Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Amfissa
Ciutat
Ciutat del nomós de Fòcida, Grècia, al NE de Delfos.
Centre agrícola blat, oli, vi i ramader vaques i ovelles, a prop s’hi troben mines de bauxita Antiga capital dels Locres Òzoles El 338 aC, el tribunal dels amfictions encarregà a Filip de Macedònia de prendre i arrasar la ciutat, atès que els seus habitants l’havien construïda en territori del temple de Delfos Reedificada per August, Amfissa gaudí d’una gran autonomia durant l’Imperi Romà A l’edat mitjana esdevingué la residència dels comtes de Salona comtat de Salona
Messènia
Divisió administrativa
Regió del Peloponès, Grècia, situada entre els golfs de Kiparíssia i Calamata, que constitueix un nomós.
La capital és Calamata A l’antiguitat fou poblada per tribus d’estirp arcàdica en estret contacte amb les civilitzacions de l’Adriàtica meridional Les guerres messèniques ocasionaren la submissió de la regió a Esparta A partir d’aquest fet, els messènics intentaren de fundar algunes colònies Naupacte, Pilos per fugir, sense èxit, del jou espartà Després de la batalla de Leuctra 371, la regió assolí una plena autonomia fins a l’edat romana, època en la qual fou incorporada a la província de l’Acaia
Arta
Ciutat
Ciutat de l’Epir, Grècia, capital del nomós d’Arta (20.004 h [1981]), vora el riu Arakhthós.
Centre agrícola i comercial cotó, cereals, tabac, oli, cítrics, amb indústria tèxtil i adobs de pell Dita antigament Ambràcia, la ciutat fou fundada per Corint cap al 600 aC Posteriorment esdevingué la capital del rei de l’Epir, Pirros 256 A l’edat mitjana es convertí en un important centre militar i religiós de l’Imperi Bizantí, fins que fou ocupada per Boemon de Tarent 1083, el qual li conferí l’autonomia Durant els s XIII i XIV esdevingué la capital del despotat independent d’Epir
Cefalònia
Illa
Illa de la mar Jònica, Grècia, a l’entrada del golf de Patres.
Constitueix el nomós de Cefalònia, a les Illes Jòniques La capital és Argostólion El relleu és molt muntanyós, i els conreus es limiten a vinya panses i vi, olivera i cotó Conquerida pels romans el 189 aC, passà sota el govern de Bizanci i hi restà fins el 1082, que fou ocupada pels normands, els quals hi fundaren el comtat palatí de Cefalònia Esdevingué vassalla de Venècia i del principat de Morea 1194-1324 Presa pels angevins, recuperà l’autonomia sota els Tocco, els quals, davant el perill turc, demanaren el protectorat de Venècia 1482, que la integrà al ducat de Corfú…
Delfos
El pòrtic del tresor d’Atenes, al temple d’Apol·lo, a Delfos
© B. Llebaria
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Grècia, a la Fòcida, al vessant meridional del mont Parnàs.
Famosa pel santuari d’Apollo, era centre d’una important amfictionia i seu de l’oracle capital del món grec, l’origen del qual data de l’època micènica, que —segons una tradició de l’època arcaica— hi havia un santuari guardat per la serp Pitó Apollo la matà i s’emparà del santuari L’oracle funcionà des del sVII aC fins al s IV dC A partir del 582 aC cada quatre anys s’hi celebraven els jocs pitis Durant les guerres sagrades, Delfos defensà la seva autonomia enfront dels seus veïns i, tot i que fou saquejada pels foceus 355 aC, se salvà de les invasions perses Posteriorment decaigué com a…
Corfú

Vista de la illa de Corfú
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa de la mar Jònica, que constitueix un nomós de la regió Illes Jòniques, Grècia.
La capital és Corfú És separada de la costa de l’Epir per l’estret de Corfú La part septentrional és muntanyosa mont Pantokrátos, 911 m, la central, suaument ondada, i la meridional, plana Els recursos econòmics són l’agricultura oliveres, vinya i arbres fruiters i també la fabricació de paper i sabó i l’artesania tèxtil És un centre d’atracció turística Té aeroport S’hi destaquen les ruïnes del temple grec d’Àrtemis Després d’un efímer assaig colonial per part d’Erètria, l’antiga Corcira fou colònia de Corint 733 aC Mantingué lluites amb la metròpolis, com la batalla naval del…
Tessàlia
Divisió administrativa
Regió de Grècia que comprèn els actuals nomoí de Làrissa, Tríkala, Karditsa i Magnèsia.
La capital és Làrissa Situada al damunt de la Grècia Central, és gairebé totalment encerclada de muntanyes la serralada del Pindos a l’W i l’Olimp al N Té planes fèrtils les de Làrissa i Tríkala, i les comunicacions entre les diverses contrades són efectuades per mitjà de passos, el més important dels quals, el Mètsovon, s’obre camí a través del Pindos i la vall del Tempe El Peneu és el riu més important de la regió, que, climàticament, és pobra en precipitacions, la qual cosa determina els conreus cotó, tabac, oliveres, llegums i cítrics A l’E de Farsalos hi ha mines de cromit les indústries…
Atenes

Vista de la ciutat d’Atenes amb el Mont Hymettós al fons
© Fototeca.cat - Corel
Ciutat
Capital de Grècia i del nomós de l’Àtica.
La geografia Situada en una planura drenada del Cefís i el seu afluent l’Ilís i envoltada per petites muntanyes com l’Himet, el Pentèlic i el Parnes, bé que oberta al sud-oest a la mar Egea, la ciutat té un clima calorós i molt sec És el primer centre industrial del país les indústries principals són les tèxtils, químiques, alimentàries, de maquinària i de confecció les principals funcions de la ciutat són, però, la política, la comercial i la cultural El ràpid creixement de la ciutat fou ocasionat, en gran part, pel flux de refugiats procedents de Turquia 1923 i de fugitius de la guerra…
Grècia

Estat
Estat de l’Europa mediterrània que forma part de la península Balcànica, de la qual comprèn el sector més meridional. Limita amb Albània pel NW, amb Macedònia i Bulgària pel N, amb la Turquia europea pel NE, amb la mar Egea per l’E, amb la mar Mediterrània pel S i amb la mar Jònica per l’W; a més del territori peninsular, comprèn un gran nombre d’illes; la capital és Atenes.
La geografia física El relleu i la geologia El mont Athos Dave Proffer CC BY 20 Grècia és un país muntanyós, amb una estructura geològica complexa que es reflecteix en una gran fragmentació del relleu, que és format per massissos i sistemes muntanyosos que tanquen nombroses conques interiors Gairebé la meitat del territori és per damunt dels 500 m, bé que les muntanyes són relativament poc altes i cap dels cims no assoleix els 3000 m l’Olimp, l’altitud màxima del país, té 2918 m Hom pot distingir diverses regions la septentrional, la central, la meridional i la insular La Grècia septentrional…