Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
el Pedró
Santuari
Santuari (Mare de Déu del Pedró) del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), al SE del terme, al vessant septentrional del pla de Goteres, a l’antic terme de Santa Margarida de Vallors.
Consta des del 1280 L’església actual fou refeta vers el 1520 i ampliada el 1619 s’hi conserva una imatge del s XVI
Sant Pere Molanta
Poble
Poble del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), situat al N del terme, a la plana.
La seva església existia ja el 991 dins el terme de l’antiga civitas d’Olèrdola El lloc és dit Palatio Moranta 996 i 1010 i més tard Palamoranta 1205, i simplement com Moranta des del s XIV L’església fou ampliada i transformada el 1744
Sant Miquel d’Èrdol
Església
Antiga església parroquial d’Olèrdola (Alt Penedès), situada dins el recinte emmurallat de l’antiga civitas, en lloc dominant, prop de la cinglera de la banda oriental.
Una primera església fou aixecada entre els anys 917 i 937 després del pas d’Almansor, fou renovada i consagrada de nou el 991 i, finalment, ampliada i de nou consagrada el 1118 L’edificació actual és la darrera del segle XII, amb l’afegitó de capelles i del campanar o coronament, però guarda la disposició i els elements de les esglésies que la precediren, en especial una capçalera dita mossàrab, amb un marcat arc de ferradura, adossada a la seva banda septentrional Té entorn seu sepultures antropomòrfiques, dites correntment olerdolanes L’església ha estat restaurada per la diputació…
Sant Pere Salou
Església
Antiga església i casa monàstica del municipi de Lloret de Mar (Selva), a l’E del terme, vora el de Blanes, al vessant S del turó d’en Vilar.
L’església és coneguda des del segle XIV amb el nom de Sant Pere del Bosc Una vella tradició recollida i ampliada al segle XIX diu que hi havia hagut un monestir de benedictins que subsistí fins el 1694, que els francesos incendiaren la capella Sembla més aviat que hi residien ermitans segons un estatut benedictí, que després del 1694 es fusionaren amb la comunitat de Sant Pere de Galligants El 1860 les terres i capelles foren comprades per un indià de Lloret, anomenat popularment el comte de Jaruco, que reedificà l’edifici i el convertí en el santuari de la Mare de Déu de Gràcia
els Ametllers

Vil·la romana dels Ametllers, a Tossa de Mar
© Fototeca.cat
Vil·la romana del terme de Tossa de Mar (Selva).
Descoberta el 1914 i excavada des del començament del segle XX, darrerament ha estat reestudiada per Ricard Batista, Albert López i Mario Zucchitello Fundada entorn del canvi d’era, fou ampliada al segle II, que quedà constituïda en dues parts a la part alta se situava la zona residencial, una mansió luxosa on vivien els propietaris i que disposava de termes pròpies i de mosaics en nombroses habitacions A la part baixa, separada per un mur de cinc metres, era la zona de producció d’oli i vi, amb quatre premses i una cisterna on es recollia el most Perdurà fins al segle V, i en la…
Olèrdola

Aspecte de la muralla romana d’Olèrdola
© Dep. Cultura / Generalitat de Catalunya
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat i castell del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), situada dalt d’un turó (358 m alt.) del massís de Garraf, al sector S del terme.
Les troballes arqueològiques revelen que l’indret era habitat ja a l’època neolítica i a l’edat del bronze Fou fortificat al moment de la conquesta romana del país, En resta una muralla romana construïda a principis del segle I aC, refeta al segle X, mesura 150 metres de llargada i 2 metres d’amplada, amb un parament extern format per grans blocs escairats També s’hi troben nombroses sitges, cisternes i fons de cabanes d’època iberoromana la base del castell és de parament romà Abandonat durant la pau romana Olèrdola ha estat poblada en temps difícils per la seva posició estratègica i…
Breda

Vista del campanar de Sant Salvador de Breda, a Breda (Selva)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a la zona de contacte entre el massís del Montseny i la depressió selvatana.
Situació i presentació El terme està situat a la part de ponent de la comarca i és envoltat totalment pels termes municipals de Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu, a l’W i a l’E, respectivament S’estén al peu dels vessants orientals dels massís del Montseny, entre la riera de Breda, límit occidental, que baixa de Can Padró, i la riera de Repiaix, límit oriental, que neix als vessants meridionals de Montsoriu i recull les aigües del coll de n’Orri, fins a la confluència d’ambdues, poc abans de desguassar a la Tordera per l’esquerra Forma una vall de clima suau, emparada per les…
Arbúcies
Vista del nucli antic de la vila d’Arbúcies centrat en l’església parroquial de Sant Quirze
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, situat a la part de ponent de la comarca, a l’E del massís del Montseny.
Situació i presentació El terme és en contacte amb les comarques del Vallès Oriental municipis de Montseny i Fogars de Montclús al SE i d’Osona Viladrau i Espinelves al l’W Confronta també amb els municipis selvatans de Sant Hilari Sacalm N, Santa Coloma de Farners NE, Sant Feliu de Buixalleu E i Riells i Viabrea S El municipi té per eix la vall de la riera d’Arbúcies, de boscos frondosos i reclosa pel Montseny, el pla de les Arenes a les Guilleries i els cims de Joanet i la serra de Malhivern i Montsoriu, a l’extrem S La vall és presidida pel cim majestuós de les…
Santa Coloma de Farners
Santa Coloma de Farners
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Selva, al sector de contacte entre el massís de les Guilleries i la depressió gironina.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis d’Osor i Brunyola, a l’E amb els de Vilobí d’Onyar i Sils, al s amb els de Riudarenes i Sant Feliu de Buixalleu, i a l’W amb els de Sant Hilari Sacalm i Arbúcies La riera de Santa Coloma o Major, que neix als territoris de Sant Hilari Sacalm, travessa d’W a E el terme i rep la riera de Castanyet prop de la ciutat El sector NW és accidentat amb una sèrie de muntanyes d’altitud mitjana no arriben als 1000 m i que constitueixen els contraforts de Santa Bàrbara, de l’Espinau amb el coll de Roscall, del Pedró i el serrat del Corb, que la vall de…
Blanes
Vista general de la vila de Blanes al peu del castell de Sant Joan
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a l’extrem meridional de la Costa Brava, a la plana al·luvial quaternària estesa a l’esquerra de la Tordera, entre els vessants de la serra Llarga i el de Montells i el litoral mediterrani.
Situació i presentació A l’E limita exclusivament amb el municipi de Lloret de Mar, mentre que a ponent confronta, de N a S, amb Tordera, Palafolls i Malgrat de Mar, tots tres municipis del Maresme Al nord del sector muntanyós s’alça el turó del Vilar 269 m, i la riera de Valdoric o de Blanes travessa el terme i la vila per desembocar a la mar prop de la roca o tómbol de sa Palomera continuada per sa Palomereta, que separa la badia de Blanes de la platja de Sabanell, la qual s’allarga fins a la desembocadura de la Tordera El port de Blanes, construït durant les dècades de 1920 i 1930, és…