Resultats de la cerca

Centre portuari —el més important del país—, constitueix, en realitat, el port d’Atenes, ciutat amb la qual forma actualment un sol nucli homogeni de població Té indústries sucreres, destilleries, manufactura de tabacs, drassanes de construcció naval, factories metallúrgiques, químiques i tèxtils És seu metropolitana A l’antiguitat, assolí importància vers el 470 aC, quan Temístocles la cenyí amb les llargues muralles que la unien amb Atenes Sota Pèricles, Hipòdam de Milet traçà una nova ciutat a l’entorn del port i la dotà d’edificis esplèndids Poblada de gent marinera, es…

Hom hi ha excavat un palau, de planta típicament minoica, amb un pati rectangular central i edificis al voltant els reials al nord, i l’entrada, el teatre i els magatzems a l’oest El palau té dues etapes de construcció de la més recent, que comprèn del minoic mitjà III al minoic recent II, en són visibles encara les restes

Segons la Crònica de Morea , fou fundada el 1248 Miquel VIII Paleòleg la conquerí als croats llatins el 1262 i la convertí en residència del governador del Peloponès Aviat atragué els habitants d’Esparta, que s’hi installaren i hi residiren Seu del despotat de Mistràs, fou ocupada pels turcs el 1460 i, malgrat les diverses temptatives efectuades per alliberar-la del jou otomà els Malatesta el 1464, els Morosini el 1687, caigué gradualment en decadència Fou un extraordinari centre cultural, que florí a les acaballes de l’Imperi i, entre altres, acollí el filòsof neoplatònic Iorgos Plítonas o…

Els seus habitants, al s VI aC, s’adheriren a la lliga del Peloponès i participaren en les guerres contra Pèrsia 480 Participaren en la lluita per l’hegemonia grega d’Esparta, Tebes i Atenes al costat d’aquesta i contribuïren, amb llur victòria 362, a la decadència de Tebes La ciutat passà al domini romà, i Adrià l’embellí amb nombrosos i esplèndids edificis

Formà part de la Lliga del Peloponès i de l’Aquea Cèlebre pel santuari d’Asclepi, situat al sud-oest de la ciutat, on els malalts eren guarits mitjançant una interpretació dels somnis semblant al mètode de la psicoanàlisi Dins el recinte del santuari hi havia els temples d’Asclepi i d’Àrtemis i el tholós , edifici circular de doble columnata a l’interior del qual es trobava la font sagrada, atribuït a Policlet el Jove segle V aC Altres edificis importants de la ciutat eren la palestra, el gimnàs i el teatre, obra també de Policlet, edificat aprofitant el vessant d’una muntanya i…

Fou sempre un gran centre religiós, fins i tot després de la fundació de Rodes 408-407 aC La seva acròpolis, que es dreça al damunt d’un penya-segat que domina la Mediterrània, conserva les ruïnes del santuari d’Atena Líndia, format per diversos edificis emplaçats en terrasses de distint nivell, comunicades per una majestuosa escala segle II aC que, partint de la columnata de la stoá inferior, dóna accés als propileus —els quals, per llur puresa de línies, recorden els de l’acròpolis atenesa— i a la plataforma superior, on hi ha l’altar i el temple d’Atena, d’ordre dòric Tot el…

Situada a l’extrem septentrional de l’illa, exporta a través del seu port productes agrícoles vi, oli, fruita És un centre turístic molt important El nucli antic, envoltat de muralles bizantines segle XIII, conté nombrosos edificis gòtics construïts pels cavallers de l’Hospital de Sant Joan hospitaler entre el 1308 i el 1522, entre els quals cal destacar la catedral de Sant Joan restes, el palau del gran mestre, els dos hospitals vell i nou dels cavallers i, sobretot, els cèlebres hostals o palaus de vuit llengües de l’orde Els anys 1961, 1963 i 1964 hi tingueren lloc unes…

La capital és Quios 24070 h 1981 Situada prop de la costa de l’Àsia Menor de la qual resta separada pel canal de Quios, té conreus importants de vinya i de fruita Colonitzada pels jonis al II millenni, es mantingué independent fins al segle VI aC Contrària d’Atenes, s’hi alià posteriorment i formà part de la segona lliga marítima 378 aC Possessió romana, tingué una gran importància comercial sobretot pels seus vins i fou disputada, a l’edat mitjana, per Gènova i Venècia, fins que els turcs se n'empararen Al segle XIX fou un dels centres més destacats del moviment nacionalista…

Famosa pel santuari d’Apollo, era centre d’una important amfictionia i seu de l’oracle capital del món grec, l’origen del qual data de l’època micènica, que —segons una tradició de l’època arcaica— hi havia un santuari guardat per la serp Pitó Apollo la matà i s’emparà del santuari L’oracle funcionà des del sVII aC fins al s IV dC A partir del 582 aC cada quatre anys s’hi celebraven els jocs pitis Durant les guerres sagrades, Delfos defensà la seva autonomia enfront dels seus veïns i, tot i que fou saquejada pels foceus 355 aC, se salvà de les invasions perses Posteriorment decaigué com a…

Habitada ja a la fi del segon millenni aC, fou anomenada Olímpia pels seus pobladors en recordança del mont Olimp Visqué sempre a expenses del santuari —l' Altis sagrat —, que, dedicat d’antuvi a una divinitat femenina, esdevingué, a partir del primer millenni aC, un dels llocs principals del culte de Zeus Centre religiós i cultural del món grec antic sobretot a causa de la implantació dels jocs olímpics, feta, segons la llegenda, per Hèracles mateix, ho fou també de l’esport, tant en el seu aspecte competitiu com en l’aspecte ètic i religiós Hom creu que, a partir del 776 aC, tots els grecs…