Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita al NE amb els municipis deOsor i Susqueda, a l’E amb Santa Coloma de Farners, al S amb Arbúcies, a l’W amb els d’Espinelves i Vilanova de Sau i al N amb Rupit i Pruit els tres últims pertanyents a la comarca d’Osona S’estén des del pla de les Arenes 1086 m, a l’W, fins al puig de Sant Miquel o de Solterra 1202 m al NE, la serra de la Gavarra 1182 m al NW, i la serra del Pedró 929 m a l’E Comprèn la capçalera de la riera d’Osor dita també, a l’inici, de Vallicrosa, de la…

Prop del cim, al vessant d’Osor, hi ha l’ermita de Sant Gregori, existent ja el 1636, que fou restaurada durant el segle XX

El santuari, que existia ja al segle XVII, fou renovat el 1882 depèn del patronat de l’ajuntament Modernament ha restat inclòs en una urbanització particular hom construí prop seu un hotel, actualment tancat

Al s XVII era lloc reial

Situació i presentació Limita amb els municipis de Riells i Viabrea i Breda SW, Arbúcies NW i N, Santa Coloma de Farners N, Riudarenes NE, Maçanes E, Hostalric SE, Fogars de la Selva S i Sant Celoni SW, aquest últim de la comarca del Vallès Oriental El territori és muntanyós, especialment al sector septentrional, situat als contraforts dels massissos del Montseny i de les Guilleries, on abunden els boscos d’alzines, d’alzines sureres, de pins i de castanyers El terme s’estén al marge esquerre de la Tordera, que en forma el límit meridional, i comprèn la vall baixa de la riera d’Arbúcies…

Existia ja el 846 en estreta connexió amb el monestir de Servàs el 849 fou donat pel comte Frèdol al monestir de Gerri en premi de la fidelitat d’aquest monestir en les lluites entre els comtes Galindó i Frèdol Sembla, per tant, que Perabella i Servàs devien haver seguit el partit de Galindó i que per això haurien estat annexats a Gerri

L’església parroquial de Sant Dalmai havia estat possessió del monestir de Breda El lloc depengué del castell de Brunyola

El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Climent, que havia estat possessió del monestir d’Amer Era lloc reial al s XVII