Resultats de la cerca
Es mostren 2702 resultats
Coyoacán
Ciutat
Ciutat de Mèxic, a l’àrea del districte federal.
Importants monuments colonials segle XVI
Toluca de Lerdo
Ciutat
Capital de l’estat de Mèxic, Mèxic.
Situada a 2 680 m alt, 63 km al SW de la ciutat de Mèxic, prop del Nevado de Toluca volcà extingit al S de la vall de Toluca, de 4392m, és el centre d’una rica àrea agrícola i un nus de comunicacions Té indústries químiques i alimentàries
Tlaxcala
Església de l’estat de Tlaxcala
© Corel / Fototeca.cat
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, que limita al N amb els estats d’Hidalgo i Puebla, a l’E i al S amb el de Puebla i a l’W amb el de Mèxic.
La capital és Tlaxcala És l’estat més petit de Mèxic i és situat en una regió molt muntanyosa del sector oriental de la Cordillera Volcànica La circulació hídrica adquireix en alguns casos caràcter endorreic i forma llacunes El clima és fred L’agricultura i la ramaderia són les riqueses principals La indústria és poc desenvolupada teixits, llana, cotó i vidre La densitat és de 195 h/km 2 , i la població és majoritàriament rural Durant el predomini asteca constituí un enclavament autònom, poblat pels tlaxcalteques en arribar els castellans, s’hi aliaren malgrat l’oposició del senyor de…
Tijuana
Ciutat
Ciutat de l’estat de la Baixa Califòrnia Nord, Mèxic, a 5 km de la desembocadura del riu de Las Palmas al Pacífic.
Indústries alimentàries i artesanes La seva principal font d’ingressos és el turisme Per raó de la seva proximitat a la frontera amb els EUA, hi entra una gran quantitat de població flotant nord-americana
Tiburón
Illa
Illa del golf de Califòrnia, al NW de Mèxic, molt a prop de les costes de l’estat de Sonora, al qual pertany i del qual és separada per l’estret de l’Infiernillo.
Té uns 54 km de llargada per uns 30 km d’amplada, i és força muntanyosa 1 218 m d’altitud màxima El clima és tropical sec
Texcoco
Ciutat
Ciutat de l’estat de Mèxic, Mèxic.
És situada a 2280 m d’altitud, a la riba del llac homònim, a la Cordillera Volcánica Té indústries alimentàries i un moviment comercial important, gràcies a la proximitat de la capital Hàbitat originari dels indis otomí, els quals foren envaïts pels txitximeques, després esdevingué capital del regne d’Acolhuacan, al si de la triple aliança amb Tenochtitlán i Tlacopán A causa de les lluites internes, el rei Nezahualcoyotl s’alià amb els mexiques i derrotà els tepaneques 1430 més tard, però, els mexiques romperen el pacte Nogensmenys, a l’arribada dels conqueridors castellans el cap txitximeca…
el Terri
El Terri, prop de Sant Andreu del Terri
© Fototeca.cat
Riu
Riu de Catalunya, afluent per l’esquerra del Ter, que neix prop de la ciutat de Banyoles (Pla de l’Estany) per la unió de les quatre séquies septentrionals de l’estany de Banyoles.
Passa pel pla de Banyoles, i a Borgonyà rep, per la dreta, la riera de Matamors, que davalla de la serra de Sant Patllari Prop de Cornellà del Terri rep, per l’esquerra, la riera de Garrumbert, i a Sords, per la dreta, el Revardit, que davalla de la serra de Rocacorba A partir d’aquest sector, el riu descriu pintorescs meandres, flanquejats de pollancredes i omedes rep encara, aigua avall de Sant Andreu del Terri, per la dreta, les rieres de Marimanya i de Riudellots i s’uneix al seu collector prop de Medinyà
Terradelles
Poble
Poble, en part disseminat, del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), prop de la riera de Cinyana, al S del cap del municipi i prop del Vilar de Sant Andreu, l’església del qual depenia de la parròquia de Sant Martí de Terradelles.
El lloc és esmentat ja el 841 havia format part del terme de Bàscara Alt Empordà, de la mitra de Girona Pertangué al comtat de Girona