Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Grècia Central
Divisió administrativa
Regió administrativa de Grècia que comprèn els nomoí de Beòcia, Ftiòtida, Fòcida, Euritanía i l’illa d’Eubea.
La capital és Làmia Altres ciutats importants són Levàdia, Amfissa i Calcis Fins el 1987 la regió incloïa els nomoí de l’Àtica i d’Etòlia-Acarnània S'estén, d’W a E, des de la part meridional del Pindos fins a Eubea, a la mar Egea Al N limita amb la Tessàlia, i al S amb el golf de Corint i la regió de l’Àtica
Ftiòtida
Divisió administrativa
Nomós de Grècia Central i Eubea.
La capital és Làmia
Beòcia
Geografia històrica
Regió històrica i nomós
de la Grècia Central, situada entre el canal d’Eubea, l’Àtica, el golf de Corint i les muntanyes de la Lòcrida.
Constitueix actualment un nomós de la Grècia Central 2 952 km 2 117 175 h 1981 La capital és Levàdia El terreny és muntanyós mont Helicó, 1 748 m, amb les úniques planes importants de Queronea i Tebes al nord, i la conca dessecada del llac Copais Els rius són pocs i curts el més important és el Cefís L’economia és bàsicament agrícola blat, oliveres Les ciutats més importants de l’antiga regió foren Tebes, la capital, Orcomen, Platees, Tanagra, Leuctres i Queronea La població originària procedia del nord de l’Epir, i fou desplaçada pels tessalis durant la invasió dòria ~1200 aC…
Euritanía
Divisió administrativa
Nomós de la Grècia Central i Eubea, Grècia.
La capital és Karpenésion 5 230 h 1981
Kilkís
Divisió administrativa
Nomós de Grècia, a la regió de Macedònia Central.
La capital és Kilkís 17 200 h est 2002
Làmia
Ciutat
Ciutat de Grècia, capital del nomós de la Ftiòtida, a Grècia Central i Eubea.
Té jaciments de ferro i manganès i conreus de cereals, vinya i oliveres A l’antiguitat, donà nom a la guerra de Làmia 323-322 aC, que enfrontà els grecs rebels al domini macedoni contra Antípater Conquerida pels romans, fou incorporada a la Tessàlia 190 aC A l’edat mitjana fou possessió dels catalans del ducat d’Atenes, i serva encara alguns vestigis d’aquesta dominació
Vardar
Riu
Riu (396 km) de Macedònia, que neix a la serralada de Šar, prop de Gostivar, a l’estat de Macedònia, passa per Skopje, penetra a la Macedònia grega i desemboca en delta al golf de Tessalònica, a la mar Egea.
La seva conca constitueix la via tradicional de comunicació entre la Mediterrània oriental i l’Europa central, i avui és recorreguda per les vies que uneixen Tessalònica amb Belgrad
Àtica
Divisió administrativa
Regió de Grècia Central que comprèn els actuals nomoí
de l’Àtica i del Pireu.
Envoltada per la Beòcia al nord, el golf de Corint a l’oest, el golf Sarònic al sud i la mar Egea a l’est En el paisatge es combinen el relleu del litoral amb les planes alluvials i les muntanyes com les serres de Citeró i Parnes al nord, el massís cristallí del Pentèlic al nord-est i altres serres calcàries al sud i a l’oest Els principals recursos econòmics són l’agricultura blat, oli d’oliva, vi, fruita i les mines de Làurion al sud plom, zinc, ferro De la primitiva població només són conservades algunes restes de l’edat de pedra i de bronze i algun topònim Els seus habitants, que s’…
Fòcida
Divisió administrativa
Nomós de la regió de Grècia Central i Eubea, al N del golf de Corint.
La capital és Amfissa 6605 h 1971 És molt muntanyosa, amb altituds de més de 2000 m, que culminen al mont Nkiṓna 2510 m, i és formada per conques separades per serres que es comuniquen mitjançant congosts tallats pels rius, de règim torrencial La població és escassa 21 h/km 2 1981, i es dedica a l’agricultura blat, oliveres i vinya i a la ramaderia Hom hi extreu bauxita Habitada aquesta regió a la fi del Neolític, al segle II aC no sembla influïda per Micenes En la seva expansió colonitzadora fundà la ciutat de Focea, a l’Àsia Menor Posteriorment, la seva història s’identifica amb la de la…