes Durant el regnat de Joan II, àdhuc durant la guerra civil catalana 1467, fou encara base de…
senyoria del Castell de l’Estanyol
Geografia històrica
Territori feudal de Grècia situat més enllà de la frontera nord del comtat de Mitra, a l’indret actualment anomenat Kastri, on hi ha restes d’una interessant ciutadella amb torres semicirculars.
Era l’avançada més septentrional del ducat de Neopàtria Passà a la família catalana dels Novelles per l’enllaç d’Ot de Novelles amb la germana i hereva de Stefanos Melissenos El darrer senyor català fou el seu net Missili de Novelles
Mantinea
Ciutat
Antiga ciutat de Grècia, a l’Arcàdia oriental.
Els seus habitants, al s VI aC, s’adheriren a la lliga del Peloponès i participaren en les guerres contra Pèrsia 480 Participaren en la lluita per l’hegemonia grega d’Esparta, Tebes i Atenes al costat d’aquesta i contribuïren, amb llur victòria 362, a la decadència de Tebes La ciutat passà al domini romà, i Adrià l’embellí amb nombrosos i esplèndids edificis
Mani
Divisió administrativa
Regió del Peloponès, Grècia, del nomós de Lacònia, a la part meridional de les tres digitacions amb què termina la península de Mani.
Els seus habitants, famosos per llur esperit bellicós i autàrquic, mantingueren un esperit d’independència i, bé que participaren en la lluita nacional contra els turcs 1821, volgueren constituir un principat independent, motiu que provocà el desacord entre el seu bei P Mavromikhalis i el comte de Kapodístrias
cap Maléas
Cap
Punta de Grècia, a la mar Egea, que constitueix l’extrem sud-oriental del Peloponès.