Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Tanganyika
Llac
Llac de l’Àfrica oriental, entre Tanzània (E), la República Democràtica del Congo (W), Burundi (N) i Zàmbia (S).
Amb una llargària de 660 km i una amplària que no supera els 80, té una superfície de 32 893 km 2 Ocupa un solc profund al sector meridional del Rift Valley, i la seva profunditat assoleix 1 435 m, cosa que el situa al segon lloc del món El Malagarasi n'és l’immissari principal, i el Lukuga, afluent del Congo, el primer emissari A les costes, molt abruptes, hi ha els ports de Kigoma Tanzània, Kalemie República Democràtica del Congo, Bujumbura Burundi i Mpulungu Zàmbia
Kinshasa
Ciutat
Capital de la República Democràtica del Congo que forma una regió administrativa pròpia.
Situada en el baix Congo, s’estén al llarg de la vora esquerra del riu, davant Brazzaville i a tocar del llac Pool Malébo Fundada el 1881 per HM Stanley, és capital de l’estat des del 1926, any en què s’inicià un gran creixement demogràfic des del 1955 290277 h al 1965 gairebé es duplicà la població, la qual superà el milió d’habitants el 1969 Al N hi ha el barri industrial i comercial i el nucli residencial més important barris de Kalima i Kintambo i al S els barris obrers És un port fluvial molt important Té indústria tèxtil, mecànica i cervesera El ferrocarril i la carretera uneixen la…
República Democràtica del Congo

Estat
Estat de l’Àfrica equatorial, que limita al N amb la República Centreafricana, al NE amb el Sudan del Sud, a l’E amb Uganda, Ruanda, Burundi i Tanzània, al S amb Zàmbia i Angola i a l’W amb una estreta franja atlàntica i amb la república del Congo; la capital és Kinshasa.
La geografia física El territori és el més extens de l’Àfrica subsahariana, i ocupa la major part 2/3 de la depressió tectònica de la cubeta del Congo El centre és constituït per una plana de més de 700000 km 2 , d’una altitud mitjana de 400 m a 600 m, el punt més baix de la qual correspon al llac Tumba 350 m Circumden la depressió una sèrie d’altiplans i de dorsals perifèriques constituïts formats per roques cristallines i esquistoses de l’antic sòcol, cobertes de gres i argiles secundaris a les zones d’altiplans, que són afectats per cicles d’erosió i per moviments tectònics, lligats amb…