Resultats de la cerca

El 1960 hi vivien 51 h aglomerats

La capital és Chetumal 56 709 h 1980 Limita al N amb el golf de Mèxic, a l’E amb la mar Carib, al S amb Belize i a l’W amb els estats de Yucatán i Campeche És una extensa plana de 4 a 6 m d’altura, composta per roques calcàries, en un procés de carstificació molt avançat, per tant amb pocs corrents de superfície, però amb molts de subterranis La costa és molt retallada El clima és tropical, calorós i humit L’agricultura és poc desenvolupada cereals i fruites tropicals La principal riquesa és l’explotació forestal Molt poca indústria La població 10 h/km 2 est 1990 és eminentment rural Dominada…

El lloc és esmentat ja el 923, i l’església parroquial de Sant Martí, al s XI l’edifici, romànic, no ha estat inundat, com la majoria de les masies moltes abandonades de temps, entre les quals el mas Serrallonga, de la família del famós bandoler i un notable pont refet en 1696-1700, pel pantà de Susqueda El lloc formà part del terme senyorial de Sau i constituí batllia amb Sant Andreu de Bancells S'independitzà al principi del s XIX i formà per poc temps municipi independent amb Mansolí

És situada a la regió del Bajío, a la vora del riu Querétaro i a 1 850 m d’altitud, en una zona agrícola rica, sobretot en fruites Nus de comunicacions i important centre comercial Indústries dedicades a la talla de pedres precioses, de filats i teixits de cotó, màquines de cosir, paper, adobs de pell i aiguardents Hi passa la carretera Panamericana L’església del convent de Santa Rosa s XVII té l’interior xorigueresc La de San Agustín s XVIII té una ornamentació molt rica És interessant també el pati del Palacio Federal s XVIII El 1867 hi fou afusellat l’emperador Maximilià de Mèxic

La capital és Querétaro Limita amb els estats de San Luis Potosí N, Hidalgo E, Mèxic E i S i Michoacán S i Guanajuato W La meitat sud-occidental correspon a l’extrem sud-est de l’altiplà Meridional, obert en diverses valls que permeten la comunicació amb altres regions La meitat nord-oriental pertany al domini de la Sierra Madre Occidental, molt retallada a causa de l’erosió regressiva Els rius principals, poc aprofitables, són el San Juan i el Lerma El clima és tropical temperat amb escassa pluviositat 450 mm anuals Hi ha poca producció agrícola cereals, canya de sucre, tabac, cafè, plàtans…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Sils E, Maçanet de la Selva SE, Maçanes SW, Sant Feliu de Buixalleu W i Santa Coloma de Farners NW i N S’estén a la conca mitjana de la riera de Santa Coloma, que el travessa de N a S i que el divideix en dos sectors diferenciats l’oriental més planer, dins la depressió selvatana, i l’occidental, molt més extens, accidentat ja per contraforts de la Serralada Prelitoral, com el Far 587 m d’altitud o el puig d’Argimon 477 m La riera de Santa Coloma rep per la dreta el torrent de l’Esparra i altres, mentre…

Amb una altitud de 5 452 m, és el segon pic més important El cràter té una profunditat de 250 a 300 m i un diàmetre de 800 m El nom en nàhuatl significa ‘muntanya que fumeja’ Inactiu llevat d’emissions de fum ocasionals des del 1702, el 1994 i el 1997 tingueren lloc noves erupcions, la darrera de les quals afectà els estats de Tlaxcala, Morelos, Puebla i Mèxic

S'estén per un territori molt accidentat, on neix la riera de Vallors , afluent de capçalera de la riera de Santa Coloma El lloc existia ja el 886 L’església de Santa Margarida, consagrada el 1183, fou refeta al s XVIII Pertany a la seva demarcació el santuari del Pedró

Formava part del vescomtat de Cabrera, dins la batllia d’Anglès juntament amb Sant Martí Sapresa