Resultats de la cerca

És de planta rectangular, amb tres naus i tres absis, sense creuer En el centre hi ha una capella, que ocupa el lloc destinat al cor, també romànica El retaule de l’altar major, figuratiu i d’esmalts, del començament del s XI, és d’estil bizantí

Hi destaquen els boscos de roures, pins i les pastures Hi ha agricultura cereals, hortalisses i patates i ramaderia boví i bestiar cavallí Quant a la indústria, hi predomina la relacionada amb la fusta i amb la química El nucli més poblat és Sodupe, on s’hi troben torres, palaus i cases pairals, característiques de tot el terme municipal Casa Amézadga, el palau de Saratxaga L’església més important és la parròquia de Santa Maria, de la qual n'és remarcable el tabernacle de l’altar major

Centre comarcal, amb petites indústries fabricació de boines Fou fundada per sant Domingo de la Calzada i es convertí en estació obligada en els pelegrinatges a Sant Jaume de Galícia Conserva part de les muralles medievals La catedral, del segle XII, té tres naus, transsepte, deambulatori i trifori La torre i la portada sud són del segle XVIII En el seu interior es destaca el cadiram del cor segle XVI i, sobretot, el retaule de l’altar major, de Damià Forment El convent de San Francisco fou reconstruït al segle XVI El de Las Bernardas és del XVII

L’església, romànica, ha estat parcialment restaurada el frontal de l’altar obra de fusta del segle XIII es conserva al Museu Episcopal de Vic L'any 2014 fou descobert als magatzems del Museu d'Art de Catalunya un retaule gòtic del final del segle XV procedent de l'església que representa els fets principals de la vida de Sant Cebrià L'església, consagrada el 1192, fou parròquia independent fins el 1504, que fou agregada a la de Sant Fost El 1867 la part del seu terme a la dreta del Besòs, l’actual poble de la Llagosta, fou agregada a Santa Perpètua de Mogoda

És situada a la Tierra de Campos, entre els rius Pisuerga i Carrión Antic mercat agrícola, amb fàbriques de draps, avui té també tallers de metallúrgia i fabrica armes i campanes Bisbat catòlic La Pallantia romana, diverses vegades destruïda per visigots i àrabs, fou restaurada entre els anys 1000 i 1035 per SançIII de Navarra, que li atorgà privilegis i en restaurà el bisbat fundat al s IV Del 1113 al 1129 fou seu de concilis, i el 1208 Alfons VIII hi creà la primera Universitat de la península Ibèrica traslladada el 1239 a Salamanca Participà en temps de Carles V en les lluites dels…

L’edifici El temple romànic era d’una sola nau rectangular capçada per un absis semicircular i dues absidioles transversals, semicirculars, però més petites, de les quals només es conserva la del sud, força refeta La nau és molt allargada, fruit probablement d’una ampliació posterior, però també medieval, moment en què es devia construir la façana oest i la volta de canó seguit lleugerament apuntat De fet, a la façana sud hi ha una portada pe­tita, tapiada, d’arc de mig punt adovellat, que confirma que la nau originària era més curta L’absis i l’absidiola tenen una finestra de doble…

Agricultura cereals i indústries derivades, teixits de cotó, fabricació de vehicles industrials Centre d’àrea comercial Part de la Lusitània romana, Àvila fou ocupada alternativament, després de la invasió sarraïna s VIII, pels cristians i pels musulmans Reconquerida definitivament per Alfons VI de Castella-Lleó el 1088, fou repoblada per Ramon de Borgonya amb gent vinguda de Covaleda i de Lara i d’altres llocs de Castella esdevingué centre d’atracció de la comarca i fou visitada freqüentment per àrabs i jueus Al començament del s XIV, hi vivien barrejats els avilesos de les tres religions…

És centre d’àrea comercial, nucli agrícola cereals, oliveres, ametllers, vinya, centre d’una àrea de conreus de regadiu i nucli industrial indústria tèxtil, pisa, licors, productes alimentaris Entre els monuments sobresurten la catedral s XVI, d’estil renaixentista i ornamentació gòtica, amb el retaule de l’altar major, que conté escultures de Damià Forment la plaça major, porticada, i la casa de la ciutat, edifici d’estil mudèjar del s XV, reformat al s XIX Malgrat esdevenir la capital de Barbatània ja en temps dels romans, Barbastre no adquirí relleu fins a la dominació…

L’edifici De tot el conjunt monàstic es conserven l’església, gòtica, el campanar, l’ala nord del claustre i diverses construccions que queden delimitades per la plaça de l’església i el carrer del convent De la primera etapa altmedieval sols ens han arribat la magnífica torre romànica llombarda del campanar, únic vestigi de l’església consagrada el 1068, i un porxo del claustre construït posteriorment La primitiva església tenia, probablement, tres absis amb altar dedicats a sant Salvador, sant Benet i sant Miquel, i al costat nord hi havia el campanar adossat Aquest, comparable…