Resultats de la cerca

Hi havia una ermita dedicada a sant Salvi des d’abans del 1290, regida per donats i amb un benefici presbiteral El 1690 el lloc fou donat per Francesc de Bournonville, marquès de Rupit i senyor del lloc, als frares franciscans, a instàncies del bisbe franciscà de Girona, Miquel de Pontic, que hi volia fundar un collegi com el d’Escornalbou Tot seguit hi fou fundat un convent, que tenia 18 religiosos al segle següent i s’encarregava també de l’Hospital de Santa Maria de Bellver 1735, situat a la vila de Santa Coloma de Farners Al llarg del s XVIII foren refetes les dependències del convent,…

Es troba dalt de la muntanya de Sant Salvador 420 m alt, sector de la Serralada Prelitoral a l’esquerra del Llobregat, davant el massís de Montserrat el riu forma entre ambdós blocs el congost del Cairat És l’antiga església del castell de les Espases, esmentada ja el 895, quan fou cedit a l’església de Vic Des del 992 canvià de senyor i es vinculà després al castell d’Esparreguera, fins que el 1351 passà a propietat dels priors i després abats de Montserrat Del castell, només en resten els fonaments de la torre a la roca que corona el cimal La capella de Sant Salvador és coneguda des del s…

L’església de Sant Salvador, centre del barri, era romànica subsistí fins el 1464, que fou destruïda a causa del setge d’aquell any

El lloc fou donat a l’abat i als canonges de l’abadia de Provença el 1152 pel comte Ramon Berenguer IV El 1155 el bisbe de Lleida confirmà al primer prior Guillem i als seus canonges la possessió del lloc, amb l’autorització de poder-hi construir una nova església més gran que la que ja hi havia L’augment inicial del monestir fou causa de discussions entre el bisbe i capítol de Lleida i el prior Gaufred, el 1175, que acabaren amb una concòrdia, feta amb la intervenció de l’arquebisbe de Tarragona, sobre els drets de sepultura i els delmes que podien percebre els comunitaris de Sant Ruf La…

L’edifici fou construït el 1887 Hom ha iniciat la installació, en aquesta muntanya, d’un parc forestal d’una extensió de 35 ha

L’edifici És una església d’una nau amb un absis semicircular a l’est En època preromànica la nau devia tenir una coberta amb encavallades de fusta En construir la volta nova, que probablement era apuntada i avui no es conserva, es va aprofitar per a engruixir els murs de la nau i també s’hi van fer arcs formers i pilars adossats Un arc presbiteral, de mig punt, dona pas a l’absis, cobert amb volta de quart d’esfera Aquest no presenta ornamentació, però té una finestra de doble esqueixada situada al centre Al mur del costat oest hi ha una finestra del mateix tipus La porta s’obre a la façana…

Existia ja el 1001 i pertanyia a l’antiga parròquia de Santa Creu d’Olorda L’edificació es romànica s XII, modificada i restaurada en moltes ocasions, la darrera el 1956

Actuà com a parròquia entre el 1150 i el 1550 més tard es recorda el seu nom en llistes parroquials fins al s XVIII, però el seu terme ja s’havia repartit entre Llaés i Vallfogona

Existia ja el 1150 El 1235 Bernat Calbó en consagrà l’església actual, a la qual s’afegiren dues capelles laterals el 1640 Al s XIV perdé la feligresia només tres cases el 1553 i s’uní com a sufragània a Sant Quintí de Puig-rodon Els amos del Rotllan tenien cura del seu manteniment

La seva església i alguns masos foren donats al monestir de Sant Marçal de Montseny el 1063 Al principi del segle XII es reuní en el dit lloc una comunitat de clergues, regits per Berenguer de Llavaneres, a la qual Elies, prior de Sant Marçal, i Pere Ramon de Vilademany, senyor del lloc, cediren l’església de Sant Pere el 1136 La pobresa inicial i l’oposició dels monjos de Breda impedien la consolidació de la casa, fins que hi intervingueren decididament els Vilademany i el bisbe de Girona el 1139 El bisbe de Girona confià a la nova comunitat de canonges de Sant Agustí les esglésies veïnes de…