Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Celanova
Municipi
Municipi de la província d’Ourense, Galícia, drenat per l’Arnoia.
A la vila hi ha el monestir benedictí de San Salvador, fundat al segle X i molt modificat en època moderna Al costat conserva la capella mossàrab de San Miguel segle X Hi ha un pont d’origen romà
Sant Feliu de Buixalleu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva situat al sector sud-occidental de la comarca.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Riells i Viabrea i Breda SW, Arbúcies NW i N, Santa Coloma de Farners N, Riudarenes NE, Maçanes E, Hostalric SE, Fogars de la Selva S i Sant Celoni SW, aquest últim de la comarca del Vallès Oriental El territori és muntanyós, especialment al sector septentrional, situat als contraforts dels massissos del Montseny i de les Guilleries, on abunden els boscos d’alzines, d’alzines sureres, de pins i de castanyers El terme s’estén al marge esquerre de la Tordera, que en forma el límit meridional, i comprèn la vall baixa de la riera d’…
Fogars de la Selva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva és situat a l’extrem meridional de la comarca.
Situació i presentació Limita pel N amb els municipis de Sant Feliu de Buixalleu, Hostalric a l’altra banda de la Tordera, Maçanes i Maçanet de la Selva, pel S i l’E amb el de Tordera Maresme i per l’W amb el de Sant Celoni Vallès Oriental S’estén pel sector NE del massís del Montnegre, amb un cim destacat al Montgròs 391 m, i pel sector de la plana alluvial de la Tordera, que conforma part del límit septentrional del municipi, on aquest riu rep la riera de Santa Coloma La zona forestal, estesa als vessants del Montnegre, ocupa una bona part del territori Hi abunden les alzines, les alzines…
Caldes de Malavella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a la zona de contacte amb el Gironès.
Situació i presentació Termeneja al N amb els municipis de Riudellots de la Selva, Sant Andreu Salou i Caçà de la Selva els dos últims del Gironès, a l’E amb Llagostera també del Gironès, al S amb Vidreres i a l’W amb Sils i Vilobí d’Onyar Es troba en una extensa vall entre les conques del Ter i la Tordera Les aigües del sector del nord, les rieres de Gotarra i de Benaula, desemboquen a l’Onyar, que travessa un petit sector a l’extrem NW del terme, mentre que al sector del veïnat de Mateves es forma la capçalera de la riera de Santa Maria, que ja fora del terme esdevé la séquia de Sils,…
Astúries
Província
Regió septentrional de la península Ibèrica, constituïda pel vessant marítim de l’extrem occidental de la serralada Cantàbrica, entre Galícia, a l’oest, i La Montaña, a l’est, i que constitueix una comunitat autònoma uniprovincial de l’Estat espanyol; la capital és Oviedo.
La geografia física El relleu i la geologia Astúries és estructurada en dues serralades paralleles orientades d’est a oest, l’una litoral i l’altra interior, que emmarquen una depressió prelitoral Aquest relleu té com a origen tectònic el reaixecament d’una antiga serralada herciniana, que donà lloc a dos horste que emmarquen una fossa tectònica Les serralades paralleles a la mar s’ajunten en un colze brusc cap a l’oest en topar amb el bloc rígid del massís gallec Aquest colze, format per esquists i quarsites paleozoiques, és d’estructura massissa i d’altituds modestes 1000-1500 m cap a l’est…
Tossa de Mar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a la costa, al sector de la comarca accidentat per la Serralada Litoral, en plena Costa Brava.
Situació i presentació Limita a l’W amb el terme de Lloret de Mar, al N amb el de Llagostera Gironès i el de Vidreres i a l’E amb el de Santa Cristina d’Aro Baix Empordà Al terme s’alça el puig de les Cadiretes 519 m, punt culminant del massís o bloc granític que tanca per mar la depressió selvatana, anomenat serra de Sant Grau pel santuari que es dreça en un dels vessants És drenat en bona part per la riera de Tossa, que centra el sector SW i desemboca a la mar a llevant de la vila La costa és summament retallada i la munió de cales i caletes que forma han estat ocupades per urbanitzacions…
Aragó
Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol, situada a la zona mitjana de la vall de l’Ebre, entre els Pirineus i la Serralada Ibèrica; comprèn les províncies d’Osca, Saragossa i Terol; la capital és Saragossa.
La geografia física El relleu i la geologia Hom pot distingir-hi tres unitats fisiogràfiques els Pirineus, la Depressió Ibèrica i el Sistema Ibèric Els Pirineus aragonesos corresponen als Pirineus centrals llur característica és la importància del sector axial i, per tant, aquest és representat per una estreta franja de materials paleozoics de formes abruptes i roques metamòrfiques Aquí es troben les màximes altures el Balaitús o Pico del Moro 3151 m, Vinhamala 3303 m, mont Perdut 3355 m Una depressió longitudinal, en la qual es forma la cubeta de Jaca i continua per la canal de Berdún,…
Espanya
Estat
Estat de la península Ibèrica, a l’extrem SW del continent europeu, limitat al N per la mar Cantàbrica i els Pirineus, els quals fan frontera amb Andorra i França, a l’E per la mar Mediterrània, al S per la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic, i a l’W per Portugal i l’oceà Atlàntic. Comprèn els enclavaments africans de Ceuta i Melilla i els arxipèlags de les Balears a la mar Mediterrània i de les Canàries a l’oceà Atlàntic, davant de la costa marroquina; la capital és Madrid.
La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…