Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
Lualaba
Riu
Nom que rep el curs superior del riu Congo, a la República Democràtica del Congo, des del seu naixement, als contraforts de Kundelungu (a 1 420 m), molt a prop de la frontera amb Zàmbia, fins a les cascades de Stanley, prop de l’equador.
En direcció S-N rep el Lubudi per l’esquerra, travessa els llacs Upemba i Kisale i hi desguassen, per la dreta, els rius Luvua, Lukuga, Luama, Elila i Ulindi
Kivu
Llac
Llac de la República Democràtica del Congo, situat a l’altiplà dels Grans Llacs Africans, a 1 463 m d’altitud.
Les seves aigües desguassen al llac Tanganyika, pel riu Ruzizi
Luapula
Riu
Riu de l’Àfrica central que forma la frontera oriental de la República Democràtica del Congo amb Zàmbia (1 000 km).
Neix al S del llac Bangweulu, desguassa al llac Mweru, del qual surt amb el nom de Luvua
Virunga
Massís
Massís volcànic de l’Àfrica central, al N del llac Kivu, al límit entre la República Democràtica del Congo, Ruanda i Uganda.
La part oriental és constituïda per sis volcans apagats, un dels quals el Karisimbi 4660 m, i la part occidental comprèn dos volcans actius, el Nyiragongo 3480 m i el Nyamlagira 3058 m
Ruwenzori
Massís
Massís de l’Àfrica oriental, al límit entre Uganda i la República Democràtica del Congo, amb els llacs Albert al N i Eduard al S.
Té una longitud de 120 km Els cims més alts són el Margherita 5 119 m i l’Alexandra 5 100 m
Àfrica Equatorial Francesa
Geografia històrica
Govern general que reuní en forma de federació, del 1910 al 1958, els territoris francesos del Gabon, del Congo Mitjà, de l’Ubangi-Xari i del Txad.
La capital fou Brazzaville
Camerun
Estat
Estat de l’Àfrica equatorial, que limita amb Nigèria a l’W i N, amb el Txad al N, amb la República Centreafricana a l’E, amb la República del Congo al SE, amb Gabon i Guinea Equatorial al S i amb el golf de Guinea a l’W; la capital és Yaoundé.
La geografia física El sector costaner del país, que s’obre al golf de Biafra, és format per un conjunt de planes i regions aturonades, terciàries i quaternàries, drenades pels rius Wouri, Sanaga i Nyong, interrompudes, al NW, per l’imposant massís volcànic del mont Camerun 4070 m alt Vers l’interior hom troba una regió de transició amb petits altiplans escindits per valls profundes, que acaba, a l’E i al NE, amb una sèrie d’escarpaments que porten a la regió d’altiplans del Camerun central, la qual culmina en el massís de l’Adamaua 1500 m Al N d’aquest, l’àrea que s’estén fins al Txad és un…