Resultats de la cerca
Es mostren 3956 resultats
Sant Julià del Llor
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Julià del Llor i Bonmatí (Selva), a uns 5 km al SE del cap del municipi.
S'estén per una plana regada per la séquia de Sant Julià , que dóna força també a la indústria tèxtil de la colònia de Bonmatí, situada a l’esquerra del Ter S'hi explotaven mines de galena Al nucli urbà, de carrers pintorescos i inconnexos, hi destaquen el carrer Vell, al peu de la muntanya de Sant Julià, a la riba del Ter, amb cases amb llindes gravades al s XVIII, agrupades a l’entrada del pont vell que comunicava amb la Cellera el carrer Nou, al costat del pou de la mina Carlota, amb les cases que eren habitatges miners i el carrer Petit, format per cases noves La parròquia de Sant Julià…
Sant Joan Samora
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès), a l’E del terme.
Sant Joan de Segrià
Raval
Antic raval d’origen àrab situat al N de Lleida (Segrià), camí d’Albesa, a dos quilòmetres de la ciutat, al peu del planell del Secà de Sant Pere, a la partida del Bovar.
Conquerida Lleida, el bisbe Guillem Pere de Ravidats consagrà la mesquita al culte catòlic 1149, i el 1168 es constituí cap a la pabordia de Sant Joan del Segrià, que comprenia les esglésies de Torrefarrera, Rosselló, Alandir, Vila-ratera Alguaire, Vilanova del Segrià, Raïmat i Sant Salvador Els hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, que des del 1152 posseïen la comanda d’Alguaire, pretenien la plena jurisdicció sobre el Segrià, i del 1173 al 1192 sostingueren un espinós litigi amb els bisbes de Lleida, en el qual intervingué el legat Gregori, cardenal de Sant'Angelo, nebot del papa Celestí…
Sant Joan de Mediona
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Mediona
(Alt Penedès), estès a banda i banda de la riera de Mediona, aigua amunt del castell de Mediona.
El nucli sorgí a partir de mitjan s XIX al voltant de l’antiga església parroquial, pràcticament aïllada, de Sant Joan de Conilles, que pertanyia a la jurisdicció del castell de Mediona
Sant Joan de la Muntanya
Església
Església romànica del municipi de Pontons (Alt Penedès), damunt la serra de mas Fonoll, al NE del cim; és l’antiga capella del castell nou de Pontons, els vestigis del qual es veuen al costat, que fou donat, juntament amb aquest, el 1138, per Ramon Guillem d’Òdena als hospitalers, i que tenia per sufragànies les esglésies de Santa Maria i de Santa Fe.
L’església fou restaurada el 1968
castell de Sant Joan
Castell
Antic castell del municipi de Lloret de Mar
(Selva), les ruïnes del qual s’aixequen al promontori de la punta de Fenals (68 m alt.), que tanca per ponent la platja de Fenals, al SW de la vila, molt desfetes darrerament per l’acció de les noves urbanitzacions turístiques.
Fou bastit a mitjan s XI per Humbert Odó de Montseny a l’indret de la capella de Sant Joan, consagrada el 1079 Fou molt damnificat pels genovesos el 1353, i arruïnat definitivament pels anglesos a la fi del s XVIII Fins aleshores havia estat viu el culte de l’església, on acudien els devots en processons i rogatives lledànies
castell de Sant Joan
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de Blanes
(Selva), conegut pel Forcadell
, les ruïnes del qual s’aixequen al puig de Sant Joan
(166 m alt.), al NE de la vila.
Resta una torre restaurada modernament i la capella de Sant Joan advocació que tingué l’església de l’antic castell Fou bastit als s X-XI pels vescomtes de Girona, que el subinfeudaren als Blanes Passà a formar part del vescomtat de Cabrera
Sant Jaume de Palou
Església
Església del municipi del Pla del Penedès (Alt Penedès), al N del terme.
Sant Jaume de Castellmós
Església
Antiga església de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), vora la qual hi havia el 1413 l’hospital de pobres.
castell de Sant Iscle de Vidreres
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de Vidreres (Selva), les restes del qual s’aixequen a uns 2 km de la vila, esmentat ja el 1194 i que formà part del vescomtat de Cabrera; fou el centre de la batllia de Vidreres.
El 1241 fou cedit en feu als templers Segons tradició, a la seva església es venerava el cos de sant Iscle, que el 1263 devia ésser traslladat al monestir de Breda Restaren, però, algunes relíquies del sant i a partir del mateix s XIII s’hi venerà també la seva germana santa Victòria Fou ocupat pels remences el 1485