Resultats de la cerca

Són dividides en dos grups les Septentrionals i les Orientals Les primeres són al NE de l’illa d’Eubea, enfront de les costes de Tessàlia en formen part les illes d’Escíatos, Esciros, Skòpelos i Pélagos, entre altres de més petites Les Orientals, situades davant les costes del SW de Turquia, són illes més grans i més nombroses entre moltes altres hi ha les de Samos, Quios, Icària, Patmos, Rodes, Tḗlos i Kos Formades pels enfonsaments terciaris i quaternaris que donaren lloc a la formació de l’Egea, són unes illes muntanyoses de natura calcària que assoleixen els 1000 m d’altitud els punts més…

El seu límit septentrional és format per la terminació oriental dels Alps centrals, la plana hongaresa i la conca del Danubi És voltada d’est a oest per les mars Adriàtica, Jònica, Egea, de Màrmara amb els estrets dels Dardanels i del Bòsfor i Negra La península és constituïda per un nucli central de terrenys antics, flanquejats a l’oest i a l’est per serralades de plegament alpí els Alps Dinàrics i els Balcans Aquest nucli central té forma triangular, i en el seu vèrtex nord-occidental conflueixen serralades joves Alps Dinàrics, Alps de Transsilvània, Balcans, que formen una àrea d’intensa…

Hi ha conreus de vinya, tabac, oliveres, figueres, ordi Les localitats principals són Amorgós , port de la costa oriental, i Aigiálē al N de l’illa

Té poca fondària menys de 100 m i les costes són planes i suaus i acullen diversos nuclis de població, el més important dels quals és la ciutat que li dóna el nom

Conreus de vinya i olivera Els principals nuclis de població són Citera i Pòtamos Segons la mitologia hi nasqué Afrodita, que arribà a l’illa damunt una onada Políticament fou un punt estratègic, sobretot durant la guerra d’Arquidam el 425 aC, Nicies l’ocupà, amb la qual operació completà el blocatge del Peloponès

S’hi conserva un temple dedicat a Apollo Epicuri, bastit entre el 420 i el 417 aC per Ictinos, que fou també arquitecte del Partenó bé que és essencialment dòric, conté elements jònics i àdhuc la mostra més vella que hom coneix de l’ordre corinti El fris i les mètopes són conservats al British Museum

Els enfonsaments terciaris i quaternaris foren l’origen de la cubeta i de les nombroses illes d’aquesta mar arxipèlags de les Espòrades i les Cíclades Al NE de Creta hom troba les màximes profunditats 2298 m Els ports més importants són el Pireu, Tessalònica, Bólos, Mitilene, Càndia i Esmirna Hi és important la pesca d’esponges

És la més septentrional de l’arxipèlag De relleu muntanyós, especialment a la costa occidental, el cim culminant és el Kubárion 1009 m A les planes i als contraforts de les muntanyes són conreats oliveres, cítrics, tabac i figueres, que constitueixen el principal recurs econòmic de la població La capital de l’illa és Andros, petit port a la costa occidental

Hom hi ha excavat un palau, de planta típicament minoica, amb un pati rectangular central i edificis al voltant els reials al nord, i l’entrada, el teatre i els magatzems a l’oest El palau té dues etapes de construcció de la més recent, que comprèn del minoic mitjà III al minoic recent II, en són visibles encara les restes

La capital és Làmia Altres ciutats importants són Levàdia, Amfissa i Calcis Fins el 1987 la regió incloïa els nomoí de l’Àtica i d’Etòlia-Acarnània S'estén, d’W a E, des de la part meridional del Pindos fins a Eubea, a la mar Egea Al N limita amb la Tessàlia, i al S amb el golf de Corint i la regió de l’Àtica