Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Tajumulco
Volcà
Volcà apagat de Guatemala, al departament de San Marcos, al NW de Quezaltenango.
Amb 4 220 m, és la muntanya més alta de l’Amèrica Central
Antigua Guatemala
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital del departament de Sacatepéquez, Guatemala, vora el riu Pensativo, voltada al S i a l’W pels volcans Agus (3 752 m), Fuego (3 835 m) i Acatenango (3 959 m).
És un centre comercial i industrial, i també turístic La ciutat, fundada cap al 1542, després de l’incendi de Ciudad Vieja, al s XVII, esdevingué un dels centres més importants de l’Amèrica castellana La població cresqué molt uns 66 000 h a mitjan s XVIII, però sovint era víctima d’inundacions, erupcions volcàniques i terratrèmols Un d’aquests destruí Antigua el 1773, i aleshores el govern decidí de traslladar la capitalitat a l’actual Guatemala Universidad de San Carlos 1676, que conserva un claustre reconstruït el 1763
Guatemala
© Corel Professional Photos
Estat
Estat de l’Amèrica Central, que limita a l’W i al N amb Mèxic, a l’E amb Belize, el golf d’Hondures, Hondures i El Salvador, i al S amb l’oceà Pacífic; la capital és Guatemala.
La geografia física Els principals trets del relleu són la serralada, continuació de la Sierra Madre de Chiapas, que travessa tot el país, i una altra cadena parallela, més a prop del Pacífic, que constitueix l’eix volcànic guatemalencosalvadorenc Hom pot distingir les següents unitats geomorfològiques al nord, la gran plana del Petén, prolongació de la plataforma del Yucatán, que ocupa gairebé la meitat del país i que, de morfologia càrstica, és travessada pel riu Usumacinta i el seu afluent Pasión més al sud, la regió muntanyosa, amb la depressió del riu Motagua, formada d’una banda pels…
Guatemala
Ciutat
Ciutat de la República de Guatemala, capital de l’estat i del departament homònim (l’aglomeració 945 000 h).
És situada al NE del país, a 1 502 m d’altitud És la ciutat més gran de tot l’istme centreamericà El seu creixement demogràfic es deu tant al creixement natural com a la immigració els 77 400 h que tenia el 1938 gairebé es quadruplicaren en dotze anys, i cap als anys seixanta se superà el mig milió És el principal centre agrícola i comercial del país Les activitats principals són l’exportació del cafè, les indústries de transformació del tabac, les tèxtils, les alimentàries i les ceràmiques La Universidad de San Carlos, fundada el 1676, és una de les més importants de l’Amèrica…
península de Yucatán
Península
Península de l’Amèrica Central, que separa el golf de Mèxic de la mar de les Antilles.
Pertany gairebé totalment a Mèxic estats de Yucatán, Campeche i de Quintana Roo També l’ocupen el departament guatemalenc de Petén i la colònia britànica de Belize Geomorfològicament és constituïda per una taula de calcàries cretàcies horitzontals, recobertes per materials terciaris Cap al S es formen algunes serralades, d’una altitud no superior a 200 m El clima, tropical humit i càlid, ha contribuït a la formació d’una erosió càrstica en estat força avançat avencs, coves, enfonsaments i circulació —quasi completament- subterrània La…
Usumacinta
Riu
Riu de l’Amèrica Central que corre per Guatemala i el S de Mèxic, als estats de Chiapas i Tabasco (1 100 km).
Neix a la Sierra de los Cuchumatanes W de Guatemala i, en direcció general NW, fa de frontera amb Mèxic, abans de desembocar a la badia de Campeche, dins el golf de Mèxic, aigua avall de Palizada
Sierra Madre Centroamericana
Serralada
Serralada de l’Amèrica Central, que s’estén des de l’istme de Tehuantepec, a Mèxic, fins a la Barranca de Atrato, a Colòmbia.
Amb una orientació NW-SE, travessa Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Panamà Hom hi distingeix dos conjunts un d’origen volcànic, on s’inclouen la Sierra Madre de Chiapas, a Mèxic, l’eix volcànic guatemalencosalvadorenc i els sectors volcànics de Nicaragua, Costa Rica i Panamà i un altre d’origen sedimentari, que comença a l’W de Costa Rica i forma les penínsules de Nicoya i d’Osa, la punta Burica i la d’Azuero L’origen d’aquesta formació es localitza a les acaballes del Terciari, i hi sovintegen els terratrèmols i les erupcions volcàniques La màxima altitud és al volcà…
Blanes
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a l’extrem meridional de la Costa Brava, a la plana al·luvial quaternària estesa a l’esquerra de la Tordera, entre els vessants de la serra Llarga i el de Montells i el litoral mediterrani.
Situació i presentació A l’E limita exclusivament amb el municipi de Lloret de Mar, mentre que a ponent confronta, de N a S, amb Tordera, Palafolls i Malgrat de Mar, tots tres municipis del Maresme Al nord del sector muntanyós s’alça el turó del Vilar 269 m, i la riera de Valdoric o de Blanes travessa el terme i la vila per desembocar a la mar prop de la roca o tómbol de sa Palomera continuada per sa Palomereta, que separa la badia de Blanes de la platja de Sabanell, la qual s’allarga fins a la desembocadura de la Tordera El port de Blanes, construït durant les dècades de 1920 i 1930, és…
Lloret de Mar
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de la Selva, a la Costa Brava.
Situació i presentació Limita amb els termes de Blanes W, Tossa de Mar E i Vidreres N-NE, així com amb un petit sector dels termes de Maçanet de la Selva N i Tordera NW, aquest últim pertanyent al MaresmeMorfològicament, la regió forma part del batòlit granític de la Serralada Litoral que constitueix la marina selvatana Els materials granítics formen un front abrupte amb esculls per la banda de mar i un seguit de turons de poca alçària vers l’interior, com el Montbarbat 332 m, al NW, el turó de Rossell 340 m, al NE, el puig d’en Pla 338 m, el Montgròs 332 m i el puig d’Altamira 350 m, al N El…
Breda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a la zona de contacte entre el massís del Montseny i la depressió selvatana.
Situació i presentació El terme està situat a la part de ponent de la comarca i és envoltat totalment pels termes municipals de Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu, a l’W i a l’E, respectivament S’estén al peu dels vessants orientals dels massís del Montseny, entre la riera de Breda, límit occidental, que baixa de Can Padró, i la riera de Repiaix, límit oriental, que neix als vessants meridionals de Montsoriu i recull les aigües del coll de n’Orri, fins a la confluència d’ambdues, poc abans de desguassar a la Tordera per l’esquerra Forma una vall de clima suau, emparada per les…